Més d'un milió de xilens demanen canvis al president Piñera

Una manifestació històrica ha recorregut aquest divendres els carrers de Santiago per exigir al president Sebastián Piñera canvis econòmics i socials més profunds dels que ha anunciat per refredar la protesta. «La marxa més gran de Xile» ha reunit gairebé un milió de persones i ha posat en evidència quel’esclat social que va començar fa nou dies ara per ara està lluny de desactivar-se. La intendenta de Santiago, Karla Rubilar, va estimar en 1,2 milions la participació ciutadana. Aquests homes i dones, va dir, «representen el somni d’un país nou, transversal i amb més diàleg».

A entrada de fosc, i quan es va activar el setè dia de toc de queda a la mateixa ciutat travessada hores abans per les multituds, Piñera va dir que els xilens havien demanat un país «més just i solidari» i que aquest reclam «obre grans camins de futur i esperança». Almenys a Twitter, el president va assegurar que no fer els ulls grossos davant les demandes del carrer. «Tothom ha escoltat el missatge.Tothom ha canviat. Amb unitat i ajuda de Déu, recorrerem el camí d’aquest Xile millor per a tothom». 

La consigna «el poble unit, mai serà vençut», es va sentir no gaire lluny del palau de La Moneda. No han faltat els cartells que demanen la dimissió del cap d’Estat i el seu ministre de l’Interior, Andrés Chadwick, així com la convocatòria a unaassemblea constituent que elimini els fonaments legals fixats el 1980 per la Carta Magna de la dictadura del general Augusto Pinochet (1973-90).

El caràcter festiu de la jornada no va ser entelat per alguns incidents menors i va tenir alts pics d’emoció com quan la multitud va cantar a l’uníson«El baile de los que sobran» de Los Prisioneros, la banda de rock sorgida durant els últims anys de la dictadura del general Augusto Pinochet que va marcar a diverses generacions amb les seves cançons socials. «Únanse al baile, de los que sobran/ Nadie nos va a echar de más/ Nadie nos quiso ayudar de verdad». 

  FITA SENSE PRECEDENTS

Ningú a Santiago recordava haver presenciat tants xilens junts en un mateix espai. Alguns de memoriosos van evocar el triomf electoral del socialista Salvador Allende, el setembre de 1970. D’altres van creure que el triomf del ‘no’ en el plebiscit de 1988 havia unit tanta quantitat de voluntats a Santiago. Però finalment es va arribar a la conclusió que mai havien marxat més d’un milió de persones. «La marxa més gran de Xile», ha sigut recolzada per bona part dels intel·lectuals i fins i tot d’estrelles del futbol com Alexis Sánchez i Arturo Vidal. «Buscant un millor Xile per a tothom. A manifestar-se amb tranquil·litat i sense violència», va demanar el volant del Barcelona a través del seu compte de Twitter. En els mateixos termes es van expressar Claudio Bravo i Gary Medel. 

De moment, el Govern de dretes ha renovat el toc de queda a la capital i les regions d’Antofagasta, Copiapó, Valparaíso, Rancagua, Concepción, Puerto Montt i Osorno. També es manté l’estat d’emergència. Un militar ha sigut jutjat per negar-se a aplicar-lo. Piñera ha fet sortir l’Exèrcit al carrer, una cosa que no passava des dels anys de la dictadura pinochetista. S’han denunciat nombrosos casos d’abusos, vexacions i fins i tot tortures comeses per part dels uniformats. L’Alta Comissionada per als Drets Humans de l’ONU, Michelle Bachelet, ha enviat una missió que analitzarà sobre el terreny l’abast de la repressió estatal.

UNA COSA HA CANVIAT PER SEMPRE

Notícies relacionades

La protesta a Xile deixa almenys 18 morts i més de 2.000 detinguts

Deu morts, 1.700 detinguts i extensió del toc de queda a Xile

Fins al moment, la protesta més important registrada a Xile des que el país va recuperar la seva institucionalitat democràtica el 1990 ha deixat 20 morts i uns 2.200 detinguts, tot i que algunes informacions extraoficials dupliquen la xifra de víctimes fatals. El malestar que va començar amb la pujada del preu del bitllet del metro s’ha convertit ara en un gran interrogant del model econòmic d’orientació neoliberal. El moviment, de característiques inèdites, expressa un descontentament general però manca de lideratge o conducció política.

Una vegada que va concloure la massiva processó, els xilens van sentir que alguna cosa havia canviat per sempre. «En menys d’una setmana es va esfondrar el millor exemple de la política ultra neoliberal a Amèrica Llatina», va assenyalar Edmundo Moure a la revista Crítica. L’«oasi xilè» a què havia fet referència el mandatari enmig de la recent crisi equatoriana, «es va quedar sense aigua» i la «perla capitalista del Con Sud es va disgregar entre els dits del president magnat». Al seu criteri, l’«extensió i fondària» del malestar col·lectiu en el temps «han provocat l’incendi civil les flames del qual amenacen, tant als poders fàctics com als instituïts».