TROBADA A ROMA

La FAO demana afrontar la fam i l'obesitat com a "problemes d'Estat"

La cimera del Comitè Mundial per a la Seguretat Alimentària reclama un enfocament multisectorial dels problemes de nutrició

zentauroepp44426920 people queue next to a wall with a graffiti reading  hunger 180724111244

zentauroepp44426920 people queue next to a wall with a graffiti reading hunger 180724111244 / JUAN BARRETO

2
Es llegeix en minuts
Rossend Domènech

Cada nit 821 milions de persones se’n van a dormir sense haver menjat prou, de vegades és només una tassa d’arròs bullit. Alhora, 672 milions d’adults dels anomenats ‘països desenvolupats’ se’n van al llit amb molts més quilos dels que necessitarien per viure bé, mentre prenen medicaments o segueixen dietes costoses per aprimar-se.

Es tracta d’una paradoxa , i, la FAO,l’Agència per a l’Agricultura i els Aliments de l’ONU, amb seu a Roma, considera que no tindrà remei "mentre es continuï pensant que la nutrició és un problema individual i no una responsabilitat de l’Estat". Ho ha dit José Graziano da Silva, l’exministre brasiler que va implantar al seu país el programa fam zeroi que, després de ser nomenat director de la FAO, intenta aplicar-lo a tot el món.

A partir d’aquest dilluns la seu de la FAO acull la reunió del Comitè per a la Seguretat Alimentària (CSA), que comptarà amb la presència de representants de 450 països i institucions internacionals. La trobada ha anat precedida per una cimera de les oenagés que s’ocupen del mateix problema. Segons Da Silva, la fam i la nutrició "requereixen un enfocament multisectorial, que involucri no només els governs, sinó també els organismes internacionals, la societat civil, el sector privat i els ciutadans en general".

Sostenibilitat

Amb l’arribada de Da Silva, la FAO es va plantejar erradicar la fam al món el 2015, un objectiu que s’ha retardat ara al 2030. Una meta que hauria de ser fàcil d’arribar-hi, tenint en compte que cada any es llencen a les escombraries 1.300 milions de tones de menjar, és a dir. un terç del que es produeix.

"Sovint ens centrem en l’augment de la producció [d’aliments], que necessàriament haurà d’adaptar-se al canvi climàtic i ser més sostenible, però hem de canviar els sistemes alimentaris i adaptar els marcs legals i institucionals que la condicionen", ha dit Da Silva.

Els últims anys, a partir del naixement del menjar industrial, les persones que passen gana han augmentat de 804 milions a 821, mentre que els obesos i les persones mal nodrides han pujat de l’11,7% al 13,3% de la població. Això significa que hi ha més persones que passen gana i més persones que consumeixen l’anomenat menjar porqueria.

Seguretat alimentària

El comitè CSA és la principal, per no dir l’única, plataforma mundial que reuneix totes les parts interessades amb l'objectiu de garantir la seguretat alimentària i la nutrició de tothom. Els programes de la FAO han permès que 400 escoles de Guatemala adoptin programesd’alimentació equilibrada i esperen arribar a 35.000 centres d’ensenyament. Ho han aconseguit amb iniciatives com la de crear un hort a cada escola.

Notícies relacionades

Bertrand Simon, xef, bloguer, escriptor i professor a la seva França natal, explica que la societat menja "el que la indústria col·loca al mercat amb el consentiment de les autoritats públiques". Akuilina Ihurre, que afirma no conèixer la seva edat exacta, tot i que va més enllà dels 60, va aprendre agricultura als centres de la FAO del Sudan del Sud, país en guerra permanent. Ara és una de les 800 persones que a Guinea Equatorial continua estudiant en una de les 60 escoles de la institució de l’ONU. Són 30 agricultors, 20 dels quals, dones, perquè a l’Àfrica són les dones les que s’encarreguen majoritàriament dels horts familiars, únic mitjà de subsistència.

Selina Juul és danesa i fundadora del moviment Stop Wasting Food. Forma part de la plataforma de la UE sobre pèrdues i desaprofitament d’aliments.  El seu objectiu és acabar amb les sobres d’aliments al seu país, i ha aconseguit que els últims sis anys s’hagin estalviat 14.000 tones de malbaratament alimentari. El problema ja no és individual, com afirma el director de la Fao, "sinó dels estats".