Rosario Flores: «La meva mare m'envia molts missatges per tranquil·litzar-me»

Rosario atén el telèfon des de Caños de Meca (Cadis), on descansa quan no té bolos. I on es va casar amb Pedro Lazaga l’abril del 2006. «És el meu paradís», sospira feliç. Acaba de publicar el seu primer grans èxits. Però no és un llançament a l’ús: és un doble disc i un DVD del seu últim concert a Saragossa, situats en les tapes d’un llibre amb format de regal, amb pàgines de les seves llibretes que inclouen les lletres de les cançons (amb les guixades i rectificacions), entranyables fotos familiars i retalls de premsa que valen la pena.

«Després de 25 anys de carrera, ja tocava. Feia molt temps que cantava cada cop més hits. I sempre m’he sentit una artista de directe. Sóc carn d’escenari: les meves cançons sonen amb més força quan actuo», admet l’autora de Mi gato. El DVD inclou dos documents extres en què es descobreix una Rosario com no s’ha vist mai. «Com que el meu marit està sempre al meu costat, amb la seva inseparable càmera, tinc la meva vida gravada. Ell ho ha concebut com un regal més íntim per als meus fans, esgarrapant-me el cor perquè sàpiguen més coses de mi». Lazaga, que va conèixer Rosario mentre feia d’ajudant de director de Pedro Almodóvar a Hable con ella, retrata la petita dels Flores amb el seu malaguanyat germà Antonio, quan eren adolescents. «Mai l’he volgut utilitzar, però li dec tantes coses... Quan va morir em va enviar la inspiració per crear Qué bonito». El llibre inclou una foto amb els seus fills. «Sempre els he volgut apartar dels focus, perquè des de noia he patit l’assetjament de la premsa, però n’estic tan orgullosa...» El petit va néixer el mateix dia que Lola Flores. «I la gran, que em va salvar del xoc en què estava, el dia de l’àngel de la guarda. Estic segura que la meva mare m’envia molts missatges per tranquil·litzar-me».