CONFLICTE
Els EUA i els talibans acorden reduir la violència a l'Afganistan durant set dies
L'objectiu és facilitar un diàleg entre la formació insurgent i el Govern de Kabul, en el que suposa un nou pas per acabar amb el conflicte
A soldier with an injured ankle from the US Army’s 1-320 Field Artillery Regiment, 101st Airborne Division is assisted past his burning M-ATV armored vehicle after it struck an Improvised Explosive Device (IED) on a road near Combat Outpost Nolen in the Arghandab Valley in this picture taken July 23, 2010. None of the four soldiers in the vehicle were seriously injured in the explosion. Picture taken July 23, 2010. REUTERS/Bob Strong (AFGHANISTAN - Tags: CONFLICT MILITARY) /
Els EUA i els talibans van arribar aquest divendres a un acord per reduir la violència a l’Afganistan durant set dies, amb l’objectiu de facilitar un diàleg entre la formació insurgent i el Govern de Kabul, en el que suposa un nou pas per acabar amb el conflicte.
Un funcionari nord-americà va explicar a la premsa al Departament d’Estat que l’acord entrarà en vigor «molt aviat» i va rebutjar definir un termini específic.
Si els talibans compleixen la seva promesa de reduir la violència, els EUA podrien firmar amb els insurgents a finals de febrer un acord final que inclogui una sortida esglaonada de tropes nord-americanes de l’Afganistan, on hi ha ara entre 12.000 i 13.000 efectius. Després d’aquesta firma, començarien el 10 de març a Oslo les negociacions entre els talibans i l’Executiu de Kabul, segons va indicar a Efe una font diplomàtica afganesa a Washington.
L’obertura d’aquest diàleg interafganès és important perquè, fins ara, l’organització s’havia negat a negociar directament amb el Govern de l’Afganistan, al qual considera un titella dels EUA.
Des del principi, la intenció dels talibans ha sigut primer negociar un acord amb Washington que contempli la retirada de les tropes, i després començar les converses amb Kabul.
No és un alto al foc
Segons l’esmentat funcionari nord-americà, l’acord assolit no és un alto el foc. Es tracta d’un pacte «molt específic» mitjançant el qual els insurgents s’han compromès a aturar els atacs suïcides, el llançament de coets i les ofensives contra combois militars en carreteres.
En tot moment, l’Administració nord-americana ha parlat d’una «reducció» i no d’una «eliminació» de les hostilitats.
Una vegada comenci aquella setmana de descens de la violència a tot el país, els EUA s’encarregaran de supervisar si els talibans compleixen l’acordat.
Si ho fan així, la reducció de la violència seria el primer avenç tangible en gairebé una dècada d’intents per posar fi a la guerra que va començar el 2001 quan una coalició liderada pels EUA va enderrocar el règim talibà en represàlia per haver allotjat els autors dels atemptats de l’11 de setembre.
Des d’aleshores, els insurgents han aconseguit recuperar el control d’amplis territoris i han causat desenes de milers de morts en atemptats i enfrontaments amb les forces de seguretat.
Un acord esperat
L’acord anunciat aquest divendres pels EUA no ha agafat per sorpresa. Ja aquest dimarts els talibans havien proposat una reducció de la violència al país de cara a assolir un acord amb Washington; i dijous a Brussel·les el secretari de Defensa nord-americana, Mark Esper, va anunciar que estava negociant amb els insurgents perquè interrompessin els atemptats durant una setmana.
Els talibans no han fet encara cap declaració pública sobre l’acord, al qual suposadament van arribar a la taula de negociació de Doha amb representants dels EUA.
La capital qatariana, on els talibans tenen una oficina política, ha sigut des del 2018 l’escenari de les negociacions entre el grup i la delegació nord-americana, encapçalada per Zalmay Khalilzad.
Malgrat que l’acord es va assolir a Doha, l’anunci va arribar després d’una trobada en la Conferència de Seguretat de Munic entre el president afganès, Ashraf Ghani, i els secretaris d’Estat i de Defensa dels EUA, Mike Pompeo i Mark Esper, respectivament.
Ghani, que opta a la reelecció al juliol, ha allargat en diverses ocasions la mà als insurgents i els ha convidat a participar en la vida política de l’Afganistan, però sense violència.
Una petició clau dels negociadors dels EUA.
La reducció de la violència era una de les principals demandes dels negociadors nord-americans a Qatar.
Al setembre les dues parts van estar ben a punt d’arribar a un acord, però la violència va truncar aquesta possibilitat. En concret, un atemptat dels talibans a Kabul en què va morir un nord-americà va provocar l’enuig del president dels EUA, Donald Trump, que va cancel·lar una reunió a Camp David amb Ghani i els líders talibans.
L’esborrany d’aquest acord que els insurgents i Washington van finalitzar el setembre passat contemplava la retirada de més de 5.000 soldats nord-americans en els primers 135 dies després de la seva firma.
Rèdit electoral per a Trump
Notícies relacionadesEn última instància, un acord de pau amb els talibans podria beneficiar políticament Trump, que opta a la reelecció en les eleccions de novembre i que ha promès treure els EUA de «guerres interminables» a l’Orient Mitjà.
La guerra de l’Afganistan és el conflicte més llarg en què han estat immersos els EUA, que hi són presents des de fa gairebé dues dècades i on més de 2.300 nord-americans han perdut la vida.
