Jean-Paul Belmondo, mil vides en 83 anys

La imatge ha quedat per a la posteritat. Un Jean-Paul Belmondo de 83 anys, visiblement desmillorat i recolzat en una crossa, envoltat d’un floret d’actors del cine francès, bons amics seus, es va emportar fa uns dies a París l’ovació més gran de l’última edició de la gala dels premis César. Va rebre emocionat el premi honorífic. L’Acadèmia del Cine de França va considerar que ja havia arribat el moment d’homenatjar la dilatada trajectòria d’una de les seves cares més populars i estimades, representant de la 'nouvelle vague', que allunyat dels focus ha publicat recentment una novel·la autobiogràfica, 'Mil vides millor que una'. 

  

 Nascut en una família burgesa i culta de Neuilly, la banlieue més exquisida de París, Belmondo va créixer en un entorn despreocupat. Fill de l’escultor parisenc d’ascendència italiana Paul Belmondo i de la pintora Madeline Reinaud-Richard, va tenir una infància feliç. El seu pare el portava amb els seus germans al Louvre cada diumenge, sense excepció, però aquelles lliçons de cultura, com ell mateix reconeix, no van fer gaire efecte en la seva personalitat.

Durant la seva joventut va ser mal estudiant i sempre li van interessar més els esports que el col·legi. Per aquest motiu va acabar convertint-se en boxejador aficionat, cosa que li va comportar que li trenquessin el nas. Més endavant va saber aprofitar els estralls que li va deixar la boxa a la cara per interpretar molts paios durs en nombroses pel·lícules d’acció.

   

Un enfant, un type, un gentilhomme, un bonhomme, un Monsieur, une gueule. Un homme libre. Merci Jean-Paul #Belmondo. #César2017 pic.twitter.com/DUvp5dUbTY

— Benoît Coucaud (@benoitcoucaud) 24 de febrero de 2017

 El 1950, Belmondo va començar en el teatre interpretant 'La bella dorment' en diferents hospitals de la capital francesa.  Després de dos intents fallits, va entrar al Conservatori d’Art Dramàtic de París. Va fer aparicions en diversos films sense despuntar fins que, el 1960, va protagonitzar 'Al final de l’escapada' de Jean-Luc Godard.

    

Però en el llibre parla de molt més que de la seva carrera. Malgrat haver portat amb dignitat el malnom de 'l’home més lleig del cine francès', va compartir més que plans amb les actrius més belles de l’època. «Pels meus braços, en la pantalla, van passar les dones més guapes de l’època. Només Brigitte Bardot, a pesar d’unes proves molt convincents, ¡es va escapar del meu poder de seducció!», es vanagloria en l’obra, en què subratlla que, menys una topada, té una bona relació amb Alain Delon.

FALSOS IDIL·LIS

Segons Belmondo, la premsa li va atribuir idil·lis falsos amb actrius com Jean Seberg, Claudia Cardinale, Françoise Dorléac i Jeanne Moreau. Però n’hi va haver una d’especial. «Em vaig enamorar d’Ursula Andress, una tigressa dinàmica i desitjable, una dona divinament bella i divertida, una ànima bessona a la qual no vaig tenir el cor de resistir-me». Per ella es va divorciar i va viure set anys de passió i «extravagants» escenes de gelosia. Com una nit en què va arribar borratxo a casa i Andress havia tancat la porta perquè no entrés. A l’intentar pujar per la paret amb una escala, l’actriu va obrir la finestra i l’actor va caure.

  

  Belmondo ha tingut quatre fills. Patricia, fruit del seu primer matrimoni amb Elodie Constantin, va morir el 1994 en un incendi domèstic. «Estava enfonsat, però el metge que va venir a veure’m aquell dia em va exhortar a anar al teatre, com de costum. Em va dir: ‘Si no actua avui, no ho farà mai més’», relata l’actor a 'Mil vides millor que una'.

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

    

També va superar un accident vascular el 2001 i ara, des de la talaia de la seva vellesa, reflexiona sobre el que ha viscut i conclou: «Aquestes mil vides han passat massa de pressa, a la velocitat a la qual conduïa els cotxes».