Enric Urreta: "Ara estan buides entre el 20% i el 22% de les oficines del 22@"

¿Com està el 22@ i per què es veuen edificis amb oficines buides?

Diversos elements hi han convergit. Teníem una plena ocupació el 2019 i principis del 2020. Hi havia un 2% de disponibilitat, un 98% d’ocupació. Els edificis nous que es van entregar el 2022, el 2023 i el 2024 van arribar després de diferents canvis. Un, la pandèmia que va obligar a enviar els empleats a casa. Després va arribar el teletreball. El retorn a l’oficina es va alentir.

Es van deixar de llogar oficines.

La gent que buscava oficines ho va postergar amb la pandèmia. Alguns dels nostres socis van deixar edificis, d’altres van tornar a agafar els que havien deixat, d’altres fins i tot van ampliar. La demanda que tenim no ha agafat el ritme necessari, però el primer trimestre d’aquest any ha sigut de rècord en contractació.

Però el 2023 la contractació de metres quadrats cau fins a una tercera part respecte al 2019: de 148.000 a menys de 47.000.

El 2020 no es contracta. El 2021, poc. El 2022 es comença a contractar molt i el 2023 torna a baixar: portem dos anys de guerra a Ucraïna, dificultats de crèdits, increment dels costos… El 2024 hi ha un nou repunt. Són cicles.

¿Als que diuen que el 22@ no funciona, què els respon?

Que vinguin a veure quines companyies aterren, quins edificis tenim. Alguns tenen una alta disponibilitat [places buides]. Jo diferenciaria tres àrees en el 22@: a Glòries només hi ha un 6% de disponibilitat.

Si tot fos així, no hi hauria problema.

No n’hi hauria. A la zona sud hi ha entre un 12% i un 14% de disponibilitat. Però en una altra banda, el 22@ nord, amb edificis totalment nous, és d’entre el 40% i el 42%.

¿En conjunt quanta superfície d’oficines és buida?

En global, entre el 20% i el 22% segons els estudis de diferents empreses immobiliàries.

La seva associació creu que hi ha d’haver més habitatge perquè hi hagi més vida en el 22@, però no tanta de protegida. O, més ben dit, més pisos de mercat lliure. ¿És així?

Ens interessa que hi hagi habitatge lliure i protegit. El problema és que el protegit requereix la inversió d’un privat i dona un 3% de rendibilitat, cosa que ja t’ofereix un dipòsit. Si soc un gran inversor que vull fer una promoció, afronto la incertesa dels costos de producció: una desviació se’t menja el marge del 3%. Si l’ha de fer un inversor privat, l’habitatge protegit és difícil. Si és habitatge lliure, això acaba amb la limitació d’accés per renda, i en el 22@ viuria gent amb tota mena de renda.

I no només gent amb pocs recursos econòmics.

Entenem que el 22@ és un gresol de realitats. ¿És necessari habitatge protegit? Sí. ¿Lliure? També. La Modificació del Pla General Metropolità del 2022 va millorar el projecte anterior, que fixava un 90% de sòl econòmic i un 10% de residencial. La nova planificació preveu una proporció de 70% a 30%. Un 70% d’oficines està bé quan tinguis la inèrcia que tenies, però fer habitatge és imprescindible.

¿Quina seria la proporció que li semblaria raonable?

La planificació ha de ser més àgil i realista. L’habitatge lliure no s’hauria de fer només amb remuntes. Si haguéssim de fer una foto nova, demanaria un 50% d’oficines i un 50% d’habitatge. I dins del residencial, un 50% d’habitatge protegit i un 50% de lliure.

¿El 22@ pot ser el districte que compensi la Barcelona turística que eleva preus i rebaixa salaris?

És una part de la solució. Quan l’habitatge previst estigui fet, serà part de la solució.

¿El teletreball és enemic del 22@?

No, és un complement. Però si és del 100%, és enemic de la productivitat.

Notícies relacionades

Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats

El Moll de les Drassanes s’obre al públic i acosta la Rambla al mar

Sant Martí és un districte amb gent amb molts diners i gent amb pocs. ¿Hi ha risc que part dels barcelonins es quedin despenjats del futur de la ciutat?

Em preocupa veure més gent al carrer que fa uns anys. No per imatge, per un tema humà. Ens diuen que som una associació tecnològica. Mentida: el primer que no ho és soc jo: soc politòleg. Dels nostres vicepresidents, un és T-Systems, tecnològic, però l’altre, no: Cuatrecasas. Tenim molt present l’aspecte social.