Els llaços dels alcaldes

Pocs deuen haver oblidat la lliçó de transparència legal que el fiscal de Marsella encarregat de la investigació de l'accident de la companyia Germanwings, Brice Robin, va oferir el 26 de març del 2015 a l'informar amb extrema delicadesa de l'acte intencionat d'un jove pilot sumit en la depressió anomenat Andreas Lubitz.

Mentre la via legal seguia el seu curs, i amb ella el mercadeig en el repartiment de culpes, els alcaldes més directament afectats per la gestió de la crisi rebien familiars de les víctimes que, al dolor per la pèrdua, hi sumaven el desconcert pel fet de trobar-se a l'estranger enmig de perfectes desconeguts.

«Vivim moments difícils», admet Bernard Bartolini, alcalde de Prads-Haute-Bléone, una localitat de només195 habitants que es va bolcar, com totes les comunitats veïnes, en l'acollida dels afectats pel sinistre. «Vam ser el vincle entre el lloc de l'accident i el seu dol. Érem al mig i vam servir de catalitzadors», afegeix.

Bartolini recorda que n'hi va haver alguns que es van emportar un saquet de terra, una pedra o la branca d'un arbre amb liquen, objectes palpables que poguessin identificar amb el lloc del drama. Algunes famílies catalanes el que volien era fer-se una foto amb l'alcalde Bartolini, orgullós que aquella relació superés les barreres idiomàtiques i s'hagi convertit en molts casos en amistat. «Vam arribar a entendre'ns perquè no hi ha només les paraules, sinó també els gestos», recorda.

L'alcalde va rebre moltes d'aquestes famílies catalanes aquest estiu a la localitat de Prads, on al costat d'una placa commemorativa hi oneja un estendard amb les banderes de tots els països de les víctimes. I hi segueix en contacte, igual que amb la ja exvicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, a qui ahir tenia previst enviar un e-mail. «Per a nosaltres era important també. Jo sempre dic -i va ser el titular d'un diari- que ens vam quedar la part bona d'una cosa dolenta. El millor és la relació que tenim amb la gent i aquestes relacions s'han de conservar», prossegueix. L'alcalde ha intentat mantenir les diferents famílies informades de com van evolucionant les coses sobre el terreny i el poble està disposat a rebre'ls en tot moment.

També recorda les paraules d'elogi pronunciades per l'ambaixador espanyol, Ramón de Miguel, quan els va dir als alcaldes que en un període de tres mesos havien fet més per les relacions entre Espanya i França que els ambaixadors en cinc anys.

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

Bartolini és conscient que els alcaldes no poden alleujar l'angoixa que genera la investigació sobre les circumstàncies de l'accident i les seves eventuals responsabilitats però almenys intenten satisfer les peticions dels que volen veure el lloc en què van perdre els seus éssers estimats. «Nosaltres no podrem dir més del que digui la investigació, però les famílies, majoritàriament, el que volen és anar al lloc i per això han de fer-ho en les millors condicions. Per això s'ha arreglat l'accés. Podran anar fins allà a dipositar flors o el que vulguin», assegura.

«Ens va alterar la vida, sí, perquè ningú espera que pugui passar una cosa així, però hem sabut gestionar-ho i a més a més forma part de la nostra feina. Jo penso gairebé tots els dies en això perquè això no es pot oblidar. Tenim el deure de recordar», resumeix. Va ser a Bartolini a qui va correspondre la tasca administrativa de redactar els certificats de defunció per enviar a les corresponents ambaixades, donat que l'aparell es va estavellar al terme municipal del qual és alcalde des del 1983.