La soldat Lynndie England justifica les tortures a presos iraquians a la presó d'Abu Ghraib

Lynndie England, la soldat nord-americana que va aparèixer en unes imatges que van fer la volta al món torturant presos iraquians a la presó d'Abu Ghraib el 2004, justifica els fets en una entrevista al diari britànic The Guardian, en què assegura que van ser conseqüència d'estar enmig d'una guerra.

"A les guerres passa el que passa. El que va passar és que es va fotografiar i va sortir a la llum. Molta gent diu que si haguéssim callat o els haguéssim matat no hi hauria hagut cap problema", explica la soldat, que ha complert la meitat dels tres anys de presó a què va ser condemnada per les tortures a Abu Ghraib.

England té avui 26 anys i viu a Fort Ashby (Virgínia Occidental), la localitat on es va criar i on resideix en una caravana amb els seus pares i al seu fill de 4 anys, fruit de la seva relació amb l'oficial Charles Garner, l'únic dels set militars processats per les tortures que segueix a la presó.

Sense feina, molt més grassa que quan va estar a l'Iraq i en tractament per depressió, relaciona les tortures amb l'ambient general de la guerra: "No sé com descriure-ho. Eren els enemics. No vull dir que mereixessin el tracte que els vam donar, però...".

També es justifica a si mateixa dient que llavors era "molt innocent i confiada" i es mostra molt orgullosa de no haver delatat cap company: "A la guerra, no delates els teus companys. Ens van condemnar a set, però, creguin-me, n'hi va haver molts més a les fotos".

"Em portava bé amb els iraquians"

England relata que al començament de la seva missió a l'Iraq, com a membre de la 372 companyia de la Policia Militar, es portava bé amb els iraquians: "Ens relacionàvem amb la gent del lloc, apreníem els seus costums i ells s'interessaven pels nostres".

Però tot va canviar la tardor del 2003, quan la seva companyia va ser assignada a Abu Ghraib, una presó amb capacitat per a 700 reclusos però que n'albergava 7.000. Ella treballava en tasques administratives, però va baixar als calabossos per iniciativa de Graner i tots dos es van sorprendre al veure que l'abús, supervisat per sergents, era normal.

Assegura que Graner va considerar inicialment que "allò estava malament" i ho va comunicar al responsable del seu batalló, que com a única resposta va dir "que no hi havia res dolent en allò".

Sobre la fotografia dels homes apilats despullats com una piràmide, davant dels quals apareixen uns somrients England i Graner amb el polze de les mans amunt, recorda que "estaven cridant, deien que ens odiaven, que ens matarien".

"Eren dels dolents. Potser no formaven part de la insurgència, però van fer algunes coses que no havien d'haver fet", afegeix el seu advocat, que l'acompanya en l'entrevista i que diu que aquells homes "van atacar un guàrdia de seguretat nord-americà".

Quatre dones preses

Preguntada sobre si va veure alguna dona presonera a Abu Ghraib, contesta: "En vam tenir quatre, una de les quals estava boja. La van haver de portar al manicomi". "Li dèiem Lady Lloba perquè estava plena de pèl. Cridava i tot això", diu.

Recorda que ella es resistia a aparèixer a les fotos, però que Graner, amb qui ja mantenia una relació sentimental, hi insistia: "Era tan insistent. Em deia 'va, fes-ho per mi, ho faries si m'estimessis', i jo ho acceptava i li deia que fes la maleïda foto".

Notícies relacionades

Polònia extrema el control fronterer, esquitxat per patrulles ultres

Almenys 29 morts a Texas per les crescudes del riu Guadalupe

"Van dir en el judici que les figures autoritàries m'intimiden. Sempre vull agradar. Van dir que aquesta va ser una de les raons per les quals Graner em va intimidar fàcilment, perquè el veia com una figura autoritària, així que jo era molt complaent", explica.

Avui la seva principal preocupació és trobar feina, cosa que li resulta difícil perquè moltes empreses no contracten exconvictes, i la seva principal queixa és que no pot accedir a una llicència d'armes per caçar: "Això em cabreja i m'enfureix".