Maduro surt il·lès d'un atemptat i acusa el president de Colòmbia

“Han intentat assassinar-me el dia d’avui”, va informar el president Nicolás Maduro als veneçolans després de sortir il·lès aquest dissabte d’un atemptat comès amb drons carregats amb explosius. Aquests provaven d’arribar a la llotja presidencial durant la celebració, a l’avinguda de Bolívar de Caracas, del  81è aniversari de la Guàrdia Nacional Bolivariana (GNB), però haurien sigut abatuts per les forces de seguretat. Maduro va assegurar que autors materials del fet van ser capturats i estan sent processats.

Va assenyalar, a més, que el president colombià, Juan Manuel Santos, que abandona el poder el 7 d’agost, no és aliè a l’atemptat. Al parlar-li al país en la nit de Caracas, el president va ser emfàtic: “Li dic a la burgesia veneçolana, als opositors, que si aconsegueixen fer-me alguna cosa, aquesta dreta s’ha de veure les cares amb milers de milions d’obrers i camperols fent justícia per la seva pròpia mà. No quedarà pols sobre pols de vostès”.

“Artefacte volador”

Tres hores després de l’atemptat, Maduro va narrar a la ràdio i la televisió que “estava dient que no baixem la guàrdia perquè la conspiració ha retornat, en aquell mateix moment va explotar davant el meu un artefacte volador, una gran explosió, companys”. Va assegurar que la seva primera reacció va ser d’observació i de serenitat perquè té “confiança plena en el poble i en la Força Armada, de la seva lleialtat”.

Així mateix va dir que no té cap dubte que es va tractar d’un atemptat contra la seva vida i va acusar a “la ultradreta veneçolana en aliança amb la ultradreta colombiana” i va assenyalar directament Juan Manuel Santos, que, va afirmar, “és darrere d’aquest atemptat”.

El momento de la explosión en pleno discurso de Nicolás Maduro en Venezuela - https://t.co/vnTjJYHZnU pic.twitter.com/OQjZ3fp4rO

— RT en Español (@ActualidadRT) 5 de agosto de 2018

“No han pogut ni podran amb mi, tinguin la seguretat que continuarem el rumb de la nostra pàtria, que vol pau, desenvolupament”, va afegir.

“Soldats de Franel·la” s’atribueix l’atemptat

Un grup anomenat els “Soldats de Franel·la”, suposadament compost per “militars i civils patriotes i lleials al poble”, es va atribuir la fallida acció a les xarxes socials. “Avui no hem pogut, però seguirem en la nostra lluita, perquè la Força Armada Nacional Bolivariana (FANB) té per funció garantir la independència, la sobirania de la Nació, la integritat del territori i l’ordre públic intern.”

Momento exacto de la rápida reacción de la guardia presidencial para proteger a Maduro con escudos
SEPA MÁS: https://t.co/yud0STCic9 pic.twitter.com/Olyxm5TMYK

— RT en Español (@ActualidadRT) 5 de agosto de 2018

En un compte de Twitter “Soldats de Franel·la” ha divulgat fotografies i vídeos del moment en què es va registrar l’incident. “Demostrem que són vulnerables, no s’ha aconseguit avui però és qüestió de temps”, diu un dels missatges escrits en aquest perfil.

Set ferits

El ministre de Comunicacions, Jorge Rodríguez, havia dit hores abans que “tot el treball que es va fer” després de l’episodi havia permès “establir amb evidències” que s’havia tractat “d’un atemptat contra la figura del president constitucional”.

Rodríguez ha revelat que set integrants de la GNB van resultar ferits. Les explosions van tenir lloc als voltants de la tarima on era el cap d’estat, així com a la cúpula de la GNB i els seus més estrets col·laboradors. “Van fracassar, novament van fracassar”, va dir Rodríguez sobre les explosions que es van escoltar “exactament a les cinc i 41 minuts” de la tarda a Caracas.

L’adverbi “novament” no va deixar de sorprendre perquè suggereix l’existència d’altres episodis que no han sortit a llum. El que ha passat va causar un fort enrenou des del mateix moment en què la televisió oficial va tallar immediatament la retransmissió de l’acte. 

L’explosió confosa amb foc pirotècnic

“La meva primera reacció va ser d’observació, de serenitat, perquè tinc confiança plena en la Força Armada i de la seva lleialtat. Vaig pensar que havia passat alguna cosa amb un foc pirotècnic”, va dir Maduro. Els militars van provar d’apoderar-se de totes les filmacions de l’atemptat a l’avinguda de Bolívar. Però en l’era dels telèfons intel·ligents, aquesta tasca es torna impossible fins i tot per a l’Estat.

A les xarxes socials van començar a circular imatges del moment en què els oficials, al sentir els terrabastalls, trencaven de manera anàrquica la formació a la qual Maduro passava revista. El mateix president, que mirava cap al cel, dibuixava  una expressió de desconcert a l’advertir el terrabastall. Segons abans que acabés la retransmissió –que totes les TV, públiques i privades, es van veure obligades a transmetre–, Maduro havia llançat una advertència als veneçolans: els qui no acudeixin al cens automotor, quedarien exclosos del sistema de subsidi de la gasolina.

Tensió social i política

“Compatriotes la dreta insisteixen en la violència per prendre espais que no poden pels vots. No podran amb nosaltres”, va dir Diosdado Cabello, home fort del Govern. L’atemptat es produeix en un moment de forta tensió social i política.

La victòria electoral no ha donat treva a un Maduro que tancarà l’any amb una hiperinflació descomunal que ha aguditzat l’escassetat. En aquest context, el Govern es prepara per llançar al mercat un nou paper moneda amb cinc zeros menys. 

Però per sota dels efectes permanents de la crisi, i més enllà de la confrontació amb les forces opositores, batega un conflicte sord, el que es desenvolupa al si de les Forces Armades. Més enllà de l’esbossat per Maduro, es desconeix si l’atemptat va ser dut a termeper grups disconformes o per fraccions de la dreta que ja no creuen en una sortida pacífica de la crisi. 

Descontentament militar

El cert és que dies enrere nou militars de l’Armada van ser privats de llibertat per ordre d’un tribunal militar de Caracas. Se’ls va acusar d’“instigació a la rebel·lió” a les casernes al portar endavant un intent de cop d’Estat anomenat operació Armageddon. Segons es va informar, els oficials buscaven “impedir les eleccions presidencials del 20 de maig passat”, en les que va triomfar Maduro, i el mateix “assassinat” del president.

Notícies relacionades

Londres limita els visats i exigirà més anys per tenir la nacionalitat

Lleó XIV demana als mitjans "no escapar" en el difícil context actual

 Almenys 123 membres de les Forces Armades de Veneçuela han sigut detinguts en els últims mesos. Entre els arrestats es troben oficials que en el seu moment van ser molt pròxims a Hugo Chávez. “Les condicions objectives d’un cop d’Estat avui són 100 vegades superiors a les del 4 de febrer (de 1992). Els oficials de la Força Armada, les tropes, la família militar, està passant la mateixa penúria que passem tots al carrer”, va dir el 6 de març l’exministre de l’Interior i Servei Bolivarià d’Intel·ligència (Sebin), i alhora un dels protagonistes d’aquell fallit aldarull, Miguel Rodríguez Torres.

Pocs dies després, Rodríguez Torres, que va acompanyar Maduro fins a finals del 2014, va ser arrestat per agents d’intel·ligència. El van acusar d’estar en contacte amb la CIA i realitzar accions conspiradores contra “la unitat monolítica de la Força Armada Nacional Bolivariana”.