Aquests són els millors capipota de Barcelona

Bar Iberia:

Fa una dècada, Francisco i Longinos Álvarez Castro es van fer càrrec d’un establiment a la Marina de Port on preparen un capipota (amb una mica de tripa) d’allò més apetitós, amb un punt picant irrenunciable. És una direcció gastro ineludible aquest Bar Iberia.

Kiosko Universal

La família Domínguez porta des del 1973 al capdavant d’aquesta casa, amb Borja com a capità i el deure d’enfortir el que van crear el seu avi, el seu pare i els seus oncles al mercat de la Boqueria. Carles Gaig sol demanar el seu capipota (vísceres de Menuts Rosa), amb encenalls de pernil, tomàquet i picada. Així es menja a Kiosko Universal.

Hijos de Javier

Una taverna nova a la part alta de Barcelona, amb platets amb substància i humor a les parets, a base d’una iconografia burlesca i una sàtira d’aquella pijeria que no només forma part del barri, sinó també de la clientela. Però compte, perquè aquest celler és una disbauxa molt seriosa, com aquest capipota a la manera de La Perla, segons la recepta de Salva Serra, un altre dels col·legues, amb botifarra, botifarra negra, xoriço i un toc de moscatell. Aquí t’expliquem millor com és Hijos de Javier.

Fonda Pepa

Pedro Baño i Paco Benítez reviuen els sabors antics amb una mirada nova. Pedro va ser professor de la Hofmann i ha estat a Caelis i al Lluçanès, i en Paco va ser cap de cuina a L’Eggs i va passar per Noma. Personal de cases fastuoses que han triat, per a aquesta etapa de la vida, el Duralex. Un bon exemple és el capipota amb bullabessa. Aquesta és la crònica de la visita de Pau Arenós a Fonda Pepa.

Granja Elena:

Aquest restaurant és un fenomen barceloní: a primera hora, esmorzars amb fonament i, al migdia, alta cuina de barri, com la denominen. I les tripes sempre com a sant i senya de la casa. Així es menja, 50 anys després de la seva obertura, a Granja Elena.

Gelida

El restaurant, que complirà 80 anys el 2026, dona menjar a 600 persones diàriament. Gerard Llopart, enginyer, està ara al capdavant, com abans hi va haver el pare i l’avi. Així és Gelida.

Els Tortillez

Aquest restaurant va tenir tant èxit al carrer del Consell de Cent que el 2024 va obrir un altre local al barri de Sant Antoni (Manso, 50). En tots dos llocs, l’ambient evoca els anys 70 i 80 (hi veuràs algun logotip de Pryca i algun Naranjito, gotelé a les parets i vaixelles de Duralex) i la carta es basa en truites (una vintena) i plats de cuina casolana. Una de les propostes estel·lars de la carta és el capipota. Així de bé i assequible es menja a Los Tortillez.

Can Vilaró

Can Vilaró, al costat del mercat de Sant Antoni, és un restaurant amb més d’un segle que, sense trastorns de receptari, renova la sang amb la tercera generació. No queden a Barcelona molts restaurants amb solera on es mengi a preu moderat elegint de la carta, o d’una pissarra. A més, serveix especialitats gairebé extingides. Mantenir vius els menuts és un dels assoliments. Això és el que es menja a Can Vilaró.

Publicació d’Instagram

Avenir

Roger Viñas i Chesco Salrach sedueixen amb plats en els quals els fons són primordials i que vindiquen la fonda, la taverna i el celler. Després de la seva visita al restaurant, Arenós resumia així la seva feina: «És una cuina de fons: una cuina amb fons. Aquí s’utilitzen les preposicions segons convingui perquè em refereixo al mateix: hi ha un treball de base». Dels plats que va tastar, el capipota amb sípia el va enamorar. Pots llegir aquí la crònica d’Avenir.

Petit Comitè

Carles Gaig va rellevar el seu amic íntim Nandu Jubany al capdavant d’aquest restaurant, el primer cuiner del qual va ser Fermí Puig. És com en els relleus: el testimoni de la gran cuina catalana passa de mà en mà. L’esperit és el mateix: cuina catalana tradicional amb el refinament gaignià. Bé el seu capipota de vedella. «Faig servir llard», diu Carles en veu baixa, conscient que el greix porcí és un anatema en aquesta societat de l’asèpsia i el gel hidroalcohòlic. Després de visitar-lo, aquesta és la crònica que va escriure Pau Arenós sobre Petit Comitè / Gaig Barcelona.

