L'ONU xifra en més de 820 milions les persones que passen fam al món

Sis milions de persones van entrar a engrossir la llista dels que passen fam diàriament i no saben d’on vindrà el seu pròxim àpat durant l’any 2017, fet que eleva el total a 821 milions de persones i confirma la tendència a l’alça dels últims tres anys, allunyant així les perspectives d’aconseguir l’objectiu de fam zero per al 2030.

Com a resultat d’això, una de cada nou persones a tot el món passen fam després de l’increment que s’ha produït a l’Àfrica i l’Amèrica del Sud, segons es desprèn de l’informe ‘L’estat de la seguretat alimentària i la nutrició al món’, elaborat per l’Organització de Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), el Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola (FIDA), Unicef, el Programa Mundial d’Aliments (PMA) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Segons els màxims responsables d’aquestes agències de l’ONU, l’augment de la fam al món està estretament relacionat amb l’augment dels conflictes i la violència en diverses parts del món, però també amb els efectes del canvi climàtic, per la qual cosa defensen que "les iniciatives per combatre la fam han d’anar de bracet amb les encaminades a mantenir la pau" i igualment és necessari "fomentar la resiliència al clima en favor de la seguretat alimentària i la nutrició".

Retard en el creixement

Àsia és el continent amb més persones famolenques, amb 515 milions, fet que suposa l’11,4% de la seva població, mentre que en termes de percentatge el continent més colpejat per la fam és l’Àfrica, amb gairebé el 21% dels seus habitants afectats per aquest problema o, el que és el mateix, 256 milions.

La fam colpeja especialment l’Àfrica Subsahariana, on el 23,2% de la població està famolenca. En aquesta part del globus, el nombre de famolencs va passar de 181 milions el 2010 a gairebé 222 milions el 2016 –un 22,6% més en sis anys– i el 2017 es va situar en més de 236 milions.

La principal conseqüència de la fam és la desnutrició en les seves diverses formes. D’una banda, s’estima que hi ha 151 milions de nens menors de cinc anys al món que presenten retard en el seu creixement, un nivell "inacceptablement alt", ja que suposa el 22% del total de menors d’aquesta edat.

I això malgrat que, segons l’informe, s’han aconseguit avenços en aquest àmbit –s’ha reduït la xifra en un 9% des dels 165,2 milions que hi havia el 2012– i s’ha augmentat la lactància materna exclusiva durant els sis primers mesos de vida –del 36,9% el 2012 al 40,7% el 2017–.

Lluny de la meta

D’altra banda, hi ha 51 milions de nens menors de cinc anys que presenten emaciació, és a dir, que tenen un pes per sota de la seva talla i, per tant, un risc més gran de mort. Això suposa que el 7,5% dels nens d’aquesta edat pateix aquesta forma de desnutrició, una xifra que va des de l’1,3% a l’Amèrica Llatina fins al 9,7% a Àsia. La dada és lluny de la meta de menys del 3% prevista per al 2030.

En alguns països, la prevalença és superior al 15%, entre els quals Djibouti, Eritrea, Índia, Níger, Papua Nova Guinea, Sri Lanka, el Sudan del Sud, el Sudan i el Iemen. Alguns d’aquests països passen situacions d’emergència com a conseqüència de conflictes armats, com és el cas del Iemen i el Sudan del Sud, però la majoria no.

La inseguretat alimentària a més de desnutrició també provoca sobrepès i obesitat, la qual cosa explica la coexistència d’aquestes dues formes de malnutrició en alguns països. D’acord amb l’informe de les agències de l’ONU, al món hi havia el 2017 38 milions de nens menors de cinc anys amb sobrepès, representant l’Àfrica i Àsia el 25% i el 46% del total, respectivament.

A això se suma que l’obesitat entre els adults és un problema que s’està agreujant i que actualment afecta més d’un de cada vuit, que es tradueix en 672 milions d’obesos a nivell mundial. Com ressalten les caps de les agències de l’ONU, aquest problema és més significatiu a l’Amèrica del Nord, "però resulta preocupant que fins i tot l’Àfrica i Àsia, que continuen presentant les taxes d’obesitat més baixes, també estiguin mostrant una tendència ascendent".

A més, han advertit en el pròleg de l’informe, "el sobrepès i l’obesitat estan augmentant el risc de malalties no transmissibles, com diabetis de tipus 2, la hipertensió, atacs cardíacs i algunes formes de càncer".

Aliments necessaris

Segons l’informe, les famílies que s’exposen a inseguretat alimentària i tenen problemes per obtenir els aliments necessaris per a una vida saludable, poden tenir un risc més alt de sobrepès i obesitat. Això és així perquè "l’escàs accés als alens fa que augmenti el risc de baix pes al néixer i retard del creixement en els nens, que estan associats a un risc més gran de sobrepès i obesitat en etapes posteriors de la vida".

Així, un escàs accés a aliments, i especialment a aliments saludables, contribueix a la desnutrició, però també al sobrepès i l’obesitat. En general, els aliments nutritius solen ser més cars, la qual cosa complica la seva adquisició per a les famílies amb baixos recursos, que opten, doncs, per dietes menys saludables.

A la coexistència entre els casos de retard en el creixement infantil com a conseqüència de la desnutrició i el sobrepès i l’obesitat se la sol denominar "doble càrrega" de la malnutrició. A més, segons ressalta l’informe, els que pateixen aquesta segona forma de malnutrició es poden veure afectats també per carències de micronutrients, és a dir de vitamines i minerals.

Aquestes persones pateixen el que es s’anomena fam encoberta. S’estima que 1.500 milions de persones a tot el món pateixen una o més carències de micronutrients. Dins d’aquestes carències figura l’anèmia, que afecta una de cada tres dones en edat reproductiva.

Impacte del canvi climàtic

La inseguretat alimentària ve motivada en molts casos per conflictes i violència, però "la variabilitat del clima i l’exposició a esdeveniments climàtics més complexos, freqüents i intensos" també incideix i està "minvant els assoliments assolits en l’eliminació de la fam i la malnutrició".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La defensa deTrump i Stormy Daniels s’embranquen en un combat ferotge

"Perquè puguem aconseguir un món sense fam ni malnutrició en totes les seves formes d’aquí al 2030, resulta imperatiu que accelerem l’aplicació de mesures i ampliem la seva escala, a fi d’enfortir la resiliència i la capacitat d’adaptació dels sistemes alimentaris i els mitjans de vida de les persones en resposta a la variabilitat i les condicions extremes del clima", han advertit els màxims responsables de FAO, PMA, Unicef, OMS i FIDA.

"Els alarmants indicis d’una creixent inseguretat alimentària i els alts nivells de les diferents formes de malnutrició són una clara advertència que falta molt per fer per assegurar-nos de no deixar a ningú enrere" en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per al 2030, entre els quals figura acabar amb la fam i totes les formes de malnutrició, han reconegut José Graziano da Silva, David Beasley, Henrietta H. Fore, Tedros Adhanom Ghebreyesus i Gilbert F. Houngbo.