Piscines, brou de cultiu de malalties: quines infeccions pots agafar i com prevenir-les

L'arribada de la calor provoca la transhumància massiva cap a les piscines i els centres d'oci aquàtics. Ignorant, potser, que les activitats recreatives en piscines, spas, jacuzzis, llacs, rius o oceans ens exposen a contraure diverses malalties infeccioses, que generalment afecten el sistema digestiu, la pell o el sistema respiratori.

Només a Espanya hi ha més d'1,2 milions de piscines privades d'ús unifamiliar o gaudides per una comunitat de propietaris, les aigües de les quals cal vigilar per evitar que proliferin microorganismes patògens. Una xifra a la qual cal afegir més de 70.000 piscines d'ús públic.

Els organismes patògens que podem trobar en aigües recreatives són diversos: pseudomones, protozous, estafilococs, estreptococs fecals, coliformes fecals com la famosa Escherichia coli, coliformes totals, norovirus o fins i tot legionel·la, que sol aparèixer en piscines climatitzades o spas.

No hi ha dades globals d’Espanya, però als Estats Units, entre els anys 2015 i 2019, més de 3.600 persones es van posar malaltes per banyar-se en aigua mal desinfectada en piscines, jacuzzis i parcs aquàtics. Hi va haver 286 hospitalitzacions i tretze persones van morir.

Femtes en més de la meitat de les piscines

En concret, la presència de Escherichia coli és un indicador específic de contaminació fecal aquàtica i la seva detecció comporta el tancament immediat de la piscina per desinfectar l'aigua.

N'hi ha prou amb uns 0,14 grams de matèria fecal, una quantitat similar a uns pocs grans de sorra, per contaminar una piscina. Per això, les persones malaltes amb diarrea no s'han de banyar.

Un estudi realitzat en piscines públiques nord-americanes durant la temporada de natació d’estiu va confirmar que els nedadors introdueixen femtes a l’aigua de la piscina amb freqüència. En concret, l’anàlisi va trobar que el 58% de les mostres de filtres de piscina analitzades van donar positiu per Escherichia coli.

L’oïda del nedador

El mateix estudi va detectar Pseudomonas aeruginosa en el 59% de les mostres. Segons els criteris tècnic-sanitaris, la presència límit per a aquesta bacteri a en aigües de piscines és de zero unitats formadores de colònia per cada b

Pseudomonas aeruginosa suposa un problema de salut pública greu, perquè pot causar dues infeccions comunament conegudes com fol·liculitis de la banyera i oïda del nedador.

Els símptomes de la primera inclouen erupcions cutànies i taques vermelloses a la pell que causen molta picor, a més d’ampolles plenes de pus al voltant dels fol·licles pilosos.

Qui pateix oïda del nedador experimenta picor, pus i dolor a l’orella infectada.

Aquesta mateixa bacteri també pot causar infeccions a la còrnia o a les vies urinàries i respiratòries. Fins i tot, ocasionalment, mal de cap i musculars, ardor als ulls i febre.

Còlics i diarrees

Giardia duodenalis i Cryptosporidium són protozous intestinals ubiqüistes que parasiten animals domèstics i salvatges, però també éssers humans.

Són els principals responsables de la majoria de les malalties gastrointestinals transmeses per aigua i aliments contaminats a nivell mundial. Ambdues provoquen atacs de diarrea aquosa, acompanyada de còlics en el cas de la Giardia.

Les aigües potables i recreatives contaminades representen la major part de l’exposició a Cryptosporidium spp. en països d’ingressos alts. Els casos a Europa i als Estats Units són freqüents cada any.

Als Estats Units, entre 2015 i 2019, Cryptosporidium va causar 76 brots per banyar-se en aigua mal desinfectada en piscines, jacuzzis i parcs aquàtics, el que va resultar en 2.492 casos. Els brots més importants van ocórrer el 1993 a Milwaukee (EE. UU.), amb 400.000 casos, i l’any 2010 a Suècia, amb 27.000 casos.

L’acció desinfectant del clor

El clor és el desinfectant més habitual utilitzat a l’aigua de piscines. Mata les bacteris atacant els lípids de les parets cel·lulars i destruint les enzims i estructures dins de la cèl·lula.

El clor que queda a l’aigua després d’eliminar tota la comunitat microbiana s’anomena clor lliure residual. Els seus valors han d’estar entre 0,5 i 2 mil·ligrams per litre, perquè l’absència de clor o la superació d’aquest límit comporta el tancament de la piscina.

El causant de la irritació dels ulls i de les males olors a l’aigua és el clor combinat residual, que resulta de la combinació del clor lliure amb altres substàncies no patògenes presents a l’aigua.

També es mesura sovint el nivell de pH, que s’ha de mantenir en valors aproximats entre 7,2 i 7,8.

Si el pH és àcid (valors per sota de 7), els banyistes poden patir danys a les mucoses, ulls, pell, etc., i els materials que componen la piscina es deterioren més ràpidament.

Al contrari, si el pH és excessivament bàsic (valors per sobre de 8), el desinfectant no actuarà amb eficàcia, i els usuaris poden patir problemes a la pell i les algues i microorganismes proliferaran ràpidament a l’aigua, que pot adquirir tonalitats verdoses.

Banys en rius i llacs

La detecció recent de Cryptosporidium hominis i altres espècies de criptosporidis en guineus salvatges gallegues pot indicar la probable superposició dels cicles salvatges i domèstics d’aquest paràsit en entorns rurals. I si hi ha transmissió activa entre animals de granja i salvatges, s’obre la possibilitat de transmissió als éssers humans.

Aquest és un dels motius pels quals no és recomanable banyar-se en zones naturals, com rius, llacs o rierols no controlats. De la mateixa manera, és perillós que les mascotes nedin en aigua on hi hagi una proliferació de microalgues, diatomees, cianobacteris o dinoflagel·lats, perquè poden intoxicar-se.

La presència massiva d’aquests organismes pot tenyir l’aigua de color verd o blau verdós, i fins i tot amb tons taronja/vermell o groc/marró. Només les toxines potencials produïdes pels dinoflagel·lats marins causen més de 60.000 incidents d’enverinament per any, amb una taxa de mortalitat de l’1,5% a tot el món.

Per evitar al màxim les infeccions, cal assegurar-se que l’aigua on ens banyem es neteja i manté regularment, evitar empassar aigua mentre nedem i no banyar-nos quan estem malalts. També cal evitar orinar a l’aigua ni canviar bolquers a la vora de la piscina.

Notícies relacionades

El millor truc per fer fora els peixets d’argent de casa nostra

De l’oblit al culte: aquests videojocs van ser un fracàs, però avui marquen tendència

Fer una dutxa ràpida abans d’entrar a l’aigua és una altra mesura preventiva important, així com evitar que les mascotes entrin a l’aigua.

En sortir de l’aigua, és prudent assecar-se les orelles per prevenir infeccions. I si en algun moment presenciem o detectem un incident fecal, cal avisar immediatament el personal de la piscina.