El nen de "la tranquil·litat" a les piscines de Terol parla 13 anys després: "Un dia vaig arribar amb el pit enfonsat i un ull morat a casa"

Fa ja 13 anys, més o menys a finals del mes de juny i principis de juliol, un jove de Terol va protagonitzar una de les escenes més virals de la història recent d'internet a Espanya. Corria l'estiu del 2012 a les piscines municipals turolenques quan, una periodista d'Aragón TV, recollia les declaracions d’un jove que es trobava remullant-se juntament amb uns amics.

Álvaro, el protagonista d’aquesta història, va ser preguntat per l'estat de les instal·lacions mentre gaudia d’un bany. La resposta del jove li sonarà a més d’un: "La tranquil·litat, la tranquil·litat és el que més es busca...", va comentar el turolenc a la reportera de la televisió autonòmica. Aquesta frase Álvaro la va acabar amb la següent aclariment: "Arribes a altres piscines d’aquí de Terol i hi ha un munt de panchitos, cubans i tot això...".

Després de 13 anys en parador desconegut i allunyat del món de les xarxes socials, el turolenc ha reaparegut per revelar com ha estat la seva vida després d’aquella frase viral. Álvaro ha acudit al canal de Jesús Casabón, un reconegut 'youtuber' aragonès amb el nom de Tiparraco. "He arribat a aprendre a riure’m de mi mateix, però hi ha coses darrere que em van costar molt", comenta un Álvaro que ja té 25 anys i que assegura haver-ho passat realment malament per culpa del seu vídeo viral.

El turolenc es troba acabant la seva formació com a Tècnic en Producció Agropecuària. "El tema és que la frase es va treure de context i vaig arribar a rebre fins i tot amenaces de mort", comenta el jove. "Vaig dir això pel que havia passat el dia anterior", assegura, ja que nombrosos banyistes no respectaven els espais destinats a la natació que delimitava la instal·lació.

Una infància ben dura

La famosa frase que va sortir de la seva boca és originària de la seva família: "Quan ho vaig explicar a la meva família em van dir aquella frase i, l’endemà, la vaig repetir", explicava al 'youtuber' aragonès. "Evidentment, tonteries en diem tots amb 12 anys, però jo no he estat mai de deixar anar 'racistades'", s’excusa.

Després d’aquell moment, Álvaro va patir 'bullying' de tota mena. "Em perseguien fins a casa, em trucaven a les tres de la matinada, que tingués fins i tot por de sortir al carrer", explica a l'entrevista amb Tiparraco. El turolenc va arribar a viure 17 judicis per "racisme i xenofòbia", tot i que "els va guanyar tots". Va passar una adolescència horrible en què "li van donar pallisses" de tota mena: "Un dia vaig arribar amb el pit enfonsat i un ull morat a casa. Vaig arruïnar la meva adolescència", explica.

Notícies relacionades

Tots els famosos i les polèmiques de la festa de Lamine Yamal: Bizarrap, Bad Gyal, «noies d’imatge» a 10.000 euros i persones amb nanisme

Núria Marín: «No sé si Elionor serà una bona reina, es necessita alguna cosa més que saber on és babord i estribord»

La situació va escalar fins a tal punt que fins i tot va pensar a tallar-ho tot de cop: "Va arribar a tal punt que en una escalfada, va ser només un moment puntual, però vaig arribar a pensar en treure’m del mig. 'No puc aguantar-ho més', em vaig dir. Però després el meu cap va fer clic", apunta un Álvaro que ha après a suportar el tema, ja com un adult.

"Si algú es troba en la mateixa, de passar de l'anonimat a que et conegui molta gent, sobretot cal tenir paciència, els peus a terra i mà esquerra amb el dolent que vingui", comentava un Álvaro que malgrat tot és molt estimat a la seva comunitat: "No tot va ser dolent. Era una cosa tancada i em costava molt socialitzar. He fet molts amics. Deixes anar la frase, et reconeixen i es posen a riure", a més de ser rebut "com un ambaixador". Al final, el que més es valora és la tranquil·litat, està clar.