Mohammad Abdul-Aziz: «El Sàhara no pot ser moneda de canvi entre Espanya i el Marroc»

Nascut aSmara (Sàhara Occidental)

el 1947.

Va ser un dels fundadorsdel Front Polisario el 1973, i n’és el secretari

general des del 1978.

President a l’exilide la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) des del 1976.

El líder del Front Polisario és a Barcelona amb motiu de la 34a Conferència Europea de Solidaritat amb el Poble Sahrauí, celebrada aquest cap de setmana.

–Les posicions del Marroc i el Polisario semblen irreconciliables. ¿És possible una solució negociada del conflicte?

–La posició sahrauí se situa claríssimament del costat de la legalitat internacional. Respectem i fem una crida a respectar les decisions del Tribunal Internacional de Justícia, de l’Assemblea General i el Consell de Seguretat de l’ONU i de la Unió Africana. El problema és que el Marroc viola aquesta legalitat. I l’única solució és que torni a respectar-la, perquè al Sàhara Occidental es pugui celebrar un referèndum d’autodeterminació lliure i transparent.

–Ningú sembla disposat a pressionar el Marroc.

–Les pressions són insuficients, això és cert, i fem una crida a intensificar-les, però la comunitat internacional tampoc ha concedit al Marroc allò que desitja. Cap país del món reconeix la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental, que segueix sent considerat un territori en procés de descolonització i d’autodeterminació. La presència de la missió de l’ONU, la Minurso, és en si mateixa una manera de pressionar el Marroc. Que la causa sahrauí estigui damunt de la taula del Consell de Seguretat i a l’agenda de l’Assemblea General de les Nacions Unides, any rere any, també ho és. Les pressions no arriben al nivell d’imposar sancions econòmiques o militars, però això no vol dir que no existeixin. I creiem que al Marroc li serà molt difícil continuar sense fer-ne cas de manera indefinida.

–Mentre denuncien una escalada de la repressió, el Marroc esgrimeix l’estatut avançat concedit per la UE com a prova dels seus avanços en matèria de democratització i drets humans.

–És una gran contradicció per a la UE i en especial per a Espanya i França, els països que van impulsar la concessió. S’ha comprovat que els eslògans que van acompanyar l’arribada del rei Mohammad VI al tron, allò que seria el rei dels pobres i que els anys de plom quedarien enrere, només eren cosmètica, propaganda. El Marroc reprimeix avui els sahrauís, però també els marroquins, tanca diaris i empresona periodistes. I saqueja massivament els recursos naturals del Sàhara Occidental fora de tota legalitat. Creiem que la UE ha d’anul·lar aquest estatut avançat o almenys deixar clar que no inclou el territori del Sàhara Occidental, ni en l’aspecte polític ni en l’econòmic. En cas contrari, la UE es veu implicada en una agressió flagrant, una guerra injusta contra el poble sahrauí, finançada amb els diners dels europeus.

–En el seu discurs de clausura de la conferència de Barcelona, va reclamar una vegada més a Espanya que «assumeixi la seva responsabilitat». Però el que li demana sembla difícilment compatible amb unes bones relacions hispanomarroquines.

–Vull deixar molt clar que no pretenem en absolut pertorbar ni deteriorar les relacions entre el Marroc i Espanya. L’únic que demanem és que es respecti la legalitat internacional i les resolucions de l’ONU, així de simple. És més, ben al contrari, aquestes bones relacions podrien ser útils. Però el que sí que rebutgem profundament és que el poble sahrauí sigui moneda de canvi en les relacions entre el Marroc i Espanya.

–¿Això, en la seva opinió, passa?

–Va ser una vergonya que el 1975 Espanya entregués el poble sahrauí i el seu territori al Marroc en safata de plata, contra tota moral i contra tota llei. Va ser una vergonya que Espanya participés a finançar el mur militar marroquí de més de 2.700 quilòmetres que divideix el territori sahrauí, i ho és que ara financi la renovació de l’armament de l’Exèrcit que controla el mur. És un error que Espanya s’hagi convertit en l’advocat del Marroc davant la UE en contra dels legítims drets del poble sahrauí.

Notícies relacionades

Polònia extrema el control fronterer, esquitxat per patrulles ultres

Almenys 29 morts a Texas per les crescudes del riu Guadalupe

–¿I el cas d’Aminatu Haidar?

–També. És un escàndol que Espanya accepti que el Marroc la castigui d’aquesta manera, i en territori espanyol.