El bloqueig polític aboca Israel a unes terceres eleccions en menys d'un any

Abans que es repetissin les eleccions generals a Israel el 17 de setembre –les anteriors havien sigut el 9 d’abril, però cap polític va aconseguir formar govern–, els líders dels partits van assegurar que aquesta vegada hi hauria Executiu. 

Costés el que costés, s’haviend’evitar els tercers comicis legislatius en menys d’un any pel dispendi per a l’erari públic i el llast per a l’economia. Menys de tres mesos després, Israel està embarcat en una altra cita electoral, el 2 de març, un fet sense precedents en la seva història.

Ahir a mitjanit es va acabar el termini de tres setmanes de què disposaven els diputats israelians per intentar formar un Executiu sense que s’hagués assolit cap acord.

La Knesset (Parlament israelià) va votar entre ahir i primera hora del matí d’aquest dijous el projecte de llei per dissoldre’s i celebrar els comicis el 2 de març del 2020, data que van pactar el primer ministre israelià en funcions, Benjamin Netanyahu, i el seu rival, Benny Gantz, líder de la coalició de centredreta Blau i Blanc, per evitar que la cita amb les urnes fos el 10 de març, dia en què cau la festivitat jueva del Purim.

Petició de Gantz a Netanyahu

Gantz va dir dimarts que encara hi havia temps per evitar unes eleccions «costoses i innecessàries» i va demanar a Netanyahu que renunciés a obtenir immunitat parlamentària respecte als casos de corrupció dels quals l’acusa la Fiscalia General de l’Estat, cosa que deixava la porta oberta a pactar un govern ‘in extremis’.

Netanyahu, segons mitjans israelians, va considerar ahir aquesta opció, però al final no va moure fitxa. «Per un breu moment, ahir, enmig d’aquesta demència política, semblava que hi havia una solució [...] procedent dels “oficials sèniors del Likud” [partit de Netanyahu] [...] que Bibi [diminutiu de Benjamin] renunciés a la seva immunitat parlamentària, Blau i Blanc tornés a la taula de negociacions i s’arribés a un acord. Però si les opcions són govern o immunitat, la immunitat té preferència», escrivia avui l’analista Sima Kadmon al diari israelià de pagament més llegit, el ‘Yedioth Aharonoth’, de dretes.

«Només una persona, Benjamin Netanyahu, volia aquestes eleccions per raons personals inacceptables, oposades potser per al país. Aquestes són les terceres eleccions que es convoquen per servir els objectius d’un home: formar una coalició que doni immunitat parlamentària a un primer ministre que s’enfronta a càrrecs penals per ajudar-lo a eludir l’acusació», afegia Kadmon.  

El problema: la situació legal de Netanyahu

És la situació legal de Netanyahu, acusat de suborn, frau i abús de confiança, la que ha fet més profund l’impàs polític. La seva insistència per liderar l’Executiu d’unitat va impossibilitar un acord amb Blau i Blanc per formar un govern d’unitat.

Al retenir el càrrec com a primer ministre, Netanyahu tél’opció de sol·licitar la immunitat fins a l’1 de gener, encara que el Parlament estigui dissolt. Però la decisió final la prendrà un comitè que no es constituirà fins després de les eleccions, segons informa l’agència Efe.

Netanyahu no està obligat a dimitir com a primerministre, però sí a renunciar a les seves carteres ministerials (Benestar, Assumptes de la Diàspora, Agricultura i Salut), que deixarà abans de principi d’any, segons ha comunicat aquest dijous al Tribunal Suprem.

Netanyahu i el president del Comitè Central del seu partit, el Likud, Haim Katz, van acordar ahir que la principal formació de la dreta israeliana celebraria primàries per escollir el seu líder el 26 de desembre, si es convocaven eleccions.

Primàries en el Likud

Si hi ha primàries, Netanyahu s’hi presentarà per revalidar el seu lideratge, segons va indicar dies enrere, malgrat estar immers en un procés judicial. Ara per ara, l’únic que l’ha desafiat públicament és el diputat i exministre d’Educació Gideon Saar.

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

Netanyahu es vol presentar als pròxims comicis, però legalment no està clar si un acusat pot rebre el mandat presidencial per formar govern, cosa que haurà de revelar el fiscal general de l’Estat, tot i que no està obligat a prendre una decisió sobre això.

Les primeres enquestes mostren una intenció de vot similar a les dels comicis anteriors, tot i que amb uns quants escons d’avantatge de Blau i Blanc respecte al Likud.