TENSIÓ AL PAÍS CARIBENY

L'opositor veneçolà Antonio Ledezma és excarcerat i reclòs a casa seva sota arrest domiciliari

L'alcalde de Caracas va ser enviat a presó l'1 d'agost amb el també dirigent opositor Leopoldo López

L’opositor Ledezma surt de presó i torna a l’arrest domiciliari a Caracas / UESLEI MARCELINO / VÍDEO: EUROPA PRESS

2
Es llegeix en minuts
El Periódico / Caracas

L’alcalde metropolità de Caracas i una de les principals figures de l’oposició veneçolana, Antonio Ledezma, ha sigut excarcerat i traslladat a casa seva, on està en condició d’arrest domiciliari, segons va revelar ahir en un tuit la seva dona, Mitzi Capriles, a través del perfil a la xarxa del seu marit.

El Servei Bolivarià d’Intel·ligència (Sebin) de Veneçuela havia detingut Ledezma i Leopoldo López, un altre destacat opositor, dimarts. Els van treure de casa seva, on estaven sota arrest domiciliari després d’haver-los tret de la presó uns dies abans.

Primera sessió

L’excarceració de Ledezma es va produir unes hores abans que comencés al Parlament de Caracas la primera sessió de l’Assemblea Nacional Constituent (ANC). «Ha sigut una sorpresa, no ens ho esperàvem gens, han arribat a la matinada intempestivament», va dir als periodistes Oriette Schadendorf, filla de l’alcalde.

Per la seva part, el diputat Richard Blanco va assenyalar que la decisió de tornar Ledezma a casa seva és la demostració que «no hi havia cap pla de fuga», com havien argumentat les autoritats per tornar-lo a la presó.

Ledezma va ser tret de la seva residència el mateix dia que també li va ser suspesa la mesura de «casa per presó» al fundador de Voluntat Popular, Leopoldo López. De moment, els familiars d’aquest desconeixen si també es pot produir en el seu cas una excarceració.

Denúncia de l'ONU

El seu alliberament ha sigut demanat pels relators del grup de treball de l’ONU arran de la detenció arbitrària. Aquests també han sol·licitat al Govern veneçolà que aturi les detencions sistemàtiques de manifestants pacífics. «Estem seriosament preocupats per les acusacions de detencions arbitràries i d’ús excessiu i indiscriminat de la força en el marc de les protestes públiques», van emfatitzar.

Segons les estimacions dels experts, des del mes d’abril, quan van començar les protestes contra l’elecció de l’Assemblea Constituent, que va tenir lloc diumenge passat, milers de persones han sigut privades de llibertat. En molts casos, els detinguts han sigut sotmesos a aïllament temporal, sense tenir la possibilitat de comunicar-se amb els seus familiars o advocats abans de presentar-se davant els tribunals, van afegir.

Notícies relacionades

Els experts van criticar també el creixent ús dels tribunals militars per jutjar civils. Almenys 400 manifestants han pogut ser jutjats d’aquesta manera i la gran majoria privats de la seva llibertat sota acusacions de delictes previstos al Codi de Justícia Militar, com ara rebel·lió militar, traïció a la pàtria i ultratge al sentinella, van denunciar. 

«L'ús de la justícia militar penal ha de ser estrictament limitat a casos en què militars actius cometin delictes militars», van recordar.