Trump inicia el gir comercial d'EUA trencant amb l'acord Transpacífic

El primer decret de la seva presidència va ser un gest per al Partit Republicà; el segon, per als obrers industrials que van ser claus en la seva victòria de novembre. Quatre dies després de jurar el càrrec, Donald Trump ha tret els Estats Units de l’Associació Transpacífica (TPP), el tractat comercial firmat per l’Administració Obama amb 11 nacions del Pacífic per tal d’aprofundir els llaços econòmics amb la regió i contenir la Xina en la seva àrea d’influència. 

El decret del nou president honra una de les promeses de la seva campanya i marca l’inici d’un gir en la política comercial de la primera potència mundial, després de més de dues dècades en què ha liderat de forma agressiva una globalització que ha deixat pel camí una reguera de descontentament.

«Feia molt de temps que en parlàvem», va dir Trump al firmar l’ordre executiva al Despatx Oval. «El que hem fet és una cosa molt bona per als treballadors nord-americans». El nou president ha aprovat dos decrets més, que se sumen al que el mateix divendres de la investidura va rubricar per frenar la implementació de part de la reforma sanitària de Barack Obama, molt criticada pels conservadors. 

FUNCIONARIS

Un d’aquests congela la contractació de nous funcionaris públics, menys a l’Exèrcit, al qual Trump pretén dedicar una massiva injecció de fons. L’altre asseca el finançament públic a les oenagés que practiquin o promoguin l’avortament a l’estranger, una política que solen adoptar les administracions republicanes i que congelen les demòcrates.

La ruptura amb el TPP enterra el principal èxit del llegat comercial d’Obama, malgrat que l’acord no havia sigut encara ratificat pel Congrés. Trump en va fer una de les seves dianes més recurrents durant la campanya, descrivint-lo com «un mal acord» per als treballadors i un «desastre potencial per als Estats Units». Les seves posicions en aquest sentit sempre han estat més a prop dels sindicats i de l’ala populista del Partit Demòcrata, representada per Bernie Sanders, que dels republicans.

Els conservadors, aliats amb la gran empresa a través d’institucions com la Cambra de Comerç dels Estats Units, havien liderat fins ara la batalla ideològica per impulsar la liberalització comercial al món, encara que han sigut presidents demòcrates els que han firmat els acords més importants. Va ser Clinton, per exemple, qui va rubricar el Nafta amb Mèxic i Canadà el 1994. 

Trump també pretén renegociar aquest tractat o abandonar-lo si no hi ha acord i els seus assessors ja s’han posat en contacte amb els altres dos països implicats perquè comenci aviat la negociació. Del TTIP, l’acord comercial amb la Unió Europea, n’ha parlat menys, però es dona pràcticament per fet que es retirarà de les negociacions impulsades per Obama.

El portaveu de Trump va dir ahir que el nou president prefereix els tractats bilaterals als multilaterals perquè aquests últims equilibren els estàndards a la baixa i donen als Estats Units els mateixos drets que es concedeixen a països petits. Al Transpacífic hi havien de participar nacions com el Japó, Austràlia, Vietnam, Xile o Canadà, en total una dotzena de països que representen el 40% del PIB mundial. A més a més d’eliminar molts dels aranzels que governen els seus intercanvis comercials, pretenia estandarditzar les regles respecte a la propietat intel·lectual o les patents farmacèutiques.

OPOSICIÓ

Notícies relacionades

La web de la Casa Blanca de Trump elimina la versió en castellà

Espanya és el país més negatiu amb Trump

Igual que ha passat a Europa amb el TTIP, l’acord havia topat amb una significativa oposició de diversos sectors socials, que consideren que prioritza els interessos de les multinacionals als dels treballadors, que hauria estès el monopoli de certs fàrmacs en detriment dels genèrics o que hauria donat a les empreses la possibilitat de demandar els estats, una cosa que ja contemplen altres tractats. La retirada dels Estats Units deixa el futur del TPP en l’aire i la Xina ja ha fet els primers passos per aprofitar-ho, atraient alguns d’aquests mateixos països que ara es queden orfes a dos acords que la Xina mateix ha orquestrat.

Després d’enarborar el nacionalisme econòmic durant la seva investidura, encapsulat en l’eslògan Amèrica, primer, Trump també va anunciar durant la jornada que pretén reduir significativament les regulacions del Govern, reduir de forma «massiva» els impostos a empreses i la classe mitjana i imposar «grans aranzels» a les importacions d’empreses nord-americanes que hagin deslocalitzat la seva producció. Ho va fer en un esmorzar amb els caps de grans empreses com Lockheed Martin, US Steel o Dow Chemical.