Pinotxo

El llegendari Pinotxo va reobrir el 2023 amb l’essència, la família de Jordi Asín Bayén, i dues absències: Joan Bayén, àlies Pinotxo, i la Boqueria. El bon lector ja coneix, a hores d’ara, el bullabulla tribunero i de tribunals. Juanito va vendre el negoci a l’esquena del seu nebot, el Jordi; va morir inopinadament i hi ha un litigi entre el nou propietari i els que eren el motor del bar. Perquè Juanito era la imatge i el carisma, la bandera amb armilla i corbata de llacet, però els que portaven els fogons eren els Asín. El nou Pinotxo està ara al mercat de Sant Antoni, on serveix el capipota de l’àvia Catalina, «el plat més antic», amb panses i pinyons. El tall de vedella és el ‘morrillo’, guisat amb patates. Així es menja en aquest Pinotxo.

Can Marlau

Amb gran experiència en restaurants famosos, Ferran Soler és per fi propietari després de ser ex de molts llocs amb saler (Saüc, Tickets, Bodega 1900, Bambarol...). Al seu escut d’armes, la cullera. Perquè aquí es guisa, com el capipota. Aquí t’explica Pau Arenós quins plats valen la pena després de la visita Can Marlau.

Passadís del Pep

Després de la mort de Joan Manubens, el seu fill Joan segueix al capdavant d’aquest restaurant que han visitat estrelles del cine com Francis Ford Coppola, Sigourney Weaver, George Clooney, Harrison Ford, Robert de Niro... ¿Com és possible atraure tan magna clientela? Amb plats com el capipota amb cigrons de la senyora Pilar, àvia del Joan, tot i que en la crònica de Pau Arenós s’explica bastant bé el secret de l’èxit de Passadís del Pep.

Incorrecte

Marcel Pons, amb la pastissera Gabriela Figueroa com la seva mà dreta, regenten el seu restaurant a Sant Gervasi, un menjador en vermell on reinterpreten la cuina catalana i on preparen les tripes de bacallà barrejats amb capipota de vedella i una copeta amb brou de cigrons al costat. Es diu Incorrecte.

Cafè de l’Acadèmia

Va tornar després de tres anys tancat víctima de la pandèmia. La resurrecció arriba de la mà del nou propietari, Grup San Telmo (San Telmo, El Canalla, Palo Santo, Bistró Mató i Tantarantana), que a mitjans de juny del 2024 va aixecar la persiana de l’emblemàtic establiment obert el 1987. Com anys enrere, és una casa de menjars que ofereix cuina catalana tradicional (que bo el seu capipota) i plats i platets mediterranis ben fets. Al capdavant, dos veneçolans, els germans Esther i Armando Álvarez (aquest té a 110 metres un restaurant on peguen trets, Capet, paradís dels amants de la caça). Així es menja ara a Cafè de l’Acadèmia.

Celler Gol

Roger Solé va ser perruquer i Rodrigo Castillo, enginyer industrial, i ara formen una parella de cuiners amb xut a Sant Antoni. El seu fort és un exercici de salvació d’un negoci emblemàtic –darrere del qual hi ha també Enric Rebordosa–, però no de falsificació. Es nota quan menges a Bodega Gol.

---

Suru Bar

Notícies relacionades

12 restaurants de Barcelona per clavar la forquilla als seus esmorzars

Restaurant El Cup Vell: cuina lliure i cuiners sense corretja a Tarragona

Sala, cuina i vins: tres amics amb experiència en restaurants i tres ocupacions entorn de la graella, les broquetes i el pollastre (però no només perquè el seu capipota amb escabetx lleuger és molt ric) en un bon restaurant anomenat Suru Bar.

640

Eugeni de Diego suma un tercer restaurant a Barcelona després de Lombo i Colmado Wilmot: una cerveseria on abans hi va haver Croma by Flash i on ara els cambrers amb corbata i jaqueta serveixen ous farcits i empanada i un capipota, de nota, que es pot completar amb patates fregides per sucar-hi el fons vermellós. Així de bé es menja en 640.