Deu morts, 1.700 detinguts i extensió del toc de queda a Xile

«Estem en guerra contra un enemic poderós, implacable, que no respecta res ni ningú i que està disposat a utilitzar la violència i la delinqüència sense cap límit, que està disposat a cremar els nostres hospitals, el metro, els supermercats, amb l’únic propòsit de produir el mal més gran possible».

Són paraules del president de Xile, Sebastián Piñera, des de la guarnició militar de Santiago on va defensar l’aplicació del’estat d’emergència i el toc de queda no només a la capital sinó a les ciutats de La Serena de Coquimbo per sufocar el principal esclat social des que Xile va recuperar la democràcia el 1990 i que fins ara dona 10 morts, uns 1.700 detinguts, desenes de ferits i abundants pèrdues econòmiques.

Mesures dràstiques

El ministre de l’Interior, Andrés Chadwick, va reconèixer que malgrat les dràstiques mesures adoptades pel Govern de dretes «hem tingut més de 70 esdeveniments greus de violència», entre els quals, «més de 40 saquejos». Més enllà d’alguns episodis relacionats amb la delinqüència, el fet que desconcerta les autoritats és la decisió d’una part de la societat de desafiar la presència dels militars als carrers. Les cassolades i mobilitzacions no van cessar ni tan sols quan a la nit va començar a regir el toc de queda.

«La crisi que ningú va preveure» va dir el diari ‘La Tercera’ sobre els episodis que remeten a Xile després de l’intentd’incrementar el preu del bitllet de metro. La crema d’estacions de metro, busos i edificis institucionals, les barricades i escenes de saquejos, van obligar el Piñera a fer marxa enrere amb la mesura que va encendre la metxa. Però els efectes de l’explosió no s’han esborrat i prometen un grau de conflictivitat més gran en els pròxims dies. El metro i el transport urbà funcionarà amb problemes. Els educadors van cridar a una protesta nacional.

‘Dijous negre’

El «dijous negre», com es va conèixer el dia més àlgid de les «evasions», en relació amb l’intent de centenars de ciutadans d’entrar al metro sense pagar, s’ha convertit en un desafiament inesperat per al Govern. «La democràcia està en perill», va assenyalar Marcos Barraza al portal El Desconcierto. «La declaracions de Llei de Seguretat Interior de l’Estat, d’Estat d’Emergència i el Toc de Queda, inèdits després de la dictadura, no ha sigut una resposta circumstancial a un esclat social, sinó la formulació política d’un Govern que ha treballat sistemàticament per conculcar llibertats civils i polítiques, i per a la generació de por i ansietat en la població».

El Congrés es va convertir en caixa de ressonància de la crisi. La sessió convocada per anul·lar l’alça de les tarifes va acabar en una forta discussió entre els legisladors d’esquerra i el bloc conservador. «En aquest conflicte es resol si el ratllat de la pista en aquest país es fa d’una altra manera. El ratllat de pista que hi ha permet que la gent sigui abusada des del matí fins a la nit, des que neix fins que es fa de dia», va afirmar la diputada comunista Carmen Hertz.

El missatge del ‘Rei Arturo’

El tenor de l’esclat no va deixar ningú sense opinar. Ni tan sols els futbolistes, en general reticents a aquestes discussions. Dissabte ho havia fet el porter Claudio Bravo. Aquest diumenge va prendre la paraulaArturo Vidal. El jugador del Barcelona no va tenir dubtes en posar-se del costat dels que van expressar el seu malestar.

 «Aguanta Xile estimat!!! Els polítics han d’escoltar el poble quan ens fem sentir. La gent ho està passant molt malament i estem dient prou!!! Continuem manifestant-nos pacíficament, si us plau sense violència, sense saquejos. Sense fer-nos mal!!!», va escriure a Twitter. Les notícies que li arribaven del seu país el van cridar a continuar escrivint. «Reso perquè el meu Xile estimat estigui millor. Polítics, si us plau, escoltin el Poble d’una vegada!!! Volem solucions JA!!! Una abraçada forta a tots els xilens, estiguem junts i tirem endavant com sempre!!!».

Desigualtat greu

Notícies relacionades

Piñera decreta l'estat d'emergència a Santiago en vista de l'onada de protestes per l'augment del preu del metro

Mario Amorós: «La principal herència que va deixar Pinochet va ser el neoliberalisme extrem»

La consultora Cadem va semblar donar-li la raó el president: el 53% dels xilens estan d’acord amb l’estat d’emergència. Alguns analistes van restar veracitat a un sondeig fet en poques hores. Enmig del desconcert, la societat prova d’entendrequè ha passat i què pot passar. «Això d’aquesta setmana busca sacsejar el país per les espatlles i fer-li veure de cara la seva pitjor evasió, el dolor de tots els marginats, d’aquells que no tenen rostre, els que són una xifra esporàdica, un percentatge de vulneració, són els prop de 200.000 nens i nenes de Sename (servei de salut) que encara esperen a la fila que arribi el seu torn, són les milers de famílies que viuen a 802 campaments sense dret a la vivenda, però que tenen noms, una història i una vida que carreguen diàriament», va assenyalar Alberto Larraín al setmanari ‘The Clinic’.

«La violència no pot tenir espai, cosa que no significa desconèixer que hi ha unadesconnexió importantentre els problemes de la població i la política», va assenyalar ‘La Tercera’ en el seu editorial. La fallida pujada del bitllet de metro amb prou feines ha sigut el detonador de l’enorme malestar social d’un país que fa pocs dies Piñera havia definit comun «oasi»enmig de les turbulències llatinoamericanes i que en rigor és un dels mésdesigualsde la regió.