Macron assumeix la responsabilitat de l'escàndol del seu guardaespatlles

"Si busquen un responsable, l’únic responsable soc jo i només jo". Amb aquesta declaració, Emmanuel Macron va posar fi a sis dies de mutisme marcats per l’escàndol del seu exresponsable de seguretat, Alexandre Benalla. Davant un públic ben selecte, els diputats del seu propi partit, Macron va assumir dimarts a la nit la responsabilitat en la crisi que colpeja l’Elisi i el seu Govern, amenaçat per una moció de censura.

Macron va trencar el seu hermètic silenci, al centre de les crítiques de l’oposició, per condemnar la violència exercida pel seu guardaespatlles de confiança contra un manifestant el Primer de Maig, mentre es feia passar per policia. “El que va passar (...) és greu i seriós. I per a mi va ser una decepció, una traïció. Ningú al meu voltant o en el meu gabinet ha sigut protegit o ha eludit les regles, les lleis de la República”, va assegurar el mandatari.

Malgrat la magnitud de l’escàndol, Macron va apostar per minimitzar la importància de l’‘affaire’ Benalla, el va qualificar de “deriva individual” i va marcar distàncies amb aquells que el valoren com un veritable assumpte d’Estat. Segons el mandatari, “la República exemplar” tan defensada per ell mateix i ara en dubte “no està exempta d’errors”.

Al contraatac

Si bé Macron va aprofitar l’al·locució per entonar el ‘mea culpa’, no va perdre l’oportunitat per contraatacar una oposició exasperada que li exigeix explicacions des de fa una setmana. “Si volen un responsable, és davant vostre. Que vinguin a buscar-lo”, una frase provocadora que, sens dubte, no apaivagarà el foc que es propaga dia a dia al voltant del president.

Entre la provocació i la ironia, Macron va assegurar que “Benalla no ha ocupat mai un apartament de 300 m2 (...) no ha guanyat mai 10.000 euros (...) no ha sigut mai el meu amant”. Va marcar així el ritme d’un discurs carregat d’atacs frontals contra la premsa, que al seu parer “ja no busca la veritat”.

Acusat de buscar un boc expiatori capaç de contenir la crisi, el president va assegurar que “no entregarà caps”. “Això no és una república de fusibles, ni una república de l’odi”, va explicar fent referència a aquells que exigeixen la reestructuració, o un “canvi de fusibles” del seu gabinet.

Una exigència evocada en múltiples ocasions per l’oposició, que prova de depurar responsabilitats a través d’una comissió d’investigació oberta per l’Assemblea Nacional. El ministre de l’Interior, Gérard Collomb; el prefecte de la Policia de París, Michel Delpuech, i el director del gabinet de l’Elisi, Patrick Strzoda, es van presentar aquesta setmana davant de la comissió, sense aconseguir posar lum sobre un escàndol ple d’interrogants.

El paper de Strzoda

No obstant, després de l’al·locució de Patrick Strzoda, que va assumir la seva “plena responsabilitat” en la sanció imposada a Benalla –15 dies de suspensió d’ocupació i sou–, i va insistir a excusar el mateix president, que està de vista a Austràlia, a “10.000 quilòmetres”, molts l’apuntaven ja com la persona que acabarà pagant els plats trencats d’aquest escàndol.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Mentre les investigacions judicials i administratives, obertes després de la revelació dels fets pel diari 'Le Monde', continuen el seu curs, la vida política francesa està paralitzada. El debat sobre la reforma constitucional continuarà bloquejat fins a nou avís, l’oposició dona prioritat així a la comissió d’investigació de la Cambra Baixa, que exigeix la compareixença del mateix president de la República.

L’estratègia d’Emmanuel Macron de fer mutis pel fòrum durant sis dies de crisi i paràlisi política i de prendre finalment la paraula davant els seus acòlits, no ha fet més que alimentar la indignació de tothom. Segons un sondeig realitzat per Elabe, publicat aquest dimarts, 8 de cada 10 francesos diuen que estan commocionats per l’'affaire Benalla', el 75% considera indispensable que el cap d’Estat s’expliqui públicament.