Reforma de l’estatut fiscal

El Govern espanyol blinda el mandat de García Ortiz i proposa una reforma per atorgar més autonomia al fiscal general

El Consell de Ministres aprovarà una proposta de reforma de l’estatut fiscal que desvincula el mandat del fiscal general del Govern espanyol i reforça les decisions col·legiades, dirigida a atorgar la investigació penal als fiscals

El Fiscal General del Estado, Álvaro García Ortiz, a su llegada a la comparecencia en la Comisión de Justicia, en el Senado, a 18 de febrero de 2025, en Madrid (España)

El Fiscal General del Estado, Álvaro García Ortiz, a su llegada a la comparecencia en la Comisión de Justicia, en el Senado, a 18 de febrero de 2025, en Madrid (España) / FERNANDO SÁNCHEZ / EUROPA PRESS

4
Es llegeix en minuts
Cristina Gallardo
Cristina Gallardo

Redactora de Tribunals

Especialista en Tribunals / Nacional

Ubicada/t a Espanya

ver +
Iván Gil
Iván Gil

Periodista

Especialista en Política

Ubicada/t a Madrid

ver +
May Mariño

El Govern espanyol avançarà aquest dimarts de manera definitiva en el seu objectiu d’atorgar la instrucció penal als fiscals, i per a això portarà al Consell de Ministres una reforma de l’estatut orgànic del Ministeri Fiscal que dota de més autonomia la figura del fiscal general, que es considera una condició inexcusable per poder portar a terme aquesta reforma. La proposta, dirigida a «potenciar la imparcialitat del Ministeri Públic», segons diu l’exposició de motius, inclou dissociar la durada del mandat del fiscal general de l’Estat i la del Govern, així com consolidar les causes taxades per al seu cessament.

El mandat del fiscal general de l’Estat tindria així una durada de cinc anys a comptar des de l’endemà de la seva presa de possessió. Abans que conclogui el seu mandat, el fiscal general de l’Estat únicament podrà cessar a petició pròpia, per incórrer en alguna de les incompatibilitats o prohibicions establertes en aquesta llei, en cas d’incapacitat o malaltia que l’inhabiliti per al càrrec i per incompliment greu o reiterat de les seves funcions. Per això últim, haurà de comptar amb l’informe previ del Consell General del Poder Judicial, sense que el Govern compti amb discrecionalitat per cessar-lo.

A més, se suprimirà la possibilitat que el fiscal general de l’Estat pugui ser cridat a informar davant del Consell de Ministres, es regularà que les comunicacions entre tots dos siguin per escrit –una reivindicació històrica de la carrera– i es reforçarà el paper de la junta de fiscals de sala. Es tracta de la cúpula de la carrera, que integren els màxims responsables en cada especialitat, i la reforma pretén col·legiar la impartició d’instruccions particulars per part de qui aquell moment ostenti el càrrec de fiscal general.

Ni l’Executiu ni els governs autonòmics podran demanar al Ministeri Fiscal que promogui actuacions amb referència a un procediment concret. No obstant, sí que podran posar en coneixement del fiscal superior respectiu aquells fets que poguessin ser constitutius de delicte. D’altra banda, el fiscal general de l’Estat informarà el Govern, quan aquest ho interessi sobre el funcionament, en general, de l’Administració de Justícia, però en cap cas podrà informar el Govern dels concrets procediments que conegui.

El fiscal general de l’Estat tindrà la facultat de resoldre mitjançant decret motivat els ascensos d’acord amb les places vacants i nomenaments per als diferents càrrecs. Tot això, un cop escoltat el Consell Fiscal i el fiscal superior de la comunitat autònoma respectiva quan es tracti de càrrecs en les fiscalies del seu àmbit territorial. El Consell Fiscal assessorarà així el fiscal general sobre ascensos dels membres de la carrera fiscal o el nomenament dels càrrecs discrecionals.

La norma la tanca una disposició transitòria única relativa al mandat de qui exerceixi les funcions de fiscal general de l’Estat en el moment d’entrada en vigor d’aquesta llei. Segons aquesta llei, qui exerceixi les funcions de Fiscal General de l’Estat a l’entrada en vigor d’aquesta llei continuarà en l’exercici del seu càrrec pel temps que restés de la durada del seu mandat des del seu nomenament fins a completar el termini de cinc anys assenyalat en la present llei o quan concorri algun dels supòsits previstos per al seu cessament (a petició pròpia, per incórrer en alguna de les incompatibilitats o prohibicions establertes en aquesta llei o en cas d’incapacitat o malaltia que l’inhabiliti per al càrrec). Es blindaria així el mandat d’Álvaro García Ortiz, a qui el Govern va renovar el desembre del 2023.

Finançament de les associacions

El nou estatut prohibeix a les associacions professionals de fiscals acceptar o rebre aportacions, contraprestacions o donacions privades per a la seva constitució, funcionament intern o per a les activitats que desenvolupin. Tampoc podran acceptar cap forma de finançament que procedeixi d’altres Governs o organismes estrangers sense perjudici de la cobertura de les despeses directament derivades i propis d’aquells actes als quals hagin sigut oficialment convidades.

Notícies relacionades

Entre les incompatibilitats per a l’exercici de càrrecs fiscals s’afegeix l’activitat de preparació d’accés a la funció pública, que haurà de tenir llicència. Serà la Fiscalia General de l’Estat l’encarregada de publicar un registre dels fiscals que desenvolupin aquesta activitat.

La reordenació de l’estructura interna del Ministeri Públic, a fi de millorar la seva capacitat funcional i reforçar l’autonomia, es basa en les recomanacions efectuades pel Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa (GRECO). Concretament, sobre el mètode de selecció i el mandat del Fiscal General de l’Estat, l’establiment per llei de requisits i procediments clars per incrementar la transparència de les comunicacions entre el Fiscal General de l’Estat i el Govern i, en definitiva, la necessitat de dotar de més autonomia.