«L’L-1 del metro de Barcelona és un forn»: claus per contextualitzar les queixes en plena onada de calor

L’L-1 és la línia del metro de Barcelona que més trens antics té operatius. Aquest fet és rellevant perquè el sistema d’aire condicionat varia en funció de si els combois són antics o nous. En els antics, la temperatura es fixa en el control central de la climatització del tren amb tres possibles posicions: alta (25 graus), mitjana (23 graus) i baixa (21 graus). En els nous, en canvi, la regulació és més sofisticada: un algoritme té en compte també la temperatura exterior (en estacions i túnels), cosa que «facilita que la sensació sigui més agradable», en paraules de TMB.

Hi ha cinc sèries de trens antigues, cada una vinculada a una línia: la 500 (L-11); la 2.000 (L-3); la 2.100 (L-4); la 3.000 (L-3), i la 4.000 (L-1). Segons dades del 2021 de TMB, la sèrie antiga que més trens té actius és la relativa a l’L-1, la 4.000, amb 24 combois. Per darrere se situen l’L-3 (18 trens); l’L-4 (15 trens); l’L-3 (6 trens), i l’L-11, molt residual.

«Queda poc perquè els trens antics vagin al desballestament, i és probable que en els seus últims dies de servei no estiguin ja al cent per cent», assenyala Joan Carles Salmerón, director del Terminus, Centre d’Estudis del Transport, com a possible explicació als problemes d’aire condicionat a l’L1. Al factor de l’antiguitat dels trens al·ludeix també Ricard Riol, actual vocal i expresident de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, que assegura haver constatat com a usuari la diferència de temperatures en detriment de l’L-1. Uns 50 trens, puntualitza Salmerón, entre els quals hi ha els de l’L-1, seran substituïts «en pocs mesos».

Una altra de les variables que potencialment pot influir en la diferència de temperatures segons les línies és l’afluència de passatgers: quantes més persones per vagó, més se n’eleva la temperatura. Segons dades del 2021 de TMB, l’L-1 és la que més passatgers diaris acull en dies festius (107.881) i en dissabtes (165.157), per davant de l’L-5 (blava), mentre que aquesta línia supera lleument l’import de passatge diari en dies feiners (235.275 persones, davant les 231.895 de l’L-1), a molta distància (uns 80.000 passatgers de diferència) de la tercera línia més freqüentada en dies feiners (l’L-3, amb una afluència de 155.070 viatgers diaris).

Tot i que segons fonts de TMB no hi ha cap estudi tècnic sobre aquest punt, un altre factor que influeix en la temperatura dels trens, molt vinculat a l’afluència de passatgers, és l’obertura de portes dels vagons, fet que n’afecta la climatització. En les línies més freqüentades, les portes estan en constant moviment, sobretot si, com és el cas de l’L1 –a diferència d’altres, com l’L4–, hi ha un nombre considerable d’estacions amb andana central (Sant Andreu, La Sagrera, Clot o Plaça Catalunya, per esmentar-ne unes quantes), circumstància que potencialment incrementa l’obertura de portes a un costat i a l’altre del vagó.