Canal 9 ja és història

Ha anat a negre! ¡Ja està!» Era ahir divendres a les 12.19 hores quan es va apagar el senyal de RTVV. Així se'n van assabentar, de boca d'un treballador de la radiotelevisió valenciana, els seus centenars de companys que havien anat arribant fins a les portes de la seu de la tele des de la mitjanit anterior amb la intenció d'entrar (sense èxit) a la que encara és l'empresa que els paga el sou.

Durant aquestes hores, la comunicació entre els que eren a dins i els de l'exterior era constant. Als que quedaven a dins se'ls va passar tabac i menjar. Els de fora rebien informació. «Estem intentant preparar l'informatiu del migdia amb normalitat, però no sabem de quins mitjans tècnics disposem, els caps no hi són i són ells els que ens havien d'autoritzar», explicava Anna Juan, redactora, a prop del migdia. En aquests moments, l'agonia de RTVV ja feia 12 hores que s'allargava des que el tancament de Nou Ràdio es va fer efectiu durant l'emissió de 'La taula esportiva', el seu programa estrella.

Tot havia començat quan el ple del Govern valencià es va reunir d'urgència dijous a la tarda. Després de la trobada no hi va haver declaracions i només va transcendir que el Consell havia acordat nomenar el trio encarregat de liquidar l'ens. No obstant, el punt fort del ple es va ocultar. Dijous cap a les 23.30 hores, la Generalitat publicava una edició especial del 'DOCV' anunciant «el cessament de les emissions» que «es farà efectiu a partir del dia de la publicació d'aquest acord en el 'Diari Oficial de la Comunitat Valenciana'». El tancament es podria donar d'un moment a l'altre. Nou 24, el canal 24 hores, va donar l'alerta i treballadors i polítics de l'oposició es van arribar al Centre de Producció de Burjassot per fer front a l'apagada a les instal·lacions. Amb alguns, la seguretat del centre va fer l'ull gros; altres van escalar la tanca i van accedir per les finestres. A la cafeteria de Canal 9, a les tres de la matinada, ja no hi quedava cafè.

Cap a aquella hora, Alberto Fabra podria haver clausurat les emissions, però, com passa amb les últimes decisions del president valencià, el seu pla va fallar. El Govern valencià va passar tota la nit mirant de portar la pantalla a negre, i els intents els van emetre en directe per Canal 9. Inclòs el de Paco 'Telefunken', «un senyor que repara televisors, que ha vingut amb la policia, però que no ha pogut resistir la pressió i ha dit que ell no l'apagava», va dir el periodista Genar Martí.

Mentre el tancament no fructificava, el plató 3 de Canal 9 (el més gran) seguia en efervescència: el que va començar com una ronda de titulars de matinada es va convertir en un especial en què es va entrevistar l'oposició (el PP va declinar la invitació) i, per primera vegada, la presidenta de l'associació de les víctimes de l'accident de metro, Beatriz Garrote. Manuel Campo Vidal, Iñaki Gabilondo i Jordi Évole també van entrar per telèfon a valorar l'apagada.

Creixia el rebuig, però la Generalitat seguia amb la seva. Al final, la policia va ser qui va apagar l'emissió. El Jutjat d'Instrucció 1 de Paterna va ordenar el desallotjament «immediat» del centre, a petició dels 'liquidadors', com a mesura cautelar. Després els treballadors van abandonar la TV després de deixar a mig pal la senyera que dóna la benvinguda al centre.

Els prop de 1.660 empleats encara no han estat acomiadats. «Això és tan kafkià que el Govern valencià, que addueix per tancar que no té diners per pagar les nòmines, decideix pagar-nos per no treballar», va valorar Vicent Misfud, president del comitè d'empresa, que va explicar que només els representants dels treballadors «i un centenar de persones d'àrees no productives» ja poden accedir a RTVV.

Notícies relacionades

A la venda la mansió de luxe on va viure un exjugador del Barça a Gavà: espectacular i exclusiva

Ibai Llanos es gasta 2.000 euros en la pizza més cara del món i aquesta és la seva conclusió

La web rtvv.es i l'emissora Sí Ràdio, que emetia música en valencià, van ser les últimes que van deixar de funcionar ahir. «Això ho pagaran car, en vots i en suport social, perquè quan algú pot explicar una decisió, ho fa a la llum del dia i no s'amaga. Que donin la cara», va reclamar  Misfud.

¿I ara què? El Govern valencià continua amb l'obscurantisme que ha caracteritzat el procés. A més a més dels llimbs laborals, el Consell no ha explicat què passarà amb les instal·lacions (l'edifici de Burjassot està protegit per la seva peculiaritat arquitectònica), el material i l'arxiu. Fabra tampoc ha explicat quina és la seva alternativa (si en té) perquè els valencians tinguin una radiotelevisió en la seva llengua. En qualsevol cas, al Consell l'espera una allau d'accions judicials, per la via laboral, política i societària que haurà d'afrontar (i pagar) l'Advocacia de la Generalitat; és a dir, els valencians.