La protesta a Xile deixa almenys 18 morts i més de 2.000 detinguts

El president de Xile, Sebastián Piñera, ha sol·licitat aMichelle Bachelet, la seva antecessora en el càrrec i actual alta comissionada de Drets Humans de l’ONU, l’enviament d’una comitiva, que s’«informi sobre el terreny» del que succeeix al país després d’una setmana d’esclat social. El Govern de dretes va formular una invitació similar a José Miguel Vivanco, director de la divisió d’Amèrica de Human Rights Watch, que ha sigut severament crític per l’ús de la força estatal per reprimir les manifestacions.

La protesta ha deixat almenys 18 morts, més de 2.000 detinguts i nombrosos ferits, així com abundants danys econòmics. El director de l’Institut Nacional de Drets Humans (INDH) ha rebut denúncies de tortures, vexacions, pallisses i agressions sexuals per part de militars i policies que han fet recordar els anys de la dictadura d’Augusto Pinochet. En les xarxes socials circulen escenes que en els anys 70 se silenciaven, però que en l’era digital poden ser captades pelstelèfons mòbils. Així, els xilens descobreixen a Instagram que la policia militar (Carrabiners) ha sigut en ocasions indiferent o partícip de saquejos. I també s’escolten les veus de ciutadans que van ser obligats a despullar-se o, fins i tot, van ser «crucificats» en una antena.

Milers de persones han continuat aquest dijous als carrers exigint a Piñera alguna cosa més que millores en el sistema de pensions i el salari mínim, accés als medicaments i a la protecció infantil i una càrrega impositiva més elevada als sectors més rics. El mandatari ha deixat entreveure que si l’esclat cedeix les mesures dràstiques preses per l’Estat començaran a suavitzar-se. «Volem acabar amb els tocs de queda i tant de bo puguem aixecar els estats d’emergència», ha dit. Aquesta possibilitat, ha delimitat, «està íntimament lligada amb el que puguem fer en matèria d’ordre públic i seguretat ciutadana». De moment, el ministre de l’Interior, Andrés Chadwick, ha informat sobre la firma d’un decret per cridar a servei a actiu reservistes de l’Exèrcit. Al seu torn, Piñera ha demanat al Congrés que doni llum verda a les seves propostes per mitigar l’enuig col·lectiu. «Sabem que l’agenda social no resol tots els problemes, però sabem que constitueix un alleujament per millorar la qualitat de vida dels nostres compatriotes». 

Les mobilitzacions no cessen

El transport ha recuperat part de la seva rutina. Igual que la cadena de proveïment després que 333 supermercats fossin saquejats o destruïts. Ningú s’atreveix a predir el moment en què finalitzarà el conflicte. Bona part de la societat està en ebullició. Es realitzen assemblees en escoles, universitats, sindicats i a les cantonades. El papa Francesc va cridar a trobar solucions a través del diàleg. Piñera, ara per ara, no vol parlar amb les organitzacions socials.

Notícies relacionades

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

La fiscalia veu «conspiració» i la defensa de Trump ho anomena «democràcia»

El president del Col·legi de Professors, Mario Aguilar, semblava que parlava pels manifestants al considerar que les respostes del Govern han sigut parcials. «La classe política i l’elit estan qüestionades», va assegurar Aguilar. El conflicte no té un lideratge clar, és inorgànic, però algunes de les seves demandes són coincidents: democratització de l’aigua, disminució de les dietes parlamentàries, reducció de la jornada laboral a 40 hores i de les tarifes d’electricitat, retirada el projecte de llei tributària, convocatòria d’una assemblea constituent i reformulació de les polítiques ambientals i de gènere.

Fills de repressors també als carrers

La magnitud de l’esclat no deixa ningú indiferent. Fills, filles i familiars de repressors de la dictadura pinochetista es van afegir a les columnes que van desfilar per les principals ciutats xilenes. El col·lectiu conegut com a Historias Desobedientes va dir que s’unia a «l’exigència de justícia social que ha portat al poble a manifestar-se amb una força inesperada». Ells no volen saber res del passat dels seus pares o avis. «Som aquí trencant atavismes i dient que els crims de lesa humanitat no s’han comès en el nostre nom.»