Cop al 'palau sirià', l'emblema de Puerto Banús

Mercedes, Hummer, Infinity… I alguns d’ells blindats. No és el catàleg d’un concessionari de luxe, sinó els vehicles incautats aquest dilluns, juntament amb alfombres, tapissos i joies, per la Guàrdia Civil en l’operació per blanqueig de capitals contra Rifaat al-Assad al cor de Marbella. La Unitat Operativa (UCO) va haver de recórrer a dues grues per emportar-se alguns dels vehicles de l’edifici Gray D’Albion, un dels més emblemàtics de Puerto Banús pel seu estil ostentós, ple de marbres i tons daurats.

Els treballadors de la zona, que a primera hora del matí van atribuir el desplegament d’agents a un avís de bomba, ràpidament identificaven els implicats. «Són els amos de mig Marbella». Potser no tant, però sí almenys de la majoria dels immobles de Puerto Banús, el cor de la ciutat del luxe. El seu quarter general, el Gray D’Albion, està just a la cantonada d’entrada al port, i es prolonga fins a la mateixa línia de platja. Allà, en alguns dels enormes apartaments amb finestres de marcs daurats, pèrgoles i piscines a la terrassa, viuen els fills del conegut com a «carnisser de Hama» al seu país, encara que a Marbella es distingeix per un sobrenom més amable: «L’amo de Banús».

La resta d’apartaments pertanyen sobretot a àrabs enamorats de la regió, la majoria sirians, i per aquesta raó l’edifici és conegut a la zona com el 'palau sirià' per les seves ànsies de grandesa. També hi ha alguns apartaments turístics, els hostes dels quals a l’arribar es van veure sorpresos per un enorme dispositiu policial, que a manera de comitè de benvinguda, els anava demanant les identificacions.

L’entrada de tots aquests edificis continuava ahir sota custodia policial entre anades i vingudes dels agents carregats de documents, sempre, sota la supervisió de discrets sirians que miraven de fer-se passar per curiosos i informaven per telèfon de tots els moviments dels agents. 

DESEMBARCAMENT AMB LA 'JET'

La família de Rifaat Al-Assad es va establir a Marbella en la seva fugida de Síria després de recalar a França. Després de protagonitzar un dels episodis més sagnants en la història del país àrab, d'aquí ve el seu apel·latiu de carnisser, va ser vicepresident durant la presidència del seu germà Hafez al-Assad, pare de l'actual president. Però les seves ànsies de poder apuntaven més alt i va conspirar per enderrocar Hafez durant una convalescència d'aquest. La mare va haver de mediar per resoldre el conflicte i Rifaat es va exiliar. Va desembarcar a la Costa del Sol de la 'jet set', i el seu tren de vida desmuntava la seva versió que va arribar sense un euro a la butxaca.

Notícies relacionades

El jutge embarga els propietats de la família Assad a Marbella per blanqueig

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

No obstant, Rifaat ha mantingut sempre un perfil social baix, sense participar en l'agitada agenda d'esdeveniments de la ciutat. Igual que el seu fill Alí, a qui molts situen com la cara visible de l'empori familiar, va preferir dedicar-se als negocis, encara que de tant en tant li agradava observar, sempre des d'una discreta cantonada, com els fills dels magnats disfrutaven gastant els diners del pare en festes amb xampany i dones amb biquini. Sempre escortat per un grup de lleials, exmilitars sirians. De fet, molts a la zona comenten que la vivenda tenia unes mesures de seguretat pròpies de caps d'Estat. A poc a poc, en els anys daurats de Marbella –i coincidint amb l'època més convulsa de l'urbanisme local-, l'oncle de l'actual president es va encarregar d'amassar una gran fortuna.

EL PÀRQUING MÉS CAR

Entre les dades que criden més l'atenció i que s'han donat a conèixer aquest dilluns destaquen els 33 milions de metres quadrats, una quarta part de la localitat, que posseeix a Benahavis, el municipi on s'assenten les grans fortunes. Les de veritat, no les que no surten a les revistes. Tot concentrat en una sola finca, coneguda com ‘La Màquina’ i ubicada just al costat de la urbanització més luxosa d'Europa. Ja a Marbella, només a Banús és l'amo de la cantonada més preada, les tres illes de l'entrada al port. Allà s'ubiquen oficines, hotels de quatre estrelles, apartaments, grans marques de moda, joieries de luxe i el pàrquing més car d'Espanya, a cinc euros l'hora. Dins del port també posseeix nombrosos immobles, com la cafeteria Da Paolo, a escassos centímetres del moll i els luxosos vaixells i on els 4,5 euros que costa un cafè porten a terme la selecció natural de la clientela. De nou, una de les cantonades més cobdiciades del caríssim recinte portuari, el lloc on veure i ser vist en un lloc on els lloguers no baixen dels 20.000 euros mensuals pel local més petit.