Somiatruites gira la truita

Els germans Andrés -el cuiner David i l'arquitecte Xavier- han construït el seu projecte d'Igualada amb ous. El nom de Somiatruites el van posar quan els avis els van dir que estaven bojos, i van pensar en Albert Pla i en la cançó amb el mateix nom. A mi em ve al cap Paco Pérez i el seu especialitzat L'Eggs.

L'albúmina com a identitat: els bons ous farcits de la mare i el decebedor arròs a la carbonara -plat estrella-, la boníssima tortipizza a la bolonyesa i la imprescindible sopa d'all amb ou poché i cigronets.

Somiatruites és singular per diverses coses, entre elles, per la seva arquitectura i pel seu compromís. La primera és obra de Xavier, que també treballa al restaurant com a cambrer. Va rehabilitar l'adoberia de l'avi Josep i va posar en aquest sigular espai una taula de fusta d'iroc de gairebé vuit metres.

¿I la responsabilitat? Participen en la promoció i el rellançament del barri del Rec, on va habitar la pell. «És un local que la ciutat ha fet seu», diu en David. Ell és la tercera anomalia: va ser capità i campió d'Europa d'hoquei, i és competitiu i premiat cap de cuina d'Àbac, on mana Jordi Cruz. De dimarts a dissabte exerceix a Barcelona, i diumenge i dilluns, a Igualada. Aquest home és un stakhanovista de la cuina, de l'alta i de la baixa.

No és corrent que un membre de l'elit gastro es desdobli d'aquesta manera i que porti fins a un lloc on el menú costa 12 euros arguments de gran casa, com el pa xinès amb pilota de carn d'olla o el pop amb parmentier sota campana fumada.

Aquest dinar té lloc un diumenge i hi ha famílies i parelles i aquest saludable bullici dels que comparteixen taula de forma ardent. Dissabte a la nit van tenir un servei multitudinari: no és excusa perquè la curta carta de negres hagi perdut gairebé tots els efectius. L'altre error és aquest arròs a la carbonara -amb un fals ou ferrat de parmesà- carregat d'¡orenga!

Superats els esculls, la resta és meritòria: cuina popular a la qual s'apliquen tècniques recents, com la fruita osmotitzada del vermut. M'interessa com juguen amb el que és venerable: el setrill ha sigut reciclat com a sopera i fan servir el morter de plat fondo.

Dos tipus de braves: les del nord i les del sud. Trio les primeres i compleixen amb allioli i romesco picant. Croquetes de calamar que deixen les dents negres. La falsa 'stracciatella' amb oliva, tomàquet i alfàbrega (ja van dos falsos en les tapes). El fondant de Nutella amb gelat de vainilla. I, per tancar, l'ou ferrat (flamet, i tercer fals) amb pastís de formatge. Quan els germans parlen d'ous volen dir més coses.

Notícies relacionades

Disfrutar: cuiners que salten a l'estratosfera

Jordi Vilà obre un restaurant en un hotel de luxe de la Costa Brava

El responsable de la infecció gastro d'en David és el seu pare, que també està present al restaurant i que el va passejar per menjadors de categoria d'Europa i que el va portar a conèixer Xavier Pellicer en el primer Àbac, del qual encara recorda el fuagràs amb enciam.

Vigilem de prop aquest cuiner nascut el 1987, que va entrar en una cuina professional sense tenir-ne ni idea («només fa vuit anys que cuino») i que representa aquesta generació capaç, algun dia, de girar la truita.