Karmele Marchante: "L'ofici més antic del món és el de maltractador"

Demana que el titular se centri en el seu llibre, 'Puta no se nace', (loquenosedice). Que no es vegi enfosquit pels seus vuit anys del 'Sálvame', dels quals se’n va anar fastiguejada. O pel seu posat amb l’estelada per a la portada d’Interviu proclamant que és indepe i que Catalunya té tot el dret de caminar sola.

Així que Karmele Marchante (Tortosa, 1946) arriba vestida amb lluentons blaus i l’artilleria carregada de titulars com punys. 

–Així que s’ha llançat als carrers per parlar amb les putes.  

–Als carrers de Madrid, als camps de refugiats de Calais, Dunkerke, de Grècia i Turquia. També vaig viatjar a Nigèria. La feina d’un any molt dur. I me l’he costejat jo.  

–¿I quina necessitat en tenia?

–Soc feminista des de sempre i aquest és un debat obert. Volia parlar amb aquestes dones i conèixer les seves històries, la seva veritat. I cap de les que he entrevistat, aquí o fora, m’ha dit que ho fa perquè vol. 

–Se n’anava amb termos, sucs, bocates, preservatius i lubricants. 

–Amb el meu cotxe, a les rotondes, als polígons... en ple hivern. I allà hi havia donant voltes vehicles d’alta gamma i elles seminues oferint-se. Una dona, una gàbia, una foguera, explico en un capítol. Després arribaven els 'bombers’, com elles anomenaven els agents de la guàrdia urbana, i els apagaven el foc.

–¿Espanya és un paradís sexual? 

–És el país europeu que més prostitució consumeix. De cada deu homes de l’Estat espanyol, quatre compra sexe. I d’aquests quatre, algun és molt jove. Això és així.  

"Sin justicia no hay libertad" Libro claro,duro, conciso,debate polémico, sin falsa diplomacia. Escrito por una mujer libre,incisiva,valiente @KarMarchante dando voz a las mujeres que sufren todo tipo de atropellos y desprecios. Lectura dura, una realidad brutal y indignante pic.twitter.com/nnG0FBKAbw

— Ferran Camps (@fentvia) 28 de enero de 2019

–¿El porno és l’escola?

–Ni la família ni l’escola ensenyen a relacionar-se sexualment, així que què fan, es llancen a internet. ¿Què han fet les ‘manades’? Totes elles. Una pel·lícula pornogràfica. Han agafat una noia. La volien submisa, així que la van drogar, van fer amb ella el que van voler i ho van gravar. Es van erigir en protagonistes del que consideren la seva pròpia gesta. Han repetit el que veuen a les xarxes. Per això jo estic en contra de la pornografia. Soc abolicionista.

–Ni tan sols la pornografia feta per dones i per a dones.

–Me la carrego perquè reprodueix els mateixos rols, els mateixos llenguatges, tot. Jo sé que és difícil. La indústria del sexe genera diners. És la tercera més important després del narcotràfic i les armes. Caldria canviar l’ordre neoliberal que impera en el món. Jo ja no ho veuré, però això no m’impedeix denunciar-ho. Per això m’he ficat en aquest merder. Per donar-los veu. 

–Denuncia que les oenagés a Espanya no l’han ajudat res. 

–Per això me’n vaig anar amb una oenagé anglesa. Les oenagés espanyoles m’han posat traves. Tenen unes quantes supervivents del tràfic de persones que són formidables i les admiro, però si abans pertanyien als tractants ara pertanyen a les oenagés. I repeteixo, és necessari ficar-se al fang, encara que sentis impotència i ganes de plorar per tanta injustícia. Pensava que ho havia de fer per fer callar la gent que pensa que aquestes dones es deixen penetrar lliurement perquè els agrada.

–Això ho diuen algunes professionals.

–Sí. Les sindicalistes. Hi ha una organització que sí que va accedir a parlar amb mi i són en el llibre. El col·lectiu Hetaria. Però ¿com poden sindicar unes dones com les que jo he vist que no s’assabenten de res? ¿I quin és la patronal? Els proxenetes. ¿Ells pagaran la sindicalització de les seves feines? ¿Els que les violen, les compren i les venen? És una cosa que no es pot creure. Les legalicionistes estan pagades pels proxenetes, per la indústria del sexe. I això és subjecte, verb i predicat.  

–¿És certa aquesta imatge d’una tenda de campanya en un camp de refugiats amb dues dones dins per on anaven passant fins a 50 homes a cinc euros cada un?

–Com que et tinc ara davant. O una nena a Nigèria amb 14 anys que la seva família havia venut als 10 a una església pentecostal, que pertany a la màfia, i la van portar per l’Àfrica subsahariana fent-li de tot, fins que s’hi va negar i li van ficar una cullera candent per l’anus i la vagina. Jo li vaig veure les cicatrius: li costava orinar, fer caca. I quant a les tendes de campanya, això va ser a Dunkerke. I eren dones que han fugit de la guerra i eren, amb la seva família, als camps de refugiats, obligades a prostituir-se. Els paguen cinc euros i d’aquests cinc euros, elles només en reben un.

¿Algun proxeneta la va amenaçar? 

–La veritat, no. Perdrien el temps.

–Denuncia amb cruesa el ‘lobby’ del sexe. 

–La RAE no li accepta la paraula ‘putómano’ per ‘putero’. 

–Jo la RAE la vull cremar, així de clar. Estic a favor del llenguatge inclusiu, no sexista. ‘Portavozas’, ‘testigas’...  

–La imatge que dona no es correspon amb el seu pas per televisió.  

–Ho sé. Convisc amb això. Aquells anys en què vaig estar en un determinat tema, en una determinada cadena, enfosqueixen el que havia fet abans a TVE, a Antena 3. Jo vaig ser cofundadora d’‘Ajoblanco’ a Barcelona. I fundadora del Club de les 25 a Madrid.

–Ha acabat renegant d’aquella etapa.

–Doncs sí. I el final professional em va coincidir, a més, amb un divorci complicat. Li vaig firmar uns poders a un senyor i ell em va arruïnar, tipus Carmen Maura. Es van ajuntar el pa i la gana. 

–Estem fartes fins i tot dels minuts de silenci, assegura. 

–Fartes que ens violin i ens deixin a la cuneta. Que ens matin cada dia. Fartes fins i tot que ens esquarterin, ens fiquin en un congelador i se’ns mengin. A veure. Des que hi ha estadístiques, en aquests moments hi ha més dones mortes per la violència masclista que per ETA. I la política sembla que mira cap a un altre costat. ¿Què hem de fer perquè no matin les nostres amigues, les nostres mares o les nostres germanes? ¿Què podem fer? L’ofici més antic del món no és la prostitució, és el maltractament. Perquè la dona sempre s’ha considerat una propietat i fins i tot l’home més pobre de qualsevol país pobre que et puguis imaginar sap que té una dona, que és seva i pot fer amb ella el que vulgui. Vaig entrevistar una dona musulmana que em va dir que el seu marit parlava més amb l’única vaca que tenia que amb ella.

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

–“Tot feminisme acaba sent un masclisme amb faldilles”. Ho va dir el Papa fa uns dies.  

–Sí. Aquest Papa que va de guai més val que aquesta frase se l’hagués ficat per on li càpiga. Perquè l’Església és un niu de pederastes i van amb faldilles i com uns bojos.