Trump assenyala l'Iran com a Estat terrorista i trenca l'acord nuclear

El món és una mica més inestable des de fa uns minuts. Donald Trump ha anunciat la ruptura de l’acord nuclear amb l’Iran, una decisió que feia molt que es telegrafiava malgrat els intents europeus de preservar el pacte. El president dels Estats Units ha assegurat que el seu país reimposarà les sancions contra Teheran, una mesura que serveix formalment per acabar amb l’adhesió al pacte firmat el 2015 entre l’Iran i les grans potències mundials després d’un llarg estira-i-arronsa esquitxat d’amenaces de guerra. Per més que fos esperada, la fugida de Trump suposa un nou cop al multilateralisme, enfonsa la bretxa amb els seus aliats europeus i revifa la possibilitat d’un conflicte directe al Pròxim Orient. El criteri dels falcons a Washington s’ha acabat imposant. 

De res no han servit les gestions europees de les últimes setmanes ni les conclusions dels inspectors de les Nacions Unides, que insisteixen que l’Iran ha complert escrupolosament la seva part del pacte, que va servir per restringir el programa nuclear a canvi de l’aixecament de les sancions internacionals. “És clar per a mi que no podem prevenir la bomba nuclear iranià sota l’estructura decadent i podrida de l’acord actual”, ha dit Trump en un discurs des de la Casa Blanca en el qual ha acusat la teocràcia iraniana de ser un “règim assassí” i “terrorista”. “Els Estats Units ja no fan amenaces buides. Quan faig promeses les compleixo”, ha etzibat el líder nord-americà. 

Perillós unilateralisme

Com ja va fer amb l’Acord del Clima de París i el tractat Transpacífic de Lliure Comerç, Trump prefereix anar per lliure, un camí que allunya els EUA del lideratge als fòrums internacionals i marca una tornada al perillós unilateralisme de l’Administració de Bush. No només això. També obre la porta perquè l’Iran doni per mort l’acord i decideixi reprendre el projecte secret que va mantenir fins al 2003 per desenvolupar armes atòmiques, les mateixes que tenen alguns dels seus veïns (Israel, l’Índia i el Pakistan). És el que volen els sectors més durs a Teheran, que veuen en les armes atòmiques l’única assegurança de vida contra el canvi de règim que els falcons a Washington, Tel Aviv i Riad somien forçar.  

El to del discurs de Trump ha estat extraordinàriament bel·ligerant i ombrívol, per més que no tanqués la porta a una hipotètica renegociació de l’acord, tota una quimera en aquests moments. “No permetrem que l’Iran amenaci de destruir les ciutats dels EUA”, ha arribat a dir com si fos un escenari factible. O que l’Iran dona suport a Al-Qaida, quan són enemics acarnissats. El més probable, tanmateix, és que passi el contrari, és a dir, que les sancions tornin a enfonsar l’economia iraniana. La Casa Blanca ha anunciat que es reimposaran les sancions sobre “sectors crítics” com ara l’energia, el petroquímic i el financer, mesures que entraran en vigor en un termini d’entre 90 i 180 dies. Trump també ha deixat clar que es castigarà les companyies estrangeres que vulguin continuar fent negocis amb el país asiàtic, com fa amb el bloqueig a Cuba. “Si el règim continua amb les seves aspiracions nuclears, tindrà més problemes que mai”, ha dit a tall d’amenaça.

Victòria per a Riad i Tel Aviv

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

La decisió del líder nord-americà és una gran victòria per a Israel i l’Aràbia Saudita, dos països que veuen amenaçada la seva hegemonia al Pròxim Orient per l’ascendència iraniana i fa anys que pressionen perquè es trenqui l’acord. Tots dos volen ajustar comptes amb Teheran, que ha aprofitat el caos de la invasió nord-americana a l’Iraq per guanyar una enorme influència en la regió, principalment als països de majoria xiïta, però no només). Ja no són orfes, perquè els últims canvis en l’Administració de Trump han aixecat diversos dirigents partidaris d’acabar per força amb el règim iranià.

El nou escenari està cridat també a accelerar la cursa armamentística que es viu a la regió, com ha advertit l’exsecretari d’Estat nord-americà John Kerry, l’home que va negociar l’acord quan Barack Obama manava a la Casa Blanca.