¿Per què és tan bona Simone Biles?

Se l'ha comparat amb Michael Jordan per la seva capacitat per fer oblidar que les lleis de la gravetat existeixen; a Michael Phelps per la perfecta adequació del cos al seu esport, i a Serena Williams pel domini gairebé absolut en la seva disciplina. Però la nord-americana de 19 anys que ha trencat estereotips, ha revolucionat la gimnàstica i a Rio ha confirmat la seva grandesa amb quatre medalles d'or, incloent-hi la que la corona com a millor gimnasta, i una de bronze no vol ser mesurada en comparació amb ningú. “No sóc la nova Usain Bolt o la nova Michael Phelps”, deia fa uns dies. “Sóc la primera Simone Biles”. Primera i única.

El Brasil ha sigut la culminació d'un somni, d'una meta de ser campiona olímpica que l'esportista estava anotant a les pàgines del seu diari des que només era aquella nena que va començar a fer gimnàstica quan tenia 6 anys. Els ors en individual, equips, salt i el de terra aconseguit aquest dimarts han confirmat al planeta un domini que ja havien avançat els tres títols mundials que va obtenir consecutivament entre el 2013 i el 2015, una fita que ningú havia aconseguit abans. I el bronze en la barra d'equilibris dilluns l'únic que ha fet és recordar que és humana, cosa que a vegades es pot oblidar en una gimnasta que fa que el més difícil sembli fàcil i converteix el que és impensable en realitat.

LA MILLOR DE TOTS ELS TEMPS

Amb 1,49 metres de pur múscul i atleticisme i talent naturals que combina amb ètica d'esforç i traça per desfer-se de la pressió, Biles és per molts ja no només la millor gimnasta actual, sinó també la de tots els temps, per sobre de Nadia Comaneci. En terra, el seu principal regne, la potència de les cames i la velocitat al córrer li donen més temps per fer les acrobàcies. Vola més alt, gira més ràpid i aterra amb més fermesa i així ha sigut capaç de crear el seu propi moviment, “el Biles”, un doble en planxa que acaba amb mig gir després del qual aterra a cegues.

Aquesta mateixa potència i capacitats també l'han ajudat a perfeccionar salts com l'Amanar al poltre, on fa dues piruetes i mitja abans d'aterrar al matalàs, o exercicis a la barra d'equilibris, on també ha afegit mig gir al seu mortal. I excepte a les barres asimètriques, el seu punt més feble i l'única disciplina en què no ha competit a Rio individualment per l'or, Biles acostuma a dominar amb aclaparadors avantatges en el sistema de puntuació establert des del 2006, quan es va acabar amb “el 10 perfecte” i se'n va crear un que valora d'una banda la dificultat i de l'altra l'execució.

LA MODERACIÓ, 'RARA AVIS'

Al costat de Biles, pràcticament des del principi, ha estat Aimee Boorman, una entrenadora que des que va començar a treballar amb Biles quan tenia 7 anys li va veure tot el potencial i va trobar la millor manera de desenvolupar-lo. Els primers anys va voler que el gimnàs també fos una diversió per a aquella nena, que havia nascut a Columbus (Ohio) i aleshores ja vivia a Spring (Texas), on havia sigut adoptada pel seu avi Ron i la seva segona dona, Nelly, després que la seva mare en perdés la custòdia i la dels seus tres germans pels seus problemes amb les drogues i l'alcohol.

Boorman va adoptar un estil, que manté avui dia, dominat per una cosa que sembla vetat en la formació olímpica: moderació. Quan no està sota les ordres de Martha Karolyi, la coordinadora de l'equip nord-americà i regent dels seus durs campaments mensuals a Hunstville (Texas), Biles s'entrena 32 hores a la setmana i ho fa amb un règim més flexible que el d'altres gimnastes, fent per exemple 10 salts al poltre per setmana quan altres en fan 10 al dia. I no hi falten la duresa, l'exigència, aquells exercicis com pujar sis metres de corda en cinc segons fent servir únicament els braços ni tampoc hi falten les nits en què es fan imprescindibles els pantalons que fan massatges a les cames amb aire comprimit ni hi ha escassetat d'aquells entrenaments tan durs de preparació per a la competició que Biles ha comparat a “t'has de convèncer repetidament que no moriràs”. Però la filosofia de Boorman hi és.

JOQUEI I PURA SANG

Notícies relacionades

Vine a escalar i apunta’t a competir: s’obre el termini d’inscripcions

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

“Crec en les vacances, crec en el descans i si és l'aniversari de la teva millor amiga, t'agafes el dia lliure”, ha explicat alguna vegada l'entrenadora, que considera que “és important que (Biles) pugui funcionar com algú normal” i avui defineix la seva pupil·la com a "85% gran i 15% adolescent".

Boorman, que va ajudar Biles a controlar el seu poder i, com ha dit algú, “aprendre a ser pura sang i joquei alhora”, també s'ha adaptat a la concentració de la noia, que funciona per petits esclats, i a la seva velocitat espectacular per aprendre noves tècniques. No l'empeny si no està preparada. És Biles la que es marca els ritmes. És Biles la que diu “ho tinc”. Com ha quedat demostrat a Rio, on Biles ha igualat els quatre ors que Larisa Latynia va sumar a Melbourne el 1956, la fórmula funciona. Ho té.