L'alegria de viure

Fa molts anys que Míkonos, una illa rocosa i pelada de l'arxipèlag de les Cíclades, exerceix de prototip dels llocs amb encant del Mediterrani. La fórmula és senzilla: un paisatge ocre que contrasta amb un mar turquesa, cases d'un blanc encegador, balcons de fusta pintada de blau clar, uns quants molins ben situats, platges amb noms d'impacte (un exemple: Superparadise) i nombroses botigues amb glamur i bars musicals i discoteques en què es concentra al caure el sol una marxa trepidant, tant gai com hetero. Una comèdia romàntica del 1989,Shirley Valentine, la va fer popular entre els turistes britànics, que avui es barregen a les platges amb joves italians i amb els milers de passatgers dels creuers que recalen al port. També a l'escena final deThe Bourne Identityhi apareix Míkonos, però en aquesta pel.lícula tot va tan ràpid que el que resultaria estrany és que no hi sortís algun lloc.

Rebobinem: la protagonista deShirley Valentineés una dona de quaranta anys de Liverpool tan aclaparada per la rutina que fins i tot parla amb la paret; en un viatge a Grècia redescobreix l'alegria de viure i les postes de sol, i fins i tot té temps per tenir un idl.li amb un grec. No és estrany que, amb aquests ingredients, les frustrades mestresses de casa britàniques es tornin boges per anar a Míkonos, tot i que un cop allà descobreixin que la part que més els interessa --el grec, evidentment-- no sempre es troba a l'abast.

Míkonos sedueix d'entrada pel laberint blanc de la seva capital, que té a la Petita Venècia el seu barri més famós i a les esglésies de Paraportiani el seu monument més admirat. A aquestes belleses s'ha d'afegir una filera de molins de vent, les façanes d'unes cases que desafien el mar i uns pelicans que exerceixen de símbol de l'illa mentre es deixen metrallar per totes les càmeres dels turistes.

El problema que planteja Míkonos a l'estiu és que és una illa cara amboverbooking, ja que els 6.000 habitants reben 150.000 turistes durant tot l'agost.

--Diuen que hi ha crisi, però aquí no es nota --remuga el taxista--. No deixen de venir turistes.

--Vaig estar aquí fa 20 anys i veig que s'hi ha construït molt.

--Massa. Jo vaig néixer aquí i em sap greu tot el que ha passat. La vida està caríssima i al capvespre hi ha uns embussos que ni que fossin a Nova York. No sé pas on anirem a parar.

Quan pregunto a informació turística per la relació de Míkonos amb el cine, la noia que atén posa cara de no ho sap, no contesta. Provo més endavant amb un parell de cambrers: tampoc els sona. Al final opto per anar a una llibreria, convençut que allà m'orientaran.

--No recordo cap pel.lícula filmada a l'illa --em diu un home amb un espès mostatxo que s'assembla a Tom Conti, l'actor que exerceix de grec que sedueix Shirley Valentine--. Però hi ha una novel.la sobre Míkonos que es ven molt: Murder in Mykonos. És probable que algun dia passi al cine.

--¿Resulta creïble per a algú de Míkonos?

--L'ha escrit Jerry Siger, un americà que ve molt per aquí. Míkonos està ben descrita, però hi apareix un assassí en sèrie i això no passa a l'illa. Per cert, li aconsello que vagi d'excursió a Delos. La novel.la s'acaba allà.

L'home era sens dubte un bon venedor: vaig entrar a preguntar-li per pel.lícules i vaig sortir amb un llibre sota el braç i amb un bitllet per anar a Delos l'endemà al matí.

Aquella mateixa nit em vaig llegir la novel.la: no està malament, encara que el final és forçat. Delos, en canvi, em va agradar molt: no en va es tracta d'una illa sagrada per als antics grecs, que creien que hi havien nascut ni més ni menys que els déus Apol.lo i Artemisa.

Uns segles abans de Crist, Delos va ser una ciutat pròspera en què van arribar a viure aproximadament 30.000 persones, però ara és una illa deshabitada (¡tot un contrast amb Míkonos!) on només queden memòria i ruïnes, amb restes de diversos temples i també un teatre, un llac sagrat que s'ha quedat sec, les inquietants estàtues dels lleons que vigilaven el recinte sagrat... i un parell de penis gegants dedicats a Dionís que figuren entre els motius més fotografiats.

De tornada de Delos, com que no aconseguia trobar el fil cinematogràfic de l'illa, me'n vaig anar a la platja d'Agios Ioannis (Sant Joan). Hi vaig descobrir el bar Manoulas, on fan uns daiquiris remarcables, i una mica més enllà, entre les roques, la platja gairebé secreta de Capari. El lloc, amb la sagrada illa de Delos davant, és bellíssim, però encara em faltava el tema del cine. Quan tornava a l'hotel, no obstant, vaig descobrir en un extrem d'Agios Ioannis una taverna que m'havia passat per alt. Un cartell al costat de l'entrada anunciava "As seen on the movie Shirley Valentine", i a l'interior hi havia fotos del rodatge i referències a la pel.lícula que fins llavors semblava oblidada per tothom. A la terrassa, els turistes sopaven amb embadaliment mentre contemplaven la càlida posta de sol, amb un parell de iots milionaris en primer pla.

El propietari, Hristos, va somriure quan li vaig preguntar per Shirley Valentine.

--Aquest és el Sunset Café que apareix a la pel.lícula, en efecte --em va dir--, però ja ve molt poca gent a preguntar per Shirley Valentine. Abans sí, però ara...

--Però he vist que encara té el cartell a la porta.

--Per si algú se'n recorda... Jo era aquí quan es va filmar.

--¿Ha canviat molt tot això?

--La pel.lícula és de l'any 1989. Han passat gairebé vint anys... Des d'aleshores s'hi han construït moltes cases i un hotel de luxe, el cafè s'ha ampliat i cada vegada hi ha més turistes.

--¿I encara vénen per la pel.lícula?

Notícies relacionades

A la venda la mansió de luxe on va viure un exjugador del Barça a Gavà: espectacular i exclusiva

Ibai Llanos es gasta 2.000 euros en la pizza més cara del món i aquesta és la seva conclusió

--Ara la gent ve perquè el menjar és bo i hi ha un bon ambient.

M'hi vaig quedar a sopar --una amanida d'eriçons de mar i un bon peix, amb vi retsina-- i em vaig dedicar a contemplar la posta del sol sobre el mar i un parell d'angleses de mitjana edat que menjaven en solitari i que, m'imagino que amb la ment posada en Shirley Valentine, sospiraven perquè algun atractiu grec --milionari, si pot ser, i amb iot a la badia-- els regalés una inoblidable aventura romàntica. Quan es va fer fosc, no obstant, totes dues continuaven soles. Resignades, van sospirar, van pagar el compte i es van preparar per tornar al seu país amb el record d'una preciosa posta de sol a Míkonos.