Els EUA afronten les eleccions amb una xifra rècord de participació

Gairebé 100 milions de nord-americans ja han votat abans que els col·legis electorals obrissin les portes aquest 3 de novembre, cosa que suposa el 72,3% del total que va votar en els comicis del 2016, segons les dades d’US Election Project, informa Europa Press. [Seguiu les últimes notícies de les eleccions als EUA en directe.]

D’acord amb el seu recompte, en total ja han votat més de 99,65 milions de nord-americans, 35,7 milions dels quals ho han fet en persona per endavant en els dies previs a la jornada electoral i gairebé 64 milions per correu.

La pandèmia de coronavirus, aparentment una motivació dels ciutadans per votar en aquesta cita electoral, sembla que ha provocat aquestes dades sense precedents que fan augurar que hi pugui haver una participació rècord en aquestes eleccions en un país on poca gent vota. El 2016, la taxa de participació va ser del 60,1%.

En alguns estats ja s’ha superat la xifra de vots que es van dipositar en les passades eleccions, com és el cas de Washington, Montana i Texas, mentre que en d’altres la xifra està per sobre del 90%, segons US Election Project.

El fet que gairebé 100 milions de vots ja hagin sigut emesos suposa tot un desafiament de cara al recompte, ja que en molts estats el vot per correu, que cal validar primer abans de comptabilitzar-lo, no es pot començar a processar fins a la jornada electoral, mentre que en alguns estats s’accepten les paperetes rebudes dies després del 3 de novembre.

A més, partint de les dades dels estats que registren l’afiliació del votant, se sap que ja han votat més de 25 milions de demòcrates i gairebé 15 milions de republicans. Així doncs, una vegada que aquests vots comencin a computar-se en el recompte per estats podrien fer un tomb al resultat i decantar la balança pel demòcrata Joe Biden en lloc del president Donald Trump.

El desenvolupament de les eleccions als Estats Units solia ser més fluid quan la gran majoria de les persones votaven el mateix dia en un centre electoral i les seves preferències eren comptabilitzades automàticament per una màquina. Però aquest any, la pandèmia de la Covid-19 ha implicat un augment del vot per correu o anticipat, fet que suposa un desafiament tècnic, humà i també legal en milers de jurisdiccions que tenen els seus propis procediments i regles.

Aquest escenari d’incertesa obre molts escenaris possibles. Si les eleccions del 3 de novembre entre el president Donald Trump i el demòcrata Joe Biden són molt disputades, el recompte del vot anticipat es podria tornar realment decisiu. Les enquestes mostren que molts més demòcrates que republicans són proclius a votar per correu i el partit de Trump ha llançat diverses querelles legals per limitar aquesta possibilitat. En les últimes eleccions, prop d’un 1% dels vots enviats per correspondència van ser rebutjats, una xifra que s’espera que pugi amb l’augment d’aquesta modalitat. Això podria implicar centenars de milers de vots disputats. L’elecció de l’any 2000 es va decidir per 537 vots.

¿Com funciona el vot per correu?

Nou estats i la capital, Washington DC, envien automàticament vots per correspondència a tots els electors. En d’altres, és responsabilitat del votant demanar-los. Fa anys això estava restringit al vot «en absència», però en aquest cicle electoral, molt estats, tot i que no tots, van fer possible que qualsevol obtingués un vot en absència o per correu.

Però cada estat té les seves pròpies regles. La majoria requereix omplir el sufragi, posar-lo en un sobre, firmar-lo i enviar-lo per correu o col·locar-lo en urnes especials. Però alguns estats exigeixen una «funda» per a la privacitat i d’altres requereixen testimonis, per exemple.

¿Quan es compten els vots?

Els vots als recintes electorals són comptats automàticament i en la majoria dels casos els resultats són anunciats en hores o fins i tot minuts després que tanquin les urnes.

Però els vots per correu impliquen un procés laboriós en què cada estat té regles pròpies. Alguns només accepten vots que arriben fins al dia de l’elecció, d’altres continuen comptant sufragis fins a deu dies després.

A causa de la càrrega que això implica per al Servei Postal, alguns estats han allargat el període en què acceptaran vots. I el procés de verificar firmes, obrir sobres i retirar i explicar els sufragis varia d’estat a estat.

Possibles complicacions

El primer coll d’ampolla d’aquest procés és el Servei Postal, que ha patit retallades de personal i de pressupost, que alguns denuncien com un intent dels republicans per perjudicar el vot per correu. Atès el volum dels vots per correu, pot ser que es trigui dies a comptar aquests sufragis. A Michigan no s’espera un càlcul definitiu fins al 5 de novembre.

La segona trava és la firma verificadora en els més de 30 estats que l’exigeixen. En alguns casos és un procés automatitzat, però en d’altres és realitzat de manera manual. Aquí es produeixen dificultats, ja que la firma d’una persona evoluciona al llarg del temps. En el cas dels votants joves que van créixer en un món digital pot ser que ni tan sols tinguin firma o que no estigui registrada.

Per als vots objectats per la firma, alguns estats contemplen un procediment per contactar al votant i acarar les dades. Però això requereix temps. De la mateixa manera, si un votant s’oblida de firmar, les autoritats electorals poden intentar contactar-lo.

Un altre obstacle és què passa si el votant oblida la «funda de privacitat». A Pennsilvània, després d’una demanda dels republicans, una cort va dictaminar que els denominats «vots despullats», que podrien ser desenes de milers, no poden ser comptats. Però altres estats sí que els accepten.

Possible batalla legal

En estats clau on podria decidir-se l’elecció, els dos partits han reforçat els seus equips legals. Trump ja ha advertit que no confia en els vots enviats per correu que siguin rebuts després del dia de l’elecció, fet que indica algunes batalles legals en potència.

Notícies relacionades

¿Per què Pennsilvània pot decidir el resultat de les eleccions dels EUA?

¿Com van les apostes de cara a les eleccions dels EUA 2020?

Hi ha més de 300 recursos legals en 44 estats concernents a canvis per a l’elecció lligats a la pandèmia, segons el Healthy Elections Project de la universitat de Stanford i el MIT.

Com va passar a Florida l’any 2000, una elecció disputada pot generar crides que es faci un recompte, qüestionant la validesa de cada vot. Tant l’estampilla postal com la firma i la direcció poden ser objectades, així com la data d’emissió.