Manuel García-Castellón: "El cas Leire no em sorprèn. Les clavegueres sempre hi són"

Escriu sobre la "invasió» política de la justícia. ¿És aquest el pitjor moment?

Des dels temps d’Adolfo Suárez en què vaig començar a exercir fins avui mai havia vist això. És sorprenent i dolorós. No s’han pogut elegir pitjors moments per mirar de portar a terme determinades lleis, que jo crec que l’únic que faran serà empitjorar encara més la situació.

¿Existeix el lawfare?

És un terme ridícul, resulta que quan els toca a ells parlen del lawfare. Estic pensant en Trump, per exemple, amb tots els procediments judicials que té, desqualificant els jutges, cessant fiscals; ho hem vist a l’Argentina amb la presidenta Kirchner i, d’algun temps ençà, ho veiem a Espanya. La tàctica és sempre la mateixa, però ¿per què diuen lawfare si volen dir prevaricació?

¿Parla del que passa amb jutges com Juan Carlos Peinado (cas Begoña) i Ángel Hurtado (cas fiscal general)?

És lamentable, perquè, a més, en el cas d’Hurtado és un excel·lent professional i ha demostrat la seva vàlua. Mirar de desqualificar unes resolucions que ell adopta que han sigut ratificades per la Sala Penal del Suprem és absolutament infame. L’únic que fa és degradar una miqueta més la democràcia.

¿Per què creu que alguns el van incloure en aquest llistat?

És fàcil de suposar. Per determinats successos polítics, ja que es van adoptar resolucions que no van agradar. Jo tinc la imatge que la justícia és una senyora amb una toga i la bena als ulls, per no veure si a qui investigues o jutges és poderosa o no, i això molesta determinades persones. I els poderosos ho són de divers pelatge, econòmic, polític o social. A la justícia li és igual a qui estigui jutjant. Si fas una altra cosa no estàs complint la teva missió fonamental que és la protecció de la democràcia. A Espanya entren tres milions d’assumptes a l’any als tribunals i n’hi ha tres, quatre, cinc, sis de conflictius que afecten els poderosos.

La de l’acusació popular és una de les figures que volen eliminar en la nova llei, almenys pel que fa als partits polítics i als sindicats. ¿Què n’opina?

Ells han utilitzat l’acusació popular sempre que han volgut, fins i tot han aportat idees d’investigació al jutge durant molts anys en moltes situacions que també eren polítiques, i ara que els toca a ells en alguns assumptes es vol eliminar.

¿Qui són "ells»?

Els que estan en el Govern. Han utilitzat l’acusació popular tot el que han volgut i ara diuen: "No, ara no podran fer-ho els partits polítics». Però això no impedeix que un senyor es pugui personar, encara que sota corda representi un partit polític. Així, la proposta em sembla curiosa.

El seu nom ha tornat a aparèixer als papers en ocasió del cas Leire, apareix com un dels objectius de la trama de pressions de la qual s’investiga qui hi ha darrere. ¿L’ha sorprès?

No, perquè les clavegueres en algunes èpoques han aparegut, en d’altres no, en unes s’ha sabut, en d’altres no, però sempre o moltes vegades hi són. És la utilització de mitjans espuris per mirar d’influir en la justícia. No sé si un dia em personaré en el procediment, probablement sí, per saber què hi ha. Tots hem vist el vídeo famós d’aquella reunió al despatx d’advocats i, és clar, a mi em va impressionar, perquè ha treballat amb mi molts anys el comandant ara tinent coronel (de la Guàrdia Civil) Balas. Sé de la seva professionalitat i em sembla lamentable.

Es mostra molt crític amb el Consell General del Poder Judicial, que acaba de protagonitzar una fractura important.

Tot va començar amb la reforma del 1985, on es va canviar el sistema de nomenament del Consell. A partir d’aquell moment va quedar en mans dels partits polítics i els partits polítics van traslladar al Consell les seves directrius polítiques que tenien al Parlament. Això és incompatible amb el que ha de ser el Consell com a garant de la independència dels jutges. La setmana passada es va demanar la dimissió d’un vocal perquè no va votar d’acord amb les directrius polítiques progressistes d’aquest partit, quan ell ha dit ‘Escolti, jo voto amb la meva consciència’. Això ha posat negre sobre blanc que aquest sistema cal canviar-lo. És absolutament necessari.

Notícies relacionades

Joan Carles I defensa la seva "herència" democràtica i vol tornar a Espanya

El PSOE ignora l’origen dels 181.150 euros que va avançar la trama Koldo

El fiscal general s’asseurà al banc dels acusats. ¿Com ho analitza?

Torno a la justícia amb la bena als ulls. Si al final la llei ha de ser independent respecte a tots, ha de ser-ho. Això fa molt mal al sistema polític i a la carrera fiscal.