Totes les guitarres en una

L’Explorer de James Het-field (Metallica), la SG d’Angus Young (AC/DC), la Les Paul de Slash (Guns’n’Roses) i la Telecaster de Keith Richards (Rolling Stones). La majoria dels aficionats a les sis cordes firmarien tenir totes aquestes guitarres icòniques, i moltes altres, per emular els seus ídols. Ara aquest somni és bastant més econòmic gràcies a una petita empresa catalana, Pons Guitars, i la seva col·lecció Revolution.

La filosofia de la col·lecció és tan senzilla com revolucionària: les millors guitarres dels millors fabricants del món, però en un únic instrument i a un preu raonable. ¿Com és possible? La marca dels germans Òscar i David Pons, de 35 i 40 anys, revoluciona el sector amb dos models diferents de nucli o cor –sobre el qual va muntat el pont i les pastilles– al qual es poden acoblar d’una manera molt senzilla una colla de cossos de diferents formes i colors.

Encara que soni a topicàs de start-up nord-americana, Guitar Pons també neix en un garatge. «Fa cinc o sis anys vam començar a crear guitarres amb capses de puros, al més pur estil cigar box, de forma totalment autodidacta i per passar l’estona. Després vam començar a reciclar les taules de skate usades. Les vam convertir en guitarres i ens van començar a sortir encàrrecs», rememora David, que va deixar el sector de la  construcció fa un any per centrar-se en Pons Guitars. «El meu germà i jo vam convertir aquesta afició en la nostra feina a temps complet després de rebre el suport d’uns socis inversors que han cregut en el futur dels cossos intercanviables», afegeix el David.

Pons Guitar va presentar la col·lecció Revolution durant el 2017 en algunes de les fires d’instruments més prestigioses del sector, com la NAMM de Los Angeles i el Musikmesse de Frankfurt. «Ara estem en la fase de trobar distribuïdors a nivell mundial», explica el cofundador d’aquesta empresa amb taller a Sant Fruitós de Bages (Barcelona) i amb presència en unes quantes botigues de Barcelona i Manresa.

Col·lecció completa

Col·lecció completaEls col·leccionistes més puristes faran cas omís a la proposta de la companyia catalana i completaran el seu arsenal d’instruments amb les marques i els models originals. La resta de mortals trobaran en Pons Guitar la manera d’ampliar la seva col·lecció amb una inversió mínima –cada cos de fusta costa 120 euros– i ofereix la possibilitat de canviar de guitarra com qui canvia de camisa.

Els dos nuclis, cadascun amb dues opcions de claviller diferent, estan pensats per adaptar-se a tots els nivells i butxaques: el model junior costa 149 euros i el senior, destinat a músics més experimentats, es pot adquirir per 299 euros.  «Els músics que les han provat n’han quedat gratament sorpresos. Són guitarres amb una relació qualitat-preu molt bona. Si únicament venguéssim un concepte, no arribaríem gaire lluny», subratlla el David.

Notícies relacionades

¿Per a què serveix aquest ‘botó màgic’ del cotxe? «Pots desfer l’accident»

Aquest és la ciutat més lletja de Catalunya, segons la intel·ligència artificial

Actualment, una desena d’artistes d’estils molt diversos es pengen les seves guitarres en directe. Un d’ells és Xavi Rodríguez, guitarra del grup de posthardcore The Wax.  «En tinc altres, de marques conegudes com Jackson i Gibson, però amb la Pons Guitar Revolution m’hi sento molt còmode. Sona genial, és estable i manté l’afinació», assegura.

El debat està servit en els fòrums d’internet especialitzats en instruments. Els més puristes i escèptics consideren que un cos que es pot posar i treure no pot influir gaire en el to de la guitarra, si bé Guitar Pons garanteix que la subjecció dels cossos –mitjançant tres cargols– és més que correcta.  Altres, en canvi, aplaudeixen l’enginy i la valentia de la marca catalana per intentar innovar en un sector poc donat als canvis i copat per unes quantes marques.