El dret a dissentir

A les onze del matí del dia 11 del mes 11. Aquest és el moment simbòlic en què es va firmar l'armistici que va marcar el  final de la primera guerra mundial. La data s'ha convertit després en la del record de tots els soldats morts en combat des d'aquella contesa, fins a les més recents a l'Iraq o l'Afganistan. Al Regne Unit l'anomenat Dia del Record està simbolitzat per una rosella, la flor que va cobrir de vermell els desolats camps de batalla de Flandes (Bèlgica).

Cada any, al novembre, la Legió Reial Britànica ven milions de roselles de plàstic i de paper, amb les quals recapta fons per als veterans de guerra. Però el que era un gest voluntari individual, el fermall per a l'abric, el vestit o la solapa de l'americana, ha passat a convertir-se en una obligació social.

No hi ha ni un sol polític britànic ni un presentador de televisió, de qualsevol cadena i en qualsevol programa, que no porti penjada la flor. I quan algú se salta aquesta norma no escrita es converteix en  sospitós i se sent obligat a donar explicacions.

El futbolista James McClean ha escrit una carta en què aclareix  per què divendres passat va ser l'únic jugador dels dos equips que va saltar al terreny de joc sense lluir una rosella a la samarreta. McClean, de 25 anys, que juga amb el Wigan Athletic a la Lliga anglesa, és de Derry, a Irlanda del Nord, una ciutat on les tropes britàniques van deixar un record execrable i on la rosella està associada amb els unionistes.

A la carta dirigida al director del club i a tots els fans, McClean declara d'entrada un «total respecte als qui van lluitar i van morir en les dues guerres mundials, molts d'ells irlandesos». Si la rosella fos un símbol que només els recordés a ells, afirma, la portaria. Però aquest distintiu també es fa servir per retre homenatge als soldats caiguts «en altres conflictes des del 1945, i aquí és on comença el problema per a mi», escriu.

«Per a la gent d'Irlanda del Nord, com jo, i específicament per als de Derry -l'escenari el 1972 de la massacre del Bloody Sunday-, la rosella té un significat molt diferent». Portar-la seria, afegeix, «una falta de respecte per a la gent innocent que va perdre la vida en els troubles (els 30 anys de lluites sectàries) i als del Bloody Sunday especialment».

Insults i amenaces

L'any passat, McClean  ja s'havia negat a jugar lluint la rosella, decisió que li va comportar rebre xiulades, insults i amenaces de mort. Per això ara  tracta de deixar molt clara la seva posició: «No sóc un bel·licista, ni un antibritànic, ni res del que se m'ha acusat en el passat. Sóc un paio pacífic».

El cas del jugador nord-irlandès no és únic. Diverses veus han demanat recentment als membres de la comunitat musulmana que portin la flor com a mostra de la seva lleialtat al país i de suport a les tropes britàniques.

Notícies relacionades

De Londres a Barcelona: les ciutats que competeixen per ser el Silicon Valley d’Europa

Trump, extasiat amb la seva pròpia estratègia però amb escassos resultats, amenaça de reactivar la guerra comercial i dispara la incertesa

Aquest any el símbol floral ha pres una dimensió espectacular. Una obra d'art creada amb 888.246 roselles de ceràmica, una per cada home caigut en combat durant la primera guerra mundial, s'ha convertit en una gegantina atracció popular.

La marea vermella construïda amb l'ajuda d'11.000 voluntaris al voltant de la Torre de Londres ja ha rebut més de quatre milions de visitants i ha hagut de ser prolongada fins a finals d'aquest mes.