L'exguardaespatlles de Macron nega que hagi traït el president

Protagonista de l’escàndol que ha desencadenat la primera crisi política del mandat d’Emmanuel Macron, Alexandre Benalla no ha perdut l’oportunitat de donar a conèixer la seva versió dels fets. En una llarga entrevista concedida al diari ‘Le Monde’, el polèmic guardaespatlles ho atribueix tot a una revenja i diu que el principal objectiu hauria sigut «atacar el president de la República».

«Els fets [la seva contestada intervenció en una manifestació del Primer de maig] els assumeixo, no formo part de la teoria del complot, és la realitat. Sobre el que va passar després, soc molt més reservat. La primera voluntat era atacar el president (...), això és segur». Benalla es refereix així a la publicació del vídeo, per part del diari ‘Le Monde’, on apareix colpejant un manifestant amb els distintius policials a la vista. Aquestes revelacions han desencadenat una investigació judicial i una d’administrativa, la creació d’una comissió d’investigació a l’Assemblea Nacional i el seu propi acomiadament com a responsable de seguretat dels desplaçaments de Macron. 

Origen de la filtració

Qui va ser el guardaespatlles de confiança del president, ara acusat d’actes de violència i usurpació de funcions, estima que les persones que van divulgar les imatges, amb la seva corresponent identificació, «són d’un nivell important», assenyalant vagament el gabinet del ministre de l’Interior. Segons Benalla, ell no seria més que «la baula més feble», un «punt d’entrada per atacar» el president, en un context on certes persones «no suporten que pertanyis al club».

Un club que li hauria proporcionat nombrosos privilegis: un apartament a càrrec de l’Elisi, un cotxe oficial, una acreditació d’alt rang per accedir a l’Assemblea Nacional, un sou estimat pels mitjans de comunicació francesos en 10.000 euros o una habilitació per accedir al «secret de defensa». Aquestes prerrogatives, desconegudes pel gran públic abans que saltés l’escàndol, es troben ara al centre de la investigació oberta per la Cambra Baixa.

Tracte de favor

Interrogat sobre aquests gens menyspreables avantatges, Benalla rebutja que hagi rebut un tracte de favor per part del cap d’estat, justificant o aclarint un per un els seus polèmics privilegis. «Per necessitat absoluta de servei», li va ser atribuït un apartament de «80 metres quadrats», i no de 300 com van informar diversos mitjans de comunicació, explica. Respecte al seu sou com a encarregat de missió del gabinet del president de la República, no menys polèmic, Benalla assegura que la seva remuneració ascendeix a 6.000 euros nets al mes.

Sobre el seu accés d’alt rang a l’hemicicle de l’Assemblea Nacional, dispensa que va aixecar la còlera de l’oposició, l’exguardaespatlles argumenta que va ser ell mateix que va sol·licitar l’accés. «Simplement perquè m’agrada anar al gimnàs de l’Assemblea (...)», va dir, admetent que  «potser es tracti d’un caprici».

Invitació

Més enllà d’aquests contestats privilegis, una de les qüestions més mediàtiques és, sens dubte, qui li va facilitar els distintius policials que portava el passat dia 1 de maig. Benalla respon sense objeccions a l’interrogant: dos dies abans de l’esdeveniment, «un oficial d’enllaç amb l’Elisi (...)  em va entregar una bossa amb un casc, un cinturó de cuir, una màscara de gas, un braçalet policial i una jaqueta blava amb distintius policials i el grau de capità». Afirma, a més, que la seva presència en la manifestació no va ser per iniciativa pròpia. El mateix cap d’estat major de la prefectura de policia, Laurent Simonin, l’hauria «convidat», provant així d’apaivagar les veus d’aquells que l’acusen d’haver actuat al marge de les autoritats policials.

Notícies relacionades

La violència d'un col·laborador col·loca Macron en una situació crítica

Macron assumeix la responsabilitat de l'escàndol del seu guardaespatlles

Al llarg de l’entrevista, Benalla denuncia les baralles entre els diferents serveis de seguretat de l’Estat que, al seu parer, mai l’haurien acceptat per entrar a l’entorn de Macron pel seu perfil atípic: amb tan sols 26 anys, sense formar part de cap institució de l’elit francesa, ni pertànyer a cap cos policial, va aconseguir formar part del cercle més pròxim del president.

Un president que, després de sis dies de silenci, va acabar assumint la seva responsabilitat en l’escàndol, qualificant els fets com «una traïció». Per la seva part, Benalla nega haver traït el president, si bé assumeix «haver comès una gran tonteria (...) un error, especialment des d’un punt de vista polític». Una anàlisi matemàtica en vista dels esdeveniments: l’error va donar pas a l’escàndol, i aquest va desencadenar la primera crisi de gran calibre del mandat de Macron, paralitzant, encara avui, la vida política francesa.