L’exvicepresidenta Sáenz de Santamaría nega la policia patriòtica: «Em va tocar exercir el poder, però mai el vaig disfrutar»

L’exvicepresidenta del Govern Soraya Sáenz de Santamaría es va afegir als seus companys de gabinet sota la presidència de Mariano Rajoy i va negar tenir coneixement de l’existència de «cap policia patriòtica» o política que investigués els que discrepaven del PP, com Podem, o els independentistes catalans, en el que es coneix com operació Catalunya. «Em va tocar exercir el poder, però mai el vaigdisfrutar. Jo mai he despatxat amb [l’exdirector general de la Policia] Ignacio Cosidó. Mai he despatxat amb [el principal imputat a les clavegueres policials, José Manuel] Villarejo», va asseverar.

Sáenz de Santamaría va refusar el seu dret a realitzar una primera intervenció i es va limitar a contestar a la líder de Podem, Ione Belarra, que li va dirigir fortes crítiques. L’exvicepresidenta va assegurar que per ella «aquesta policia mai ha existit» i va remarcar que es va dedicar «a treballar per deixar el país millor del que el va trobar amb ple respecte a la democràcia».

«En el temps que he estat en política he defensat la Constitució i les lleis que han de ser guia de tota democràcia. No tenia interès a investigar cap responsable polític, complia la meva tasca d’acord amb la Constitució, conforme se’m tenia encomanat», va assegurar.

Va defensar les retallades que va haver de realitzar, perquè el 2011, a l’arribar al Govern «el país estava al caire del rescat». Va afirmar que no ha tingut pares polítics i l’únic referent que reconeixia era el president de l’Executiu Mariano Rajoy, «un home recte i just». I va dir que no volia entrar en «estratègies de defensa» a l’hora de corroborar el que va dir l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, que va admetre una nota que apareixia com «M. Rajoy» en els apunts de la comptabilitat B de l’extresorer del PP Luis Bárcenas.

«El que no existeix»

Dins de la seva defensa de la seva actuació, que va emmarcar sempre en la legalitat, va assegurar desconèixer l’informe de Citizen Lab que assenyala que l’expresident de la Generalitat Artur Mas va ser el primer espiat per Pegasus per part del Centre Nacional d’Intel·ligència, que ella com a vicepresidenta dirigia. Sáenz de Santamaría es va reafirmar en la classificació i reserva amb què treballa el CNI i que qui n’era el director, Félix Sanz Roldán, ja va dir que mai va rebre una ordre il·legal.

«És molt difícil que t’informin del que no existeix», va assegurar la compareixent per negar qualsevol actuació irregular relativa a polítics catalans i posar en dubte que un informe sobre un organisme internacional independent es conegui el mateix dia en què el mateix Mas compareixerà al Congrés. «Desconec aquest informe d’abril, però pel que diu eren nou intervencions» mentre va ser vicepresidenta «i 23 d’un altre», per la qual cosa va demanar que també els cridés, per assegurar que ningú la va informar de res sobre això». Fins i tot va afirmar que el CNI tampoc la va informar que el conegut com a ‘Petit Nicolás’ utilitzava el seu nom per accedir a llocs o desenvolupar la seva activitat, sinó que ho va fer un empresari asturià.

«Sempre m’he pres molt seriosament la feina del CNI, els treballadors del qual se sacrifiquen molt per la seguretat dels espanyols. Està controlat per aquesta Cambra, per la Constitució i les lleis», va argumentar. «El 2012 els únics comptes que m’interessaven eren els comptes públics, perquè estàvem en una urgència absoluta».

En resposta a les preguntes del diputat de Junts Josep Pagès, va negar que en algun moment barregés administracions quan va assumir la presidència de la Generalitat mentre es va aplicar el 155 de la Constitució, després de l’1-O. «El que vostè vol aconseguir és alguna exculpació sobre la malversació que correspondrà als pèrits corresponents, no a mi», li va acabar responent l’exvicepresidenta, que va aprofitar per introduir l’argumentari dels membres del Govern de Rajoy dient que l’«únic cop que hi ha hagut» va ser el protagonitzat pels «condemnats i després amnistiats».

«El problema és que no tenien suports per modificar la Constitució, ni tan sols una majoria de catalans, que van patir molt i no han parlat, ho continuen fent vostès. Si voleu defensar una cosa, podeu fer-ho però pels procediments constitucionals, que és la voluntat del conjunt del poble espanyol i aquí l’únic» que ha passat és que es va aplicar l’article 155 perquè «l’Estat funciona, perquè si ens ho saltem qui decideix què es pot fer, el senyor Rufián, vostè?»

«No he vist res menys respectuós amb la democràcia que els plens que van precipitar la desconnexió. No van deixar parlar ningú. Van liquidar qualsevol debat per part de qui no pensava com vostès. No he conegut mai Villarejo. No participaré en la seva estratègia de defensa. L’operació Catalunya no va existir», va insistir, cosa que li va suposar que li recordessin que mentir en una comissió està castigat amb presó entre sis mesos i un any.

Notícies relacionades

Sánchez i Illa es reuneixen en plena polèmica per l'opa al Sabadell i l'apagada

Junts presenta un veto a la reducció de jornada i complica que s’aprovi al Congrés

També va negar que el Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals (SEPBLAC) l’informés sobre el suposat blanqueig de capitals que, segons el diputat de Junts és «fals», que es va atribuir penalment al Banco de Madrid, filial de la Banca Privada d’Andorra, que va ser intervinguda per les autoritats andorranes. L’exvicepresidenta li va recordar que en aquesta comissió també hi ha els Mossos i li va tornar la pregunta. A la diputada d’ERC Pilar Vallugera li va arribar a dir si tampoc respectaven les autoritats del principat i dels EUA.

Respecte als cops que la policia va donar als votants de l’1-O, Sáenz de Santamaría va dir que es van veure coses que ningú hauria volgut veure, però que s’ha de pensar en l’origen i li va tornar la pregunta sobre les conseqüències que per a la seguretat podia tenir fer coses il·legals, Vallugera va assegurar que ella no l’hauria mantingut segons, sinó que l’havia mantingut.