No et fallaran
Bons restaurants que has de visitar a Lleida i província
Aquesta zona de Catalunya sol ser la gran oblidada per als gurmets. Cras error, com demostra aquests establiments
Tots els restaurants de la província de Lleida que tenen estrella Michelin
Aquests són els millors restaurants de Tarragona i província per disfrutar com un cèsar
Lleida i província ha sigut una zona bastant oblidada per als gurmets. Però això no significa que es mengi malament. Ni de bon tros. Són molts els llocs on val la pena fer una parada gastronòmica al camí (si vas de passada) o fins i tot com a destinació final de la teva escapada.
Aquí tens bons restaurants de Lleida i província que hem visitat i que sabem que no et fallaran.
El kiwi vermell amb caviar de La Boscana. /
La Boscana (Bellvís)
Un dels restaurants més bonics que hi ha és a Bellvís, Lleida, on Joel Castanyé investiga i esprem la fruita de proximitat. Es podria dir que aquí hi ha el regne de l’alta cuina fruitera sense por d’equivocar-se. Així de bé es menja a La Boscana.
Les carxofes, gambes i salsa holandesa de Sisè. /
Sisè (Lleida)
La renovació de la cuina de Lleida passa per aquesta planta baixa que Àngel Esteve va obrir a Lleida en record del pis dels seus avis, on busca les seves arrels sense caure en un tradicionalisme estricte. Així es menja a Sisè.
L’Espurna (Lleida)
El d’uns trenta anys Jordi Vidal té coneixement, té ambició i un restaurant formidable al centre de Lleida. El nom de l’establiment respon a la brasa que els clients poden espiar per una finestreta de camí al menjador. Es diu L’Espurna.
El llom de cabirol de Ferreruela. /
Ferreruela (Lleida)
El restaurant de Gonzalo Ferreruela, que va ser cap de partida d ’El Celler de Can Roca, compta amb un ampli i agradable interior a la ciutat de Lleida i amb una graella que manegen amb estratègia i reflexió. Així es menja a Ferreruela.
La lionesa amb cremós de fuagràs de Saroa. /
Saroa (Lleida)
Ell, cuiner; ella, pastissera: Salvador Trabalón i Aroa Núnez, al capdavant d’un restaurant potent de la ciutat de Lleida que defensa el rebost local. La felicitat és una lionesa amb cremós de fuagràs a Saroa.
El calçot de Malena convertit en una mousse. /
Malena (Gimenells)
A una vintena de quilòmetres de Lleida, Xixo Castaño i Maria Elena Ruiz segueixen en la fe de l’avantguarda gastro. Això és el que fan (i molt bé) a Malena.
El ‘panipuri’ farcit de pil-pil de ceps’ de Roc & Cris. /
Roc & Cris (Betren)
Roc Carbonell i Cristina Delgado despleguen la gastronomia menys previsible de la Vall d’Aran, porosa i fronterera, amb el seu toc asiàtic. Aquí t’expliquem per què val la pena visitar Roc & Cris.
Un dels plats de Fandango Baqueira. /
Fandango Baqueira (Salardú)
Fandango Baqueira és un restaurant d’hivern –amb serveis de 130 persones a les dues plantes– que a l’estiu muta de cara, sabedors que la clientela ja no portarà adossats els esquís i les armilles embuatades, sinó sabatilles amb piquis, pantalons curts i samarreta alleujades. Així es menja a Fandango Baqueira.
Xurrasco del restaurant K. 520. /
K. 520 (Cervera)
Aquest establiment de Cervera al costat de l’N-II és el paradigma de restaurant de carretera; un oasi a la carretera on propis i estranys s’ajunten per esmorzar esmorzar esmorzar i per, en el que a aquesta crònica incumbeix, degustar un menú que és un imant per a tot aquell que s’acosta a K. 520.
El fals tomàquet de ‘mató’ de Montserrat i alfàbrega de La Vella Farga. /
La Vella Farga (Lladurs)
Aquest restaurant forma part d’un hotel de 15 habitacions envoltat de boscos i prats de Lladurs, al Prepirineu de Lleida, a un quart d’hora de Solsona. Ubicat en un dels diversos edificis d’arquitectura medieval d’aquest luxós i tranquil·líssim complex, ofereix un menú degustació ideat per Jordi Llobet i executat per l’equip de Teresa Badrenas.
Notícies relacionadesEstà basat en la cuina tradicional catalana elaborada amb ingredients de proximitat i temporada; això sí, amb tècniques i presentacions modernes, per això hi ha algun trampantojo. Entre els plats destacats, el fals tomàquet de ‘mató’ de Montserrat i alfàbrega, la carxofa ‘coulant’ d’ou i tòfona, l’arròs d’ànec amb cremós de ‘foie’ i la costella a baixa temperatura amb bolet de cardo, remolatxa i cacau. El menú costa 95 €, però es poden demanar plats de la carta.
La Cava (Tàrrega)
Albert Marimon omple el rebost de producte local. I el públic respon, perquè els plens són impressionants: bon menjar, bon preu, bona diversió. Aquí t’expliquem què es menja a La Cava.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Crisi sanitària L’hostessa hospitalitzada a Amsterdam dona negatiu en hantavirus
- Agents de paisà de la Urbana de Manresa multen qui deixa les escombraries fora dels contenidors
- Tradició catalana Controvèrsia pel pregó de la Festa Major de Lleida: "El blanqueig del feixisme a les institucions lleidatanes és intolerable"
- La Portada d'El Matí de Catalunya Ràdio Les preguntes que ens deixa l'absentisme universitari
- Claus de la reforma de pensions La jubilació canvia per sempre el 2027 i només tindrà dues possibilitats: 65 o 67 anys segons el que s’hagi cotitzat
