Posi un tigre a casa seva

Si li sobren diners, espai i imprudència, una parella de tigres pot ser seva. És el pla del Govern indonesi per salvar l’amenaçadíssim tigre de Sumatra. Sembla la quadratura del cercle: dóna diners a les arques públiques, protecció als animals i estatus als magnats per la via que van marcar Michael Jackson, Mike Tyson i narcotraficants diversos. Arriba, a més a més, avalada per l’ocell Minah: una altra espècie local en perill d’extinció que va remuntar el vol després que es permetés que se’n pogués cuidar el públic en general. Només els ecologistes hi veuen pegues. Fer d’un tigre una mascota, diuen, no és la manera de fer les coses.

El pla va néixer a partir de les peticions de compra de diversos potentats.«Ja no volen tenir només cavalls. Volen ser reconeguts com a gent de prestigi i volen tigres»,va aclarir un oficial indonesi. Les condicions ja en delimiten el mercat: són preceptives una gàbia de 60 metres quadrats (més gran que moltes cases a Indonèsia) i un espai lliure perquè puguin córrer sense traves que el Govern ha recomanat que no sigui inferior a tres camps de futbol.

El preu

El preu per emportar-se a casa la parella de tigres és de 1.000 milions de rupies (uns 76.400 euros), considerat com un dipòsit de garantia per assegurar-ne la bona conservació. A més a més, hauran de desemborsar una altra suma de diners anualment. Els cuidadors nacionals tindran dret a supervisar-los periòdicament i qualsevol dany als animals es pagarà amb multes o presó. Jakarta ha emfatitzat que no en cedeix la propietat i ni tan sols el lloguer, sinó només el dret de cuidar els tigres. En cas de descendència, els cadells han de ser entregats.

«Pensem en les seves noves llars com uns petits zoos»,va dir Darori, director general de Protecció Forestal i Conservació de la Natura.«Els propietaris són rics, o sigui que els animals menjaran bé»,va afegir. Segons Jakarta, ja hi ha tres compradors esperant l’entrega. S’ofereixen una trentena de tigres, nascuts en captivitat. De tigres de Sumatra, n’hi havia un miler d’exemplars en llibertat durant la dècada dels 70, i ara només en queden 200. Estan en la classificació de principal risc d’extinció. Les causes són la desforestació i el comerç il·legal, i s’haurien de combatre, segons els ecologistes. Critiquen, per exemple, les moltes concessions de tales que es fan. A molts llocs d’Àsia, s’atribueixen als diferents òrgans del tigre qualitats terapèutiques i afrodisíaques, fet que contribueix a fomentar-ne la caça il·legal.

«És igual el nom que se’n digui, estan venent tigres»,va subratllar Bustar Maitar, de Greenpeace al Sud-est Asiàtic.«Primer cal salvar l’ecosistema»,va afegir. Els ecologistes denuncien la campanya com una via per aconseguir diners i dubten que s’acabi en els tigres. El Ministeri de Boscos és conegut per la seva opacitat. A més, els ecologistes alerten que aquesta mesura podria incrementar la captura d’exemplars per satisfer la demanda de magnats.

Perillositat

Notícies relacionades

De Londres a Barcelona: les ciutats que competeixen per ser el Silicon Valley d’Europa

Trump, extasiat amb la seva pròpia estratègia però amb escassos resultats, amenaça de reactivar la guerra comercial i dispara la incertesa

Jakarta ho nega:«És una possibilitat molt petita per la perillositat que comporta la caça, pel risc que ho acabem descobrint i per la dificultat afegida de cuidar un tigre capturat en estat salvatge. Segurament rebutjaria ser alimentat i es moriria».El pla ha estat criticat per una dotzena d’organitzacions ecologistes. El Govern s’ha compromès a negociar-hi abans de tirar endavant la proposta.

Aquest dimecres comença a Bangkok una conferència multinacional per salvar els tigres asiàtics, amb prou feines dues setmanes abans que comenci l’Any del Tigre al calendari xinès. L’últim Any del Tigre, fa 12 anys, hi havia entre 5.000 i 7.000 tigres salvatges. Avui en queden la meitat, uns 3.200. La finalitat és que en el pròxim Any del Tigre en quedi algun. És ara o mai, alerten els científics.