Una llei tornarà la sanitat als immigrants sense padró

La decisió de l’Executiu arriba pocs mesos després de la polèmica que va generar la decisió de l’alcaldessa ultra de Ripoll (Girona), Sílvia Orriols, de restringir l’empadronament als immigrants, cosa que els dificulta l’accés a la targeta sanitària i altres serveis públics. I no és l’únic cas: en els primers nou mesos del 2023 es van produir 17.000 "barreres" a la sanitat pública que van afectar 8.809 persones, segons ha documentat Metges del Món, una de les entitats del tercer sector que, juntament amb altres oenagés, més ha treballat perquè Espanya deixi enrere la retallada efectuada pel PP.

Pel que fa a això, la ministra de Sanitat, Mónica García, va remarcar que és una "fita" recuperar "part de l’orgull" que es va perdre el 2012 i "desterrar per sempre l’exclusió sanitària de la llei del PP. Volem tancar aquesta ferida" i, en moments de "discursos excloents", presumir de la universalitat "com a eina per tenir societats més cohesionades, eficients i justes".

La norma indica que els estrangers no registrats ni autoritzats com a residents a Espanya tan sols hauran de firmar una declaració responsable, "amb la qual cosa no se’ls negarà mai l’assistència sanitària", segons la ministra. Aquest requisit és més suau que el que es va introduir el 2018, en una reforma legal impulsada pel PSOE i també destinada a recuperar la universalitat del sistema, però que s’ha demostrat que no ha servit en tots els casos.

En aquella modificació, es va exigir als estrangers sense papers un informe dels serveis socials per poder accedir al sistema sanitari, però aquest tràmit ha permès que algunes comunitats i ajuntaments, com el de Ripoll, imposin mesos d’espera abans de facilitar l’accés al dret, cosa que s’ha convertit en una nova barrera.

Famílies reagrupades

Notícies relacionades

La creació d'un ronyó híbrid d'humà i porc obre un nou horitzó per als trasplantaments

Catalunya crea un ‘hub’ per construir edificis amb la fusta obtinguda després de la gestió forestal

Així mateix, el projecte legal garanteix el dret a l’assistència sanitària als espanyols que resideixen a l’estranger, els familiars que els acompanyin i els fills o filles d’estrangers residents en Espanya que accedeixin al reagrupament, sempre que no existeixi un tercer obligat al pagament de l’atenció, segons informa el Ministeri de Sanitat.

També s’inclou el dret a la protecció de la salut durant la seva permanència a Espanya a sol·licitants de protecció internacional, sol·licitants i beneficiaris de protecció temporal, víctimes de tràfic d’éssers humans l’estada dels quals a Espanya hagi sigut autoritzada durant el període de restabliment i reflexió, i als esmentats immigrants en situació administrativa irregular.