Segueixin atents a les pantalles

M’han passat la xifra i em sembla tan sorprenent com aterridora: una mica més d’un 90% –és a dir, un altíssim percentatge– dels temes de què parlem els humans, dels temes amb què ens comuniquem amb éssers de la nostra mateixa espècie, tenen avui dia el seu origen a partir del que rebem en una pantalla: sigui d’un telèfon mòbil, d’una tauleta, d’un ordinador, d’un monitor o d’un televisor.

Sobre aquest 90%, la pràctica totalitat dels temes es nodreixen de referències al dia a dia, sobretot de notícies publicades per part de mitjans de comunicació, o per grups aspirants a mitjans, o per particulars que aboquen els seus continguts a les pantalles sobre temes que no són notícia; per exemple, qui ven plantes d’interior per internet i l’interès de les quals no sigui necessàriament polític. Però tots continuem atents a les pantalles. Aquest alt percentatge explica la necessitat de consumir i comprovar el que passa al món.

D’altra banda, en l’entorn d’una vida rural o vivint apartats de les grans urbs, que tot i que no ho sembli suposa una part important de la població, també estem pendents de les pantalles. Passa el mateix. O millor: gairebé el mateix. El 90% de temes de conversa procedents de pantalles es produeix amb menys freqüència, amb aquesta explicació: com menys desplaçaments, menys estrès, més conversa de temes que ens toquen més de prop i per tant menys atenció a les pantalles. Així de fàcil.

Notícies relacionades

El ‘Col·lapse’ de TV3 i Juan del Val

L’Editorial de Cristina Villanueva: L’inici d’una gran aventura informativa molt més distesa, com un bon segon cafè

No fa gaires anys ens van dir que el futur seria digital o no seria. És clar que ho és. Però tot i que avui dia són més convenients que necessaris, em queda clar que un món sense pantalles resulta menys nociu que el nostre. I no estic realitzant cap apologia en contra del món digital; de fet, vostè m’està llegint al paper d’EL PERIÓDICO o, possiblement, està veient aquest vídeo a través d’un telèfon mòbil.

Algú podrà pensar que he parlat dels humans. Però... ¿i altres espècies animals, especialment els gossos? ¿Com es comuniquen entre ells? I sense pantalles, ¿oi? ¿Precisament per això són tan feliços? Sens dubte, no per això, però ho són. No requereixen l’accés a tanta informació: als humans ens guanyen sempre per golejada i ens donen mil voltes en fidelitat i un amor incondicional a canvi de dues galetes i quatre carícies. I això sí: sense pantalles.