Trump rellança dos polèmics oleoductes en un altre atac al llegat d'Obama

L’operació de demolició del llegat de Barack Obama va vent en popa. El nou president dels Estats Units va rellançar ahir dos polèmics oleoductes que van ser paralitzats pel seu predecessor després d’una llarga campanya d’oposició dels ecologistes i de diverses comunitats afectades pels projectes. En una nova ronda d’ordres executives, Donald Trump ha instat el seu Govern a renegociar els termes i les condicions del Keystone XL i el Dakota Access perquè els dos projectes tirin endavant, dues de les promeses que va fer durant la campanya. El republicà no ha tingut manies a definir-se poc abans com un «ecologista»,  etiqueta bastant discutible tenint en compte els seus nomenaments i decisions en aquesta matèria.

La batalla política sobre el Keystone XL va marcar bona part de la presidència d’Obama, malgrat que diferents anàlisis sobre l’impacte del projecte van concloure que no crearia gaires llocs de treball ni tampoc suposaria una gran amenaça per al medi ambient. Després de moltes anades i vingudes, el president va acabar denegant a l’empresa canadenca Transcanada els permisos per construir els 1.800 quilòmetres d’oleoducte, que aspirava a transportar petroli de sorres bituminoses des d’Alberta fins a les refineries nord-americanes. Obama va argumentar que el projecte «soscavaria el lideratge dels EUA» en la lluita contra el canvi climàtic i Transcanada va demandar el seu Govern als tribunals del Nafta, i va reclamar una indemnització de 15.000 milions de dòlars.

Ara Trump ha fet marxa enrere. No tan sols amb el Keystone sinó amb el Dakota Access, que Obama va paralitzar després que centenars de tribus índies es mobilitzessin durant mesos a Dakota del Nord per impedir la construcció d’un dels seus trams, que posava en risc el subministrament d’aigua d’una reserva sioux, així com les seves terres sagrades. El portaveu de la Casa Blanca, Sean Spicer, ha assegurat que els dos projectes serviran «per augmentar l’ocupació i el creixement econòmic i milloraran el subministrament d’energia».

Tant Trump com altres membres del seu Gabinet tenen o tenien interessos en els dos oleoductes, encara que el president ha dit (sense aportar-ne proves) que va vendre les seves accions. Trump ha firmat a més tres decrets més per reduir els tràmits d’impacte mediambiental que s’han de superar abans d’aprovar un projecte d’infraestructures, i també per facilitar burocràticament l’obertura de fàbriques. De moment, però, no hi ha notícies de les seves iniciatives més polèmiques, com la construcció del mur a la frontera amb Mèxic o la deportació d’immigrants indocumentats.

REALITAT PARAL·LELA

Notícies relacionades

Trump inicia el gir comercial d'EUA trencant amb l'acord Transpacífic

Shlomo Ben Ami : "Jo de Netanyahu no estaria tan tranquil amb Trump"

Encara que la seva presidència s’ha posat en marxa amb diverses decisions executives, el nou president segueix obstinat a construir una realitat paral·lela, basada en falsedats i teories conspiratòries. Dilluns, durant una reunió amb líders del Congrés, els va dir que també hauria guanyat el vot popular si no hagués sigut pel vot de milions d’immigrants il·legals, un frau massiu del qual no ha aportat cap prova. El republicà va treure gairebé tres milions de vots menys que Hillary Clinton. 

Trump mantindrà en el càrrec el director de l’FBI, James Comey, a qui els demòcrates van acusar d’arruïnar les opcions de Hillary.