La ciutat alemanya de Frankfurt de l'Oder i la polonesa de Slubice tornen a acostar-se després d'haver viscut d'esquena durant 60 anys Les reticències són grans

El tímid sol d'hivern es transforma en centellejos rosats al reflectir-se sobre l'Oder, mentre els vianants que creuen el riu travessen com autòmats aquesta simbòlica frontera. És aquí, a Frankfurt de l'Oder (Brandenburg), on acaba l'espai Schengen.

Però això ja és part del passat. L'últim control de passaports es va realitzar ahir a la mitjanit. Polònia i els països restants de l'antic bloc de l'Est que es van adherir a la UE el 2004 ja s'han integrat a la zona de lliure circulació. Cotxes, vaixells i vianants poden travessar el riu sense cap restricció, una perspectiva que no suscita gran entusiasme a la regió.

Gasolina i súper

Els embussos són freqüents, sobretot durant els caps de setmana, quan arriben els berlinesos per a una petita gira de gasolina, supermercat i perruqueria. Slubice, de 16.000 habitants, la germana bessona polonesa de Frankfurt de l'Oder, amb 62.000 ànimes, s'ha adaptat als nous temps: els primers cartells després de la frontera indiquen el mercat.

Les dues ciutats, unides abans de la guerra, es donen l'esquena des de fa 60 anys, tot i que la frontera està oberta des del 1989. Al costat alemany, les reticències són grans per aquella por tradicional a l'est, des d'on van arribar els russos al final de la guerra. "Les dues ciutats no es coneixen", admet Sven-Henrik Häsecker, portaveu municipal alemany.

"Entre el 80% i el 90% dels habitants de Frankfurt ni tan sols són originaris de la ciutat; són desplaçats de Prússia oriental"

(territori incorporat a Polònia després del 1945), afirma. "A la banda polonesa passa exactament el mateix: els seus habitants vénen d'altres regions que van ser poloneses però que es troben avui en dia a Ucraïna; durant el comunisme, la frontera estava tancada habitualment, sobretot després de l'auge del sindicat Solidaritat, ja que la RDA volia evitar que les protestes s'estenguessin. Hem d'elaborar una nova manera de pensar", afegeix.

Però encara queda molt. La temptativa d'instaurar una via per a tramvies amb els de davant es va sotmetre el 2006 al costat alemany a un referèndum: un 83% dels votants van rebutjar el projecte, finançat gairebé tot per la UE.

Patrulles germanicopoloneses es poden veure a Slubice i de Frankfurt de l'Oder. Adam Tomasko, de 29 anys, amb uniforme negre de la Policija --i un reduït salari mensual de 400 euros-- i Jörg Müller, de 57 anys, amb uniforme verd de la Polizei re-

corren el mercat de Slubice.

Patrulles bilingües

Tots dos han après les coses més bàsiques de l'idioma de l'altre i la població s'ha habituat a veure aquest estrany duo. "L'objectiu és estimular la sensació de seguretat de la població", explica un superior jeràrquic del costat alemany. Però les declaracions tranquil.litzadores d'autoritats i policia no canvien res. "Els ciutadans no volen creure en les xifres", afirma, desolat, Peter Salender, portaveu de la policia regional. "Es va desfermar el pànic quan Polònia va entrar a la UE el maig del 2004, tothom pensava que la criminalitat es dispararia; s'ha produït tot al contrari; abans havies d'esperar durant dies sencers a la frontera. Ara tota una generació de delinqüents ha desaparegut, perquè no hi ha robatoris de càrrega".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

L'empobrida regió hi té molt a guanyar. Frankfurt de l'Oder, amb una economia que ha experimentat un verdader daltabaix després de la caiguda del teló d'acer, ha vist emigrar un terç de la població. "Per primera vegada després de la guerra, la circulació serà lliure a la regió", explica Martin Patzelt, alcalde de Frankfurt de l'Oder, que espera amb impaciència el 2009 i la possible supressió del permís de treball per als polonesos.

Libération