L'oposició veneçolana confia en un triomf i el chavisme espera un miracle electoral

Les cartes de tarot van projectar misteris i nuvolades als seus lectors. «Les ombres del passat encara són presents», va dir l’horòscop per als del signe Sagitari. El consultor de la Revista Dominical va recordar als taurins «el que hi ha en joc» i va instar a «actuar en consciència». Els seguidors de les divinitats afrocubanes, que han proliferat a Veneçuela des que Hugo Chávez va arribar al poder, van demanar als cargols una mostra més de perícia oracular. No obstant, els babalawos (sacerdots) no es van atrevir a respondre’ls. Les eleccions legislatives veneçolanes, celebrades ahir, oferien arcans que potser ni tan sols els números finals acabaran de dilucidar.

L’oposició, reunida a la Mesa d’Unitat Democràtica (MUD), confiava en una altra mena d’auguris, els estadístics. Va arribar a la contesa com a favorita a les enquestes. Però una cosa són els sondejos i una altra de molt diferent la realitat dels resultats. La ciutadania se’n va anar  a dormir sense saber gaire bé quin país els esperaria quan es llevessin. Hi ha en joc alguna cosa més que 167 escons. María Corina Machado, la veu del sector més dur de la coalició MUD, va ser emfàtica després de sufragar a l’escola Elena de Bueno: «Aquest vot va més enllà del nou Parlament. La majoria definirà el futur i el destí del règim actual».

El president Nicolás Maduro, pilot de tempestes heretades i autoinfligides, va arribar al Col·legi Miguel Antonio Caro de Caracas acompanyat de custodis i observadors internacionals. Va saludar un per un els membres de taula, va fer la V de la victòria, va escollir la seva papereta i la va introduir a l’urna. Propis i estranys van intentar interpretar aquest somriure. Per a uns, reflectia la certesa en el miracle polític amb el qual un Govern castigat per anys de recessió, un terratrèmol inflacionista i «un atac inclement» aconseguia retenir el control de l’Assemblea Legislativa.

NOBLESA

Altres, en canvi, van detectar una certa torbació. Maduro havia tingut abans de votar paraules cauteloses per primera vegada: «El que digui el poder electoral, a l’hora que ho digui, per a nosaltres serà santa paraula». No va deixar de retreure a l’oposició l’absència d’un gest simètric: «Lamentablement, no hem tingut al davant la mateixa noblesa política. Si guanyen reconec i si perdo no, ¿quina cultura política és aquesta?».

Fa 17 anys, Chávez entrava a la gran escena política. Veneçuela va viure anys de bonança gràcies al preu del petroli. El chavisme va repartir pans i peixos, però mai va resoldre el seu problema fonamental, el de la diversificació productiva. Els pilars de la Veneçuela saudita no només no es van tocar: es van agreujar. El preu del cru ha caigut d’una manera dràstica, el país no es va poder recuperar-se dels efectes de la crisi financera de l’any 2008 i el castell de cartes providencials en part s’ha ensorrat.

En aquest context de precarietat s’ha votat. L’oposició pot perdre o obtenir majoria simple, tres cinquens o dos terços dels escons del Parlament. Si la MUD acaba per confirmar els pronòstics de les enquestes, fins i tot els més pessimistes, el país entrarà en un nou escenari, a to amb els desplaçaments regionals cap a la dreta. Podria dictar lleis, esmenar normes o tenir la prerrogativa de de la censura.

Però ningú podrà eludir els problemes candents que hi ha. La distorsió de preus que castiga Veneçuela col·loca el Govern, si és que guanya, o la MUD, en el cas que guanyi i domini l’Assemblea, al davant del mateix i explosiu horitzó: l’ajust sembla que és del tot inexorable. D’alguna manera, qui guanya perd. Les mesures impopulars estan a punt de caure.

«A Veneçuela quedaran derrotats els extrems: els únics que han de tenir por és la petita cúpula. Tots esperem que la nova Assemblea signifiqui una solució a la crisi», va dir el moderat dirigent de la coalició MUD Henrique Capriles. El diari El Nacional, que no és gens sospitós de tenir simpaties pel chavisme, va demanar, davant de les circumstàncies, que es mirés de trobar un mínim de consens i empatia entre aquells que es troben a un costat i a l’altre de la línia divisòria.

COINCIDÈNCIA

Notícies relacionades

Fent cua

La Veneçuela rica

En el seu editorial de diumenge, El Nacional va instar a «fer l’esforç per intentar entendre’ns, sense que se’ns acusi de febles i ingenus». Cal armar-se de «valor i pensar, enmig de tanta indignació i de tanta fúria continguda, si a aquestes alçades és possible distingir enmig de la ceguesa política alguns punts de coincidència».

Segons el diari de la capital, «cap veneçolà, sigui oficialista o sigui de l’oposició, desitja la violència, la inseguretat, el narcotràfic, la corrupció, la violació dels drets humans i l’escassetat d’aliments i medicines, o que les universitats estiguin tancades».