La ‘ruleta russa’ de la calor a l’L1 del metro de Barcelona: el perquè de la diferència climàtica entre trens

A l’estiu d’aquest 2023, d’acord amb les èpoques estivals d’anys passats, les reclamacions es repeteixen. N’hi ha prou amb una ràpida cerca avançada a Twitter per adonar-nos-en. «No porto gens bé la calor que fa a l’L1 del metro de Barcelona», publicava una usuària el 4 de juliol. Aquell mateix dia un altre usuari comentava «no haver-se desmaiat de miracle» per la falta de climatització a la línia.

L’endemà, dos tuitaires més tornaven a sol·licitar que es pugés l’aire condicionat. Hi va haver diverses queixes més l’11 de juliol. Tres dies després, una usuària ubicava l’L1 del metro de Barcelona com «el millor lloc perquè t’agafi un cop de calor». I així desenes de queixes més fins a les de principis d’aquest mes d’agost.

Més enllà de les habituals queixes, no obstant, aquest estiu un nou factor ha convertit l’L1 del metro de Barcelona en una ‘ruleta russa’ de la calor en la qual és notable la diferència climàtica entre trens de la mateixa línia.

Es tracta de la posada en marxa a principis de juliol d’un nou model de trens, la sèrie 8.000, que substitueix models antics. Segons dades del 2022 de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), la sèrie antiga que més trens té actius és la relativa a l’L1, la 4.000, amb 23 combois. Els nous models, a més del seu baix consum energètic, milloren la filtració d’aire, tal com confirmen des de TMB, cosa que palpablement pal·lia la calor i millora la refrigeració als nous trens. La mateixa L1, de fet, ja va ser objecte d’un estudi d’enginyeria integral de TMB per optimitzar el funcionament dels ventiladors de la xarxa del metro.

L’L1, la de més trens antics

L’L1 és la línia del metro de Barcelona que més trens antics té operatius. Aquest fet és rellevant perquè el sistema d’aire condicionat varia en funció de si els combois són antics o nous.

En els antics, la temperatura es fixa en el control central de la climatització del tren amb tres possibles posicions: alta (25 graus), mitjana (23 graus) i baixa (21 graus). En els nous, en canvi, la regulació és més sofisticada: un algoritme té en compte també la temperatura exterior (en estacions i túnels), la qual cosa «facilita que la sensació sigui més agradable», en paraules de TMB. La nova sèrie 8.000, posada en marxa aquest mes de juliol passat, entra en aquesta categoria.

Hi ha cinc sèries de trens antigues, cada una vinculada a una línia: la 500 (L11); la 2.000 (L3); la 2.100 (L4); la 3.000 (L3), i la 4.000 (L1). Segons dades del 2022 de TMB, la sèrie antiga que més trens té actius és la relativa a l’L1, la 4.000, amb 23 combois. Per darrere se situen l’L3 (21 trens); l’L4 (15 trens), i l’L11, molt residual.

«És probable que en els seus últims dies de servei no estiguin ja al cent per cent», assenyalava a aquest diari Joan Carles Salmerón, director del Terminus, Centre d’Estudis del Transport, com a explicació als problemes d’aire condicionat a l’L1. Salmerón ja va anunciar en aquest diari fa un any que els trens de l’L1 serien substituïts per altres models nous.

Al factor de l’antiguitat dels trens al·ludia també Ricard Riol, actual vocal i expresident de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, que assegurava haver constatat com a usuari la diferència de temperatures en detriment de l’L1.

La variable de l’afluència de passatgers

Una altra de les variables que potencialment pot influir en la diferència de temperatures segons les línies és l’afluència de passatgers: quantes més persones per vagó, més s’eleva la temperatura.

Segons dades del 2022 de TMB, l’L1 és la que té més passatgers en l’acumulat total de l’any: 99,2 milions de persones van passar per la línia vermella el 2022, mentre que a l’L5 ho van fer 87,4 milions; a l’L3, 70,8 M; a l’L4, 49 M, i a l’L2 ho van fer 41,3 M.

Tot i que segons fonts de TMB no hi ha cap estudi tècnic sobre aquest extrem, cap altre factor que influeix en la temperatura dels trens, molt vinculat a l’afluència de passatgers, és l’obertura de portes dels vagons, fet que afecta la seva climatització.

Notícies relacionades

L'apagada deixa atrapats dues hores a desenes de passatgers en un tren abans d'arribar a L'Hospitalet

La candidatura de Jordi Alba i Thiago Alcántara agafa les regnes de l''Hospi'

En les línies més freqüentades, les portes estan en constant moviment, sobretot si, com és el cas de l’L1 –a diferència d’altres com l’L4–, hi ha un nombre considerable d’estacions amb andana central (Sant Andreu, la Sagrera, Clot o plaça de Catalunya, per citar-ne algunes), circumstància que potencialment incrementa l’obertura de portes a un costat i a un altre del vagó.

Llegeix totes les notícies de l’Hospitalet de Llobregat a EL PERIÓDICO l’Hospitalet