Una dona va cada dia al metro de Londres per sentir per megafonia la veu del seu marit, mort

Margaret McCollum és una doctora britànica que té una història d’amor lligada al metro de Londres. Aquesta dona de 74 anys acudeix sovint a l’estació d’Embankment per escoltar la veu del seu marit Oswald Laurence, que va morir el 2007 a causa de problemes cardiovasculars. Això és possible gràcies a la gravació de ‘Mind the gap’, l’anunci registrat per Laurence el 1950 que alerta per megafonia del buit entre l’andana i el vagó.

La retirada d’aquest àudio el 2012 va molestar la doctora McCollum, que va aconseguir que Transport for London l’hi enviés en un CD i, més tard, el reincorporessin a les estacions. «Sempre he sabut que, tot i que ell hagi marxat, puc anar [a l’estació] i escoltar-lo quan vulgui», va explicar McCollum al Daily Mail.

It is election season. The world is busy and rubbish.

But it is also Christmas.

So take a breather and let me tell you a story about London, trains, love and loss, and how small acts of kindness matter.

I'm going to tell you about the voice at Embankment Tube station.

— John Bull (@garius) 11 de diciembre de 2019

Aquesta commovedora història va guanyar visibilitat el 2019 gràcies a un fil viral que recupera notorietat cada any durant l’època de Nadal. Així mateix, els fets van inspirar un curtmetratgeestrenat pel director Luke Flanagan el 2014.

Una història ‘de pel·lícula’

La doctora McCollum, que va passar 39 anys en el servei de salut, viatjava regularment en metro per anar a treballar. Però no va ser fins a 1992 quan ella i el seu marit es van conèixer en un viatge en el qual Laurence exercia de guia turístic. «Vaig escoltar la veu més bonica», va recordar McCollum.

Tal com es va revelar el 2013, Laurence era un evacuat per la guerra que es va unir a la Reial Acadèmia d’Art Dramàtic amb 17 anys. Des d’aleshores, l’actor va tenir papers en diferents pel·lícules i sèries, a més de posar veu en diversos anuncis, entre ells el famós ‘Mind the gap’ que sona a les estacions del metro de Londres.

La lluita de la doctora McCollum

Com va explicar la doctora, poder escoltar la veu del seu marit va ser un «gran consol» per a ella. «De vegades perdia un parell de trens només per poder escoltar-lo. No obstant, al novembre del 2012, McCollum va notar que alguna cosa en la gravació que sonava per la megafonia d’Embankment havia canviat: «El seu anunci no deia ‘sisplau’, era perfectament minimalista», va dir.

Notícies relacionades

Aquest és la ciutat més lletja de Catalunya, segons la intel·ligència artificial

Equinocci de primavera: 20 frases i imatges per donar-li la benvinguda

Així doncs, McCollum no va dubtar a contactar amb Transport for London, organisme encarregat del sistema de transports de la capital anglesa, per preguntar el motiu de la modificació. Des de les oficines li van informar que el nou sistema de megafonia impedia reproduir àudios fora del format digital, però li van facilitar la gravació original en un CD i li van prometre que farien tot el possible per reincorporar-lo. I així ho van fer. El 2013, la veu de Laurence va tornar a sonar a Embankment, on es continua escoltant actualment.

Origen del ‘Mind the gap’

La icònica expressió ‘Mind the gap’ (compte amb el forat) es remunta a 1969. Davant la ineficàcia del personal, els encarregats del metro de Londres van haver de buscar una manera concisa i contundent d’avisar els passatgers del buit entre l’andana i el vagó. La frase es va pintar al terra de les estacions i es va acabar convertint en un símbol de la ciutat, a més d’estendre’s també a d’altres com Nova York i Toronto.