El Govern dota la Catalunya rural de 9 milions per a tècnics que ajudaran a agilitzar l’habitatge

En paral·lel, l’Executiu ha anunciat una nova línia d’ajudes dotada amb 9 milions d’euros perquè els ajuntaments de municipis rurals puguin contractar equips tècnics externs que reforcin la gestió urbanística i accelerin la tramitació de projectes d’habitatge i rehabilitació. Aquesta nova línia se suma a una primera, també de 9 milions, que l’executiu liderat per Salvador Illa va posar en marxa el 2025 en el context del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC), precisen fonts del Govern.

En aquesta ocasió, el secretari de Governs Locals, Xavier Amor, ha explicat que la mesura respon a una de les principals dificultats estructurals d’aquests municipis: la falta de personal tècnic propi. Segons ha assenyalat Amor, l’objectiu és que els ajuntaments puguin incorporar suport especialitzat extern per agilitzar procediments urbanístics que els permetin crear habitatge. Unes tramitacions que, en molts casos, es veuen alentides per la falta de recursos. Amor ha emmarcat aquesta iniciativa dins del desplegament de la legislatura i de l’Estatut dels Municipis Rurals.

Des de l’àmbit municipalista, el coordinador d’Eines de Repoblament Rural i alcalde de Montgai (Noguera), Jaume Gilabert, valora positivament l’anunci i subratlla les dificultats econòmiques i humanes que afronten els petits municipis. Gilabert explica que, com que no disposen de tècnics en plantilla, molts ajuntaments depenen dels consells comarcals o de serveis externs, cosa que genera costos difícils d’assumir.

L’edil situa aquesta assistència al voltant dels 40.000 euros per municipi rural, una ajuda que permetria alleujar la càrrega financera d’aquests consistoris. Aquesta línia de finançament s’adreçarà a municipis de menys de 2.000 habitants i permetrà sufragar perfils com arquitectes, urbanistes o enginyers per donar suport a la tramitació de llicències, projectes i planejaments.

Urbanisme a mida per al món rural

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha explicat que el nou model d’"urbanisme rural" adapta la normativa a la realitat dels petits municipis i simplifica de manera significativa els instruments de planejament. La reforma introdueix l’anomenat "POUM rural" i altres figures específiques que redueixen càrregues administratives, eliminen tràmits innecessaris i eviten, en molts casos, la necessitat de plans generals complexos.

L’objectiu, ha assenyalat, és afavorir l’arrelament de població en els més de 580 municipis rurals de Catalunya i permetre creixements justificats quan siguin necessaris, a més de facilitar la rehabilitació d’habitatges i flexibilitzar determinades exigències urbanístiques.

Per la seva banda, la secretària general de la Presidència, Eva Giménez, ha destacat que la reforma posa el focus en la simplificació real dels procediments, especialment en la gestió de llicències urbanístiques. Giménez ha recordat que molts planejaments municipals han patit retards de fins a una dècada a causa de la complexitat dels informes ambientals i sectorials. Amb el nou sistema, el Govern aspira que moltes actuacions puguin resoldre’s directament mitjançant llicències municipals, reduint la dependència de llargs processos de planejament i agilitzant la presa de decisions.

Dues noves figures urbanístiques

El decret crea dues modalitats de planejament adaptades al món rural. D’una banda, les "normes de planejament", adreçades a municipis que no preveuen creixement i que només necessiten ordenar el seu sòl urbà existent, amb una tramitació mínima. De l’altra, el "POUM rural", destinat a municipis amb creixements moderats, amb menys exigències documentals i una tramitació més àgil. El Govern deixa marge a cada municipi per definir què entén per "creixement moderat" segons la seva realitat territorial. La norma també flexibilitza l’ús de construccions en sòl no urbanitzable. Els ajuntaments podran inventariar edificacions rurals com masies o pallisses per donar-los nous usos, fins i tot si no formen part del catàleg patrimonial.

Aquestes edificacions podran destinar-se a habitatge, activitats econòmiques o usos professionals vinculats al territori, sempre dins de conjunts edificats. A més, se’n permetrà l’ampliació fins a 150 metres quadrats mitjançant llicència, sempre que es garanteixi la integració paisatgística. També es regulen els "veïnats rurals tradicionals", nuclis històrics en sòl rústic que podran rehabilitar-se mitjançant procediments simplificats.

Menys burocràcia i més autonomia municipal

Notícies relacionades

Talls a Barcelona aquest diumenge per la Cursa d’El Corte Inglés: carrers afectats i canvis en 40 línies de bus

La víctima del crim d’Esplugues, una dona «riallera» que va arribar fa un any de la Xina i era sòcia d’un restaurant a Barcelona

El Govern subratlla que moltes actuacions que abans requerien complexos processos de planejament passaran a resoldre’s mitjançant llicències municipals. L’Executiu reconeix que alguns plans urbanístics han arribat a trigar fins a una dècada a aprovar-se. El secretari de Governs Locals, Xavier Amor, ha defensat que el decret respon a "reivindicacions històriques" del món municipalista rural i suposa un canvi d’etapa: de la complexitat administrativa a la simplificació i les solucions.

El Govern confia que la combinació del nou POUM rural i el reforç tècnic permeti desbloquejar projectes d’habitatge, rehabilitació i activitat econòmica als 587 municipis rurals de Catalunya i avançar en la lluita contra el despoblament.