Les FARC admeten haver-se finançat amb diners de la droga

"Mai hem admès ni admetrem ser narcotraficants", van assegurar les FARC des de l'Havana, tot i que van reconèixer que, a l'exercir el dret a rebel·lar-se “tota conducta que es realitzi per fer-la efectiv, té caràcter connex”. I això, segons la guerrilla, inclou “els actes de finançament que han tocat diferents sectors”, entre ells “traficants de tot tipus de mercaderies legals i il·legals, sense involucrar-nos en procediments de cultiu de marihuana, coca o cascall, ni en activitats de producció o comercialització de drogues d'ús il·lícit”. El document, llegit per Carlos Alberto Lozada, àlies de Luis Antonio Losada Gallo, es coneix enmig de les negociacions amb el Govern per posar fi a un conflicte armat que endola Colòmbia des de fa mig segle.

D'acord amb les FARC, quan el president Juan Manuel Santos associa el delicte de caràcter polític al narcotràfic confon els colombians perquè associa la insurgència al narcotràfic. Aquests raonaments “busquen el desprestigi d'una força rebel que per principi considera nociva l'existència del negoci capitalista del narcotràfic”.

“Mai podríem acceptar que un negoci, qualsevol que sigui, destinat a l'enriquiment personal, es pugui admetre com a altruista i revolucionari, i encara menys quan s'hi articulen verdaderes organitzacions i xarxes criminals transnacionals”, es consigna en el document. Les FARC van fer una crida al “compliment d'obligacions” que es van establir en l'acord parcial a què es va arribar en la taula de negociació de l'Havana sobre drogues i cultius il·lícits, especialment pel que fa al "tractament penal diferencial".

El negoci del narcotràfic, van afirmar les FARC, “s'ha cristal·litzat en grups de la banca, en cúpules econòmiques i polítiques lligades al rentat d'actius, a l'especulació, a la construcció, a la indústria, al latifundi, al paramilitarisme”. Va acusar l'expresident Álvaro Uribe d'haver facilitat el desenvolupament del narcotràfic quan va dirigir l'Aeronàutica Civil. Uribe, durant el seu Govern (2002-10) va qualificar les FARC de “narco terrorista”.

“Sense que estiguem a l'escenari de victòria militar de cap part, sinó en diàlegs per posar fi al conflicte armat i construir una pau amb reformes profundes, no hi ha cap més camí que obrir pas ja a una penetrant reforma política i jurídica sorgida dels avanços a l'Havana”, va considerar la guerrilla. Aquesta reforma, va sostenir, “no ha d'excloure cap de les actuacions vinculades a la rebel·lió”. En aquest sentit, la insurgència va opinar que els “anomenats delictes connexos, han de ser incorporades en la seva complexitat al delicte polític, sent tan àmplia la seva consideració i abast com ho ha de ser en conseqüència l'amnistia general i les mesures d'indult que s'han d'atorgar en el procés de pau que Colòmbia està avançant”.

BALANÇ DEL PROCÉS DE PAU

La controvèrsia no és nova però adquireix una altra rellevància després de reprendre's les negociacions a Cuba i a dos anys de l'inici de les converses entre les parts. Part de la societat colombiana segueix observant amb desconfiança el que es discuteix a l'Havana. “Una de les assignatures que l'equip de pau del Govern va perdre aquest any van ser les comunicacions. L'exitosa campanya de reelecció i el començament d'un nou Govern no es van traduir que la ciutadania comprengués millor els sacrificis que implicaria la firma dels acords amb les FARC”, va assenyalar la revista 'Semana'.

La publicació consigna que diverses enquestes mostren “que els índexs de rebuig a la participació política dels comandants guerrillers continuen en nivells similars als de l'any passat. Una tendència similar han tingut el percentatge de colombians que es resisteixen a la idea que els guerrillers no paguin presó pels seus crims. La confiança en la intenció de pau de les FARC, així com el seu desig de reparar les seves víctimes, es manté en índexs baixos”.

Una de les raons d'aquesta resistència ciutadana, afegeix 'Semana', “radica en la dificultat de negociar enmig del conflicte”. 

Notícies relacionades

Lula i Milei, a matadegolla en la cita de presidents del Mercosur a l’Argentina

Ghassan Abu Sittah: "El genocidi de Gaza és tant europeu i nord-americà com israelià"

Donades aquestes dificultats, el 2014 es tanca com “l'any de la pau” però amb un sabor “agredolç”.