Malú G. Andrade: «Matar dones a Ciudad Juárez surt gratis»

La veu de María Luisa García Andrade sona suau, gairebé monòtona, però el que explica fa estremir el més insensible. Com si descrivís accidents del paisatge, parla de segrestos de nenes i dones, tortures, violacions i amenaces de mort que deixen glaçat a qui l'escolta. Aquest univers macabre, on no falten els policies corruptes i els fiscals covards, compon la seva rutina des que la seva germana Alejandra, amb 17 anys i mare de dos nens, va aparèixer violada, torturada i assassinada el 2001 després d'estar una setmana desapareguda. El llibre De regreso a casa (Península), firmat per la periodista Elena Ortega, explica la seva terrible història juntament amb la de moltes altres víctimes dels feminicidis de Mèxic.

-¿Té idea de què li va passar a la seva germana els dies que va estar desapareguda?

-Quan ens van ensenyar el seu cos, tenia la cara tan desfigurada que ens va costar reconèixer-la. La cara estava inflada i moradenca pels cops, tenia cremades de cigarrets a la pell i l'havien violat. Segons sembla, s'havia pogut escapar dels seus captors, però finalment la van trobar i li van partir el coll. Ho vam saber per una veïna, que ens va trucar per explicar-nos que el seu cadàver estava sortint en aquell moment a la tele.

-Allò va passar fa 14 anys. ¿Com conviu amb el record?

-Van ser dies molt durs. Vam estar una setmana buscant-la per tot Ciudad Juárez, Vam omplir els carrers de cartells amb la seva foto, vam anar a la tele i a la premsa per denunciar la seva desaparició, no vam parar del matí a la nit. A casa estàvem convençuts que apareixeria sana i estàlvia, fins que va arribar la terrible notícia.

-¿Què els feia estar confiats?

-A Ciudad Juárez van començar a aparèixer dones mortes el 1993, però el Govern deia que es tractava de prostitutes o noies que anaven amb narcos, com si elles s'ho haguessin buscat. A casa ens vam arribar a creure aquest discurs. Quan va aparèixer la meva germana morta ens vam adonar de l'engany. En realitat, les autoritats mentien per amagar que els assassinats de dones no eren investigats. El feminicidi, encara que silenciat, era indiscriminat.

-¿Què van fer a continuació?

-Jo em vaig tancar en mi mateixa i a cuidar els meus fills i els de la meva germana. No podia fer front al que havia passat, no volia parlar amb la premsa ni amb la policia. Però la meva mare es va llançar al carrer per exigir que trobessin els assassins d'Alejandra. A poc a poc, en les manifestacions se li van anar unint altres mares que estaven passant pel mateix. De seguida van formar una associació, Nuestras Hijas de Regreso a Casa, que era la primera que alçava la veu per denunciar el que passava a Ciudad Juárez.

-¿Què la va animar a unir-se a elles?

-Quan vaig conèixer els seus testimonis vaig entendre que no me'n podia quedar més temps al marge. Ja havia viscut el meu dol, el dol que la meva mare no va poder tenir. Un dia, en una reunió de l'associació, se'm va acostar Ramona Morales, la mare de Silvia, una noia assassinada uns quants anys enrere. No la vaig reconèixer, però em va ensenyar una foto de la seva filla a l'escola en què jo apareixia al seu costat. A Silvia li havia tocat morir. A mi no, però podia haver sigut la següent.

-¿Com van respondre les autoritats a la seva mobilització?

-Si la mort d'Alejandra va ser dura, el més desesperant va venir a continuació, quan vam xocar contra la indiferència del Govern. No només indiferència. Travetes, amenaces, negació de fets... Ens va sorprendre descobrir que els era igual el que els havia passat a les nostres germanes i filles, es negaven a investigar, insistien que aquest problema no existia.

-¿No les van recolzar?

-En qualsevol país raonable, la policia, el Govern i els jutges s'haurien posat del costat de les víctimes i no haurien parat fins a trobar els culpables. A Ciudad Juárez, la policia es dedicava a eliminar proves per no investigar. Deien que només tenien un sac d'ossos, i que els ossos no parlen. De sobte ens vam adonar que el monstre contra el qual lluitàvem era més gran del que ens pensàvem. Poc després van començar els atacs i les amenaces de mort contra nosaltres.

-¿Amenaces contra les víctimes?

-Les primeres a rebre'n van ser la meva mare i Marisela Ortiz, les fundadores de l'associació. Elles van contactar amb Amnistia Internacional i Human Rights Watch i van explicar el que estava passant en fòrums com el Parlament Europeu i el Tribunal Interamericà de Drets Humans. Al Govern el va molestar que diguéssim que matar dones a Ciudad Juárez surt gratis, que els crims sempre queden impunes perquè els casos no s'investiguen. Ens van acusar de traïdores i ens van treure a cops de porra del palau del Governador de Chihuahua. El procurador general de Justícia li va preguntar a la meva mare si no tenia por que li matessin la seva altra filla. A mi mateixa em van fer una advertència similar.

-¿Qui?

-El fiscal encarregat d'investigar els casos que vaig representar com a advocada. Em va dir amenaçant: «¿Has vist en què t'has convertit per ficar-te en tot això? ¿No tens por que et matin la teva filla?».

-¿Per això va marxar de Ciudad Juárez?

-Les amenaces que em van obligar a fugir van arribar de l'altre costat. Un dia vaig rebre una manta al meu nom amb una nota del crim organitzat avisant-me que jo podia ser la pròxima. Vaig trucar a la policia i van enviar diversos agents per protegir-me, però el que va passar aquell dia prova qui mana a la meva ciutat.

-¿Què va passar?

-Van trucar per telèfon i vaig posar l'altaveu perquè tothom sentís el que em deien. En presència dels agents, una veu va explicar que era el cap del càrtel de Ciudad Juárez, i va dir: «Li recomano que surti d'aquest foc creuat, perquè la matarem a vostè i als seus fills. Aquests policies que la protegeixen, quan jo vulgui se'n van, perquè jo els mano». A l'instant, el cap del grup d'agents que hi havia a casa meva es va absentar per fer una trucada. Quan va tornar em va dir que havia rebut ordres de marxar i em va aconsellar que me n'anés d'allà. Aquella mateixa nit em vaig escapar amb els meus fills de Ciudad Juárez. Al cap de dos mesos va marxar la meva mare, després que la tirotegessin al mig del carrer.

-¿Qui hi està al darrere?

-El càrtel de Ciudad Juárez amb la connivència de les autoritats. El crim organitzat ens vol mortes perquè tenim proves que els incriminen en els feminicidis. I per al Govern només som una pedra a la sabata. És més fàcil anar contra nos­altres que contra les màfies.

-¿Els feminicidis de Ciudad Juárez han canviat en els últims anys?

-A partir del 2008 van modificar el seu patró. Abans apareixien els cadàvers, però aquell any van començar a desaparèixer nenes de 13 anys en endavant, almenys quatre cada mes, i no se'n tornava a saber res, se les empassava la terra.

-¿Com s'explica?

-Sense ajuda de la policia, vam poder provar que aquestes desaparicions estaven vinculades amb xarxes de tràfic de dones a partir del testimoni d'una nena que es va poder escapar dels seus captors. Vam identificar els membres de la xarxa. Sabíem on vivien, a quins bars anaven, quins tractes tenien amb càrrecs policials.

-¿I què van fer?

-Aquesta informació encara no l'he pogut donar a ningú. ¿A qui la dono, si la policia federal va anunciar que havia capturat el cap del càrtel i en realitat van detenir un doble? Diuen que està pres, però segueix lliure. Al meu país es dóna la situació que nenes segrestades pel crim organitzat són introduïdes a les presons per fer d'esclaves sexuals dels narcos presos.

Notícies relacionades

Polònia extrema el control fronterer, esquitxat per patrulles ultres

Almenys 29 morts a Texas per les crescudes del riu Guadalupe

-I la resta de la gent, ¿què diu, què fa?

-La gent és molt covarda. Aguanta que matin i violin nenes i dones sense fer res perquè diuen que tenen por. No s'adonen que un dia els tocarà a ells. Li explicaré un cas. Fa poc, una nena de 14 anys, tornant de l'escola, va ser violada i assassinada al mig del carrer. Els veïns la van sentir, però no van sortir a defensar-la. Quan la premsa els va entrevistar, van dir que no van fer res per por que l'atacant anés armat. Ciudad Juárez és el millor lloc del món per matar i violar dones, perquè sempre queda impune. Després de tants crims, encara no s'ha dictat cap sentència per feminicidi.