ENFONSAMENT ECONÒMIC

Macri anuncia als argentins una etapa d'austeritat i emergència

El dirigent imposa dràstiques mesures per reduir la despesa pública abans de negociar amb l'FMI

El missatge va provocar reaccions adverses en l'oposició i els mercats

zentauroepp39700347 argentina s president mauricio macri wait for us vice presid180512204507

zentauroepp39700347 argentina s president mauricio macri wait for us vice presid180512204507 / NATACHA PISARENKO

5
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

El president Mauricio Macri considera que l’Argentina està en una situaciód’“emergència” des que el peso es va enfonsar enmig d’un nou cicle recessiu i, per això, amb la tutela del Fons Monetari Internacional (FMI), ha decidit aprofundir l’ajustament econòmic. “Aquesta crisi ha de ser l’última”, ha dit en un missatge al país que ha assajat amb cura per comunicar que venen nous mesos de rigor. El temps d’austeritat ha de ser enfrontat amb “alegria i esperança” davant els “predicadors de la por” que auguren al Govern de dretes un final imminent i semblant al del desembre del 2001. A la nit li van respondre amb cassolades a diversos barris de la ciutat de Buenos Aires.

Macri s’ha pres 25 minuts per explicar com s’intentarà arribar a un dèficit fiscal zero el 2019. La poda inclou una reducció dels seus ministeris (deixen d’existir, entre d’altres, Cultura, Ciència i Treball) i els subsidis, i més restriccions pressupostàries. També es veu obligat a una heretgia ideològica: el retorn delsimpostos a les exportacions agropecuàries i industrials que aplicava el kirchnerisme.

Negociació a Washington

Uns minuts després del discurs presidencial, i abans de pujar a un avió per tornar a negociar amb l’FMI a Washington, el ministre d’Hisenda, Nicolás Dujovne, ha informat que l’Estat es proposa estalviar 11.200 milions de dòlars. Dujovne descarta el suport de l’organisme financer. “El món no vol que tornem a caure en el populisme”, ha dit.

A Macri li ha tocat explicar els motius d’aquest estalvi. “Vam creure que amb un optimisme excessiu era possible ordenar les coses a poc a poc. La realitat ens ha demostrat que hem d’anar més ràpid.  No és fàcil. Clar que voldria augmentar el sou als professors, els infermers, els policies. Avançar amb les obres promeses. Per fer totes aquestes coses hem d’equilibrar els comptes. Tenim un Govern que afronta la realitat sense amagar-la. Sense por de pagar-ne els costos”, va dir.

El gir impensat

L’Argentina va arribar al juliol a un acord amb l’FMI pel qual es va beneficiar d’un crèdit de 50.000 milions de dòlars (43.000 milions d’euros). Després de rebre 15.000 milions de dòlars, i amb el daltabaix del dòlar, el Govern ha reconegut que no pot complir el que va pactar.

La dreta va pujar al poder amb el recolzament decidit dels grans i els mitjans productors. A l’assumir, Macri, el pare del qual és amo d’un dels grans grups econòmics del país, i la seva mare forma part de les principals famílies terratinents, va reduir substancialment els gravàmens que pagaven aquest sector i les empreses mineres. L’Estat es va desfinançar i va cobrir el seu forat amb préstecs al mercat internacional.

Dos anys d’endeutament

Però el Govern, que en dos anys es va endeutar en gairebé 100.000 milions de dòlars, no té prou diners per pagar els venciments del que queda de l’any, per 23.259 milions de dòlars, als quals, adverteixen els especialistes, s’ha de sumar la fuga de capitals (d’uns 1.600 milions de dòlars mensuals).

Macri necessita ara que el camp i les empreses venedores de cereals siguin el seu salvavides. Els impostos a les seves exportacions li permetrien captar per al fisc 7.000 milions de dòlars. “Sabem que és un impost dolentíssim que va en contra del que volem fomentar”, va explicar. El ministre de la Producció, Dante Sica, va dir, amb amargor, que haver hagut de recórrer a aquesta mesura “és gairebé una derrota” del macrisme. Les Confederacions Rurals Argentines (CRA) van parlar de“traïció”.

Les causes de la crisi

Per al president no s’ha arribat a aquesta greu situació per decisions pròpies. D’una banda, ha tornat a fustigar l’herència del kirchnerisme, i l’impacte de casos de corrupció a l’obra pública que també esquitxen la seva família. La magra collita del 2018 com a conseqüència de la sequera, la guerra comercial entre la Xina i els EUA, la crisi al Brasil, la devaluació a Turquia, l’augment del preu internacional del petroli, han fet la resta. I per això, en gairebé un any, el dòlar ha pujat un 100%.

Al llarg del seu discurs, Macri ha provat d’expressar empatia i compassió amb els eterns perdedors dels ajustaments.  “Amb aquesta devaluació la pobresa augmentarà”. Va anunciar un reforç dels ajuts socials i alimentaris. Tot i que ha dit veure llum al final del fosc túnel, ha reconegut que, en l'aspecte personal, afronta els pitjors mesos de la seva vida des dels anys 90, quan va ser segrestat per una banda de policies

Notícies relacionades

“No som un grup de sàdics que volen fer experiments”, va dir per la seva part Dujovne al demanar confiança. Inversors i especuladors no van semblar commoure’s. El preu del dòlar va pujar un 4%. La Borsa va caure un 2%.

Altres reaccions adverses

A mesura que van córrer les hores els interrogants es van fer inevitables. ¿Quants dòlars hi aportarà l’FMI el 2019? ¿Com ho farà el Govern perquè els exportadors liquidin els seus dòlars? ¿Podrà utilitzar els seus dòlars el Banc Central per frenar la devaluació? ¿Com ho farà el Govern per finançar-se una vegada que es liqüi l’impost a les exportacions per via de la inflació i la devaluació? ¿Com és que el Govern preveu una recessió acumulada del 2,4% per a aquest any?¿Quin és el pla econòmic per sortir de l’estagflació? ¿Serà necessari reestructurar el deute local abans de finals del 2019? ¿Què passarà amb les necessitats de finançament per al 2020 si no hi ha desemborsaments previstos de l’FMI? Totes aquestes preguntes, va assenyalar Julián Guarino, columnista d’Àmbit Financer, “van quedar òrfenes”.I aquesta és la raó de les crítiques que va rebre el Govern per part de les forces opositores i el sindicalisme. Tots, unànimement, van rebutjar el paquet. El peronista Felipe Solá va dir que Macri li va oferir als argentins consellsd’“autoajuda”quan el que es necessita és una política de desenvolupament de l’economia. El kirchnerista Agustín Rossi va considerar que, a hores d’ara, a Macri li falta lideratge polític. “Viu en una realitat paral·lela”, va dir el comentarista radiofònic Eduardo Aliverti. El diari ‘La Nación’ va lamentar la falta d’autocrítica del president. El preu de la gasolina es va incrementar un 12% i s’espera una nova tarifada en els serveis del gas i el transport.