Amb els peus a l'aire

Potser perquè al març va obrir a Barcelona la primera botiga oficial de la marca Havaianas, l'estampa d'aquest estiu a les platges de la capital catalana és la d'una invasió de sandàlies brasileres. Han quedat petits reductes representats per les romanes, les clàssiques avarques, les rústiques espardenyes i les Crocs, no fa gaire les reines de la sorra. Però cada vegada menys banyistes opten per aquests calçats. Els seguidors de les xancletes brasileres són de tot tipus i de tot arreu (fins i tot uns germans coreans en porten), però tots coincideixen a dir que la comoditat que els proporcionen és insòlita.

A la platja de la Nova Icària de Barcelona hi ha la fan número u,Sara Reinhardt, una alemanya que acaba d'instal·lar-se a la ciutat. «M'encanta la marca. Té molt estil, són boniques, famoses…». La seva amiga, la polonesa Maya Markiewicz,hi coincideix punt per punt. «Vull anar a la botiga aviat, hi ha dissenys molt divertits. Hi aniria de festa si els porters de discoteca em deixessin entrar. Crec que portar-les és un estil de vida», assegura mentre la seva companya diu entre rialles: «En podríem inventar unes amb talons».

Una altra aficionada confessa a col·leccionar hawaianes ésAlejandra Ber, arribada de París. «Me n'he emportat 15 o 16. I a França en tinc moltes més, una cosa incalculable... Més de 30, segur», confessa després de pensar-s'ho una bona estona. «M'agrada la llibertat que em donen. En sóc una addicta».

De Noruega ve la famíliaKaaring Ulsten,que té un apartament a la Barceloneta on van tres mesos a l'any. Tots ells porten brasileres. «Són pràctiques, perquè hi pots caminar llargues distàncies sense que els peus pateixin», revela el pare,Stieg. Una de les filles, Lene, constata que cada un d'ells en té quatre o cinc més. «Fan soroll quan camines, i això és molt útil, perquè et senten quan arribes», afegeix.

Sara Hubble, Tara KoellneriAnnabelle Leesón tres joves australianes de tourper Europa. L'única que porta brasileres és la primera, tot i que no són de la marca original. «Les vaig comprar fa uns dies a Alemanya després que se'm trenquessin les anteriors. Hi puc caminar hores, però després hem de parar per prendre'ns un còctel». Tant SaracomTaracoincideixen a dir que les millors sandàlies són les d'Annabelle. «Tenen estil, tires que li arriben al turmell i són més tapades del normal», descriuHubble.«Les vaig comprar en un mercat de carrer del Brasil», diu Lee. En canvi,Koellner és la més insatisfeta amb les seves sandàlies. «La meves són velles i lletges, les vaig comprar fa més de tres anys».

Més tradicionals sónTere Ribas iMarisa Martínez,més grans que la mitjana de banyistes entrevistats. La primera descriu les seves, unes xancletes estil cranc taronges: «Són estupendes i no rellisquen». En té unes 15 més a casa, «però res de hawaianes». «El meu marit em deiaImelda Marcos»,diu rientMartínez. Les seves són de sola ergonòmica perquè té «els peus una mica difícils». Però sempre vol «portar els dits a l'aire».

Notícies relacionades

Alejandro Sanz i Ivet Playà: no és amor, és poder

Taller de costura d’espardenyes a Toni Pons: «És el calçat més antic d’Europa, el primer model té 6.200 anys i es va trobar a Granada»

Nazario Heredia i María Alegresón un matrimoni que porta unes xancletes del mateix color, estil i marca. «Va ser casualitat perquè no les vam comprar ni al mateix lloc, ni el mateix any». Al preguntar-los si tenen més sandàlies demostren que són d'una altra generació que els joves: «¡I ara! Quan es trenquin ja en comprarem unes altres. D'això no se'n fa col·lecció», exclama el marit.

Després de caminar molt apareixen uns amics de París que porten tres generacions de xancletes.Sofiane Terki representa les Havaianas,Yacine Bouakaz llueix orgullós unes Crocs negres, iMati Aninz, unes catalaníssimes espardenyes blaves que va comprar a la seva ciutat. «¿També en venen a França?». «¡És clar que sí!». Ni alta costura ni res; el més exportable és el calçat que ja compta amb segles de tradició.