Trump, el Papa i Espanyistan

Sembla que al precandidat republicà Donald Trump no el para ni (el vice)déu, que és la definició precisa de la missió dels papes de Roma: ser els representants del déu dels catòlics a la Terra. L'actual pontífex, de nom Francesc, li va llançar una mossegada després de la seva visita pastoral a Mèxic: “Una persona que només pensa en la construcció de murs i no en la construcció de ponts, no és cristià”.

El papa es refereix al projecte del candidat republicà de construir un mur fronterer de 2.500 quilòmetres i expulsar 11 milions d'immigrants llatinoamericans sense papers, la majoria mexicans, que considera violadors, drogoaddictes i mig delinqüents. La immigració il·legal, com en diu ell, és un dels eixos del discurs d'aquest fill d'immigrants alemanys.

Trump -que com diu Roger Senserrich al seu compte de Twitter (@Egocrata) “sembla la secció de comentaris de 'La Razón' presentant-se a unes  eleccions”- va trigar molt poc a tornar el cop. Ho va fer a través d'un pompós comunicat encapçalat amb un 'Donald J. Trump respon el Papa', que l'ordre dels factors és important.

Poc després, davant el seu públic en un míting a Carolina del Nord, Trump va prosseguir amb la seva arenga: “És vergonyós que un líder religiós estigui qüestionant la fe d'una altra persona. Sento orgull de ser cristià”. Va aprofitar també per qüestionar la cristiandat del president Barack Obama, una croada per als sectors de l'extrema dreta nord-americana que li diuen pel seu segon nom: Husein, i l'acusen de ser un islamista disfressat que ni tan sols va néixer als EUA (sic).

Una reacció vitriòlica

La reacció vitriòlica de Trump, molt en la seva línia d'agitador demagog, no va tenir en compte una altra part de la intervenció papal en què va parlar de donar-li el benefici del dubte: "No m'involucraré [en la política dels EUA]. Només dic que no és cristià si ha dit coses com aquestes". L'exaltat milionari en va tenir prou de sentir el primer compàs de la música per entrar en combat. Aquest és el seu estil: no necessita entendre la lletra. Resulta increïble que aquest home encapçali les enquestes republicanes quan el seu projecte polític es limita, de moment, a un reguitzell d'insults masclistes i racistes i a despropòsits diversos. És el que a Europa se'n diria un feixista xenòfob.

No sembla que la picabaralla amb el papa Francesc li pugui treure vots perquè els (presumptes) cristians que voten individus com ell o Ted Cruz, un perill potser més gran, no tenen res a veure amb els valors que defensa aquest papa que sembla diferent, capaç d'enfadar-se com un humà amb un fidel a Mèxic que es va excedir d'entusiasme o d'afirmar que l'ús del preservatiu pot estar justificat, com a mal menor, en el cas del virus del Zika.

Sé que és un pas mínim, allunyadíssim de la realitat que viuen milions de catòlics, que ja van resoldre aquestes contradiccions vaticanes al seu dia a dia, però resulta enorme si ho comparem amb el to de Rouco Varela o dels sectors preconciliars (Fernández Díaz) que han impulsat el judici inquisitorial contra Rita Maestre, portaveu de l'Ajuntament de Madrid presidit per Manuela Carmena.

És més fàcil escandalitzar-se amb Trump als EUA que amb els centenars de 'trumpets' que pul·lulen per la política i el periodisme espanyol.

Al milionari nord-americà no l'afecta electoralment cap sortida de to, ni tan sols defensar la tortura, com va fer a Nou Hampshire, ni anar de prepotent davant dels gihadistes del Daesh. Va dir, en aquest nou front mediàtic, que si els islamistes arribessin a atemptar contra el Vaticà, que segons ell seria el seu màxim trofeu, «el Papa hauria resat perquè Donald Trump hagués sigut president dels EUA».

Notícies relacionades

El Papa diu que Trump "no és cristià" per voler aixecar murs contra la immigració

Trump i el Vaticà suavitzen el seu enfrontament

¿I els moderats? Bé, tenim Jeb Bush que en bona tradició familiar ha proposat bombardejar Corea del Nord. Hi ha Marco Rubio, l'última esperança de l''establishment', que és el candidat que s'aprèn un discurs de 24 segons i quan li retreuen ser un robot es posa nerviós i el repeteix com un posseït. I hi ha Michael Bloomberg a la recambra, com escrivia la setmana passada.

L'última batalla apocalíptica és l'anunciat viatge d'Obama a Cuba al març, un gest històric; la resposta dels aspirants republicans ha sigut unànime: tots en contra, com en el nomenament d'un jutge que reemplaci el difunt Scalia al Suprem. La millor manera d'explicar el que està passant als EUA amb la seva dreta, tradicionalment assenyada, és dir que ara s'assembla a la dreta espanyola. ¿O és l'espanyola la que s'assembla a la nord-americana? Un embolic, com diria Mariano Rajoy